Donem la medalla d’or a Peces-Barba

No sabeu el greu que em sap que el senyor Peces-Barba no hagués viscut al segle XVII i hagués estat conseller del comte-duc d’Olivares. Els portuguesos no n’haurien estat gaire contents, però nosaltres haguéssim estat més feliços que déu. Ostres, és que tenim mala sort, eh!! No sabeu les guerres que ens hauríem estalviat i el temps que haguéssim guanyat si Espanya s’hagués desempellegat del Principat de Catalunya. Jo no em sento gens indignat per les paraules del pare constitucional espanyol. Ans al contrari, li donaria la medalla d’or de Catalunya i la promesa de donar-li un milió d’euros si converteix les seves paraules i desitjos en realitat. Els seus desitjos són els meus. Ja que no pot posar remei a la història, a veure si treballa per posar remei al present.

No deixa de saber-me greu que Lisboa hagués estat bombardejada unes quantes vegades, però vés que hi farem! Les paraules de Peces-Barba, a més, deixen ben clar pels que encara ho neguen, que els catalans vam ser annexionats a Espanya per la força de les armes. Com que encara hi ha qui ho discuteix, el pare constitucional ho deixa ben clar. Jo crec que a Espanya falten més Peces-Barba. Gent que treballi en l’actualitat per l’error dels espanyols del segle XVII. Ho tenen ben fàcil. La majoria de catalans es manifesten favorables a la independència; si ell treballa perquè bona part dels espanyols ho vegin de la mateixa manera, podríem resoldre la qüestió en quatre dies. Va, ànims.

No m’indigno gens amb aquest personatge. Cap català s’hauria d’indignar, sinó donar-li la raó i demanar als espanyols que ens deixin en pau. Així tots contents. Apa, a la feina.     

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Donem la medalla d’or a Peces-Barba

  1. El Campanar. diu:

    ¡Ostres quin encert! Ja fa anys que Espanya s’hauria d’haver plantejat la qüestió que proposa el Sr. Peces-Barba. Jo també li dóno tota la raó. Ells amb Portugal i nosaltres tots solets (utòpic com sabem) però ens en sortiriem més bé. Però ni ells mateixos s’imaginen sense nosaltres. D’on treurien els calers sense els “polacos”? I tampoc els quedaria algú en qui posar-se, perquè van molt en compte a menysprear tant, altres Comunitats que ténen els c… molt ben posats.