Espanya ens la tornarà a fotre!

Avui la Unió Europea ha esmenat la plana als diferents governs espanyols, ja siguin de dretes o d’esquerres, amb la inclusió de l’anomenat corredor mediterrani en l’eix ferroviari europeu de mercaderies. És lògic que les nacions i les regions mediterrànies de la península ibèrica estiguin contentes, però no ens enganyem. Avui només s’ha reparat una injusta decisió dels governs espanyols, sempre reticents a dotar el nostre país de les infraestructures necessàries que augmentin la nostra competitivitat.

La UE finançarà entre el 10 i el 20% de l’obra. Cal que no oblidem, però, que el govern espanyol segueix tenint la paella pel mànec a l’hora d’endegar aquesta inversió. De moment, ja ha fet de les seves desviant el traçat que d’Almería es dirigeix cap a Sevilla, deixant Màlaga fora de l’eix mediterrani. Segurament per facilitar l’enllaç amb el que ells anomenen corredor central que, com no podia ser d’altra manera, passa per Madrid. La costa mediterrània, malgrat tot, ha guanyat una primera batalla, però no la guerra. Ara vindran les decisions espanyoles, que ja sabem els criteris que segueixen. Criteris polítics per davant de criteris econòmics.

Per on començaran a construir la xarxa ferroviària? Aquesta és una decisió crucial. Vista l’experiència amb el TGV, no m’estranyaria que comencessin pel KM zero, o sigui Madrid i se’n vagin cap a Sevilla i Algesires. Deixant per d’aquí vint anys la connexió de la península amb la resta d’Europa. El més lògic seria construir la xarxa a partir de la Jonquera i anar baixant, a fi que els trams construïts puguin començar a ser utilitzats el més aviat possible. Caldrà estar alerta, no ens podem permetre una nova pèrdua de temps deguda als criteris centralistes d’Espanya. Els ports de València, Tarragona i Barcelona han de poder aprofitar el més aviat possible aquesta via directa per transportar les mercaderies que produïm i les que puguin venir d’Àsia cap al continent. Estic segur que ens caldrà contundència i acudir a la UE per fer prevaldre els criteris econòmics europeus per damunt dels criteris polítics espanyols. Alerta, doncs, i no abaixem la guàrdia.     

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.