El monarca borbó s’ha posat al servei del nacionalisme espanyol, una vegada més. Una vegada ja va lluir-se amb allò que el castellà mai no havia estat llengua d’imposició. Ara recorda a tothom que cal anar junts tal com vam decidir. Bé, això que diu que vam decidir, ho deu haver somniat ell! En primer lloc, a ell el va nomenar un tal Francisco, sembla que ara se n’hagi oblidat. Mai la forma política (república o monarquia) ha estat refrendada, sinó que va ser inclosa dins una Constitució que restablia el règim parlamentari a Espanya.
En la carta feta pública avui pel monarca diu que ara no és moment de “escodrinyar les essències”. Clar, fa referència a les essències catalanes, no pas les espanyoles, que aquestes sí que sempre estan latents en totes i cadascuna de les decisions del govern espanyol. Quan diu que ara no és el moment, el que vol dir exactament és que el moment no existeix, ni ara, ni mai, o sigui que mutis i a la gàbia.
Semblava que la casa reial espanyola era més intel·ligent que no pas el govern espanyol en acudir a la conferència del president Mas a Madrid. El rei ja ha cremat els seus cartutxos una setmana després que un milió i mig de catalans van sortir al carrer per deixar ben patent que bona part de la societat catalana, sembla que la majoritària, vol un estat propi català.
L’any 78 els ciutadans que sortien d’una dictadura de prop de quaranta anys van decidir aprovar una Constitució que donés pas a un règim democràtic. Però els catalans d’avui no som presoners del que van decidir altres fa trenta-quatre anys. Una decisió presa en uns moments de soroll de sabres. Una bíblia per la majoria d’espanyols que l’han convertida, la constitució, en paraula de déu. Parlar de diàleg, com fa el monarca, sembla una presa de pèl a tots els ciutadans de Catalunya. El monarca sembla haver oblidat que és el cap d’un estat compost, ni una referència al respecte a les diferències, les cultures, les llengües, les administracions, etc. Els espanyols sembla que pensen que el problema dels catalans es redueix a la crisi econòmica actual. No entenen que la qüestió és que ja estem farts i hem decidit que volem escollir el nostre futur. La crisi pot haver actuat com a detonant en el ritme de l’avenç de l’independentisme, però res més.
Catalunya no és una reserva d’Espanya, aquí no s’hi poden caçar elefants; el monarca hagués quedat més bé callant i seguint amb les seves coses que ningú acaba de saber ben bé quines són. Però la monarquia segueix essent un instrument al servei de la causa espanyola, o sigui, castellana. Nosaltres tranquils, seguirem la nostra revolució a pas ferm, pacífica i tranquil·la, però que avança sense pausa i accelera la marxa. Com es diu en el llibre més excels de la literatura castellana, “ladran, luego cabalgamos”!! O sigui, endavant amb intel·ligència!!