Que ningú s’enganyi, quan ahir vaig felicitar el president del meu país, el senyor Mas, per la seva compareixença després de la reunió amb el president espanyol, era una felicitació personal i un missatge clar dirigit a ell de no defallir, de posar-se al costat del seu poble.
En cap cas, no era una mostra de suport a CiU. No. Aquesta federació de partits segueix despertant en el meu ànim la malfiança. No me’n refio. No em refio de la seva història, no em refio dels seus permanents dubtes, no em refio del seu fer la puta i la ramoneta. Aquest fer la puta i la ramoneta ha estat l’expressió que el president Pujol ha utilitzat per descriure l’etapa política que cal superar. Però en bona part, el que descrivia era l’estratègia que ell i el seu partit ha utilitzat permanentment. L’ambigüitat.
Per tant, no em refio del que digui CiU, tot i que crec que dins la militància i els simpatitzants hi ha pressió perquè el panorama del partit del govern es clarifiqui. En les pròximes eleccions no sé què inclourà en el seu programa, estic segur que alguna cosa no massa clara, algun eufemisme que no sigui ni carn, ni peix. Per tant, el president Mas crec que treurà un bon resultat en les pròximes eleccions, però crec que és més important i més efectiu que treguin un molt bon resultat els partits que donin suport explícit a l’inici de la via de la independència de Catalunya en el marc de la cooperació amb la comunitat internacional i la Unió Europea. Aquests partits són els que han de ser la cara visual de les aspiracions dels catalans. Aquests partits són els que han de garantir que el president Mas no pugui ser frenat pels dubtes sempiterns del seu partit i la seva federació. Duran no és de fiar i altres tampoc.
O sigui, recolzament al lideratge del president Mas, suport indirecte per altres vies. I deixeu que sigui clar. El lideratge d’Oriol Junqueras a Esquerra Republicana em causa molta satisfacció i el trobo d’una lucidesa i claredat que voldria en la majoria de líders polítics. Catalans, endavant. Ningú creia que el mur de Berlin cauria en quatre dies, després d’haver estat desenes d’anys dempeus. Pocs creien que la totpoderosa Gran Bretanya claudicaria davant un poble indi liderat per un home tapat amb quatre llençols però amb el cap lúcid com fou Gandhi.
Res de por, els alemanys orientals van tardar un dia en incorporar-se a la Unió Europea, tenim precedents, digui el que digui Espanya. Només la nostra determinació i la nostra intel·ligència ens han de conduir. Si no abandonem, guanyarem la partida. El govern espanyol i la societat espanyola estan descol·locats, falta que ens creguin i si som intel·ligents la Unió Europea ens avalarà.