De banquers i salaris

Bankia serà rescatada. Sembla que aquesta és una notícia que avui ningú discuteix. El Govern espanyol haurà de posar uns quants milers de milions equivalents al que el mateix govern diu que cal retallar en educació i sanitat. Uns quants diners més dels espanyols i uns quants més dels catalans. Els inversors internacionals no van estar interessats en adquirir les accions de Bankia, segurament perquè no van creure’s el projecte presentat pel senyor Rato, cosa que que sí que van fer quatre-cents mil ciutadans espanyols.

El senyor Rato ara fuig dient que el projecte de Bankia és fenomenal. Quina barra no! Ara hi posaran un senyor amb cognom basc que va ser foragitat del BBVA amb una pasta que ja voldríem per la nostra sanitat i la nostra educació. Quin país. Un tio que el BBVA es va treure del damunt ara dirigirà el banc amb seu a Madrid. Madrid no permetrà que Euskadi, Cantàbria i Catalunya siguin els pilars del sistema financer al Regne d’Espanya.

Tornem a ser al mateix de sempre. La llei assegura un mínim de dipòsits que puguin tenir els deu milions de clients de Bankia. Pel què fa als accionistes de Bankia, haurien de córrer amb el risc que van assumir i que altres no van voler córrer. Però no, els haurem de pagar el seu mal ull clínic i haurem de salvar l’honor dels madrilenys.

I els directius? Rato va passar de cobrar 2,3 milions d’euros a cobrar-ne 600 mil, cosa que no són pocs. No va ser per pròpia voluntat, sinó en ser el cap d’una entitat intervinguda. Seguim tenint persones que cobren unes quantitats immorals per fer la seva feina. Se suposa que la cobren per fer les coses bé. Però què els hi passa si no les fan bé? Doncs no res. Ja hem pogut veure com un d’aquests prohoms ha estat condemnat i indultat tot seguit. I a més ha continuat en el càrrec. Ja veurem la quantitat que Rato s’emporta per deixar la seva responsabilitat.

Jo podria dir que, tot i ser immorals, els sous que cobra aquesta gent, no diria massa cosa si la seva responsabilitat civil i penal fos equiparable al seu sou. Però això no és així. Segueixen visquent amb una impunitat vergonyant. El sistema està podrit i és injust socialment i ètica. Tot plegat és indignant. Però tranquils, tot seguirà igual i res no canviarà. Mentrestant, els catalans farem una Marató per la pobresa. Veure per creure.

 

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.