La sort de SORTU

No he pogut llegir encara la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre la il·legalització de SORTU, ja que de moment encara no ha estat publicada. Pel què sembla no hi ha hagut unanimitat entre els magistrats respecte a la sentència, tot i que encara no sabem del tot l’abast de la disconformitat. Haurem d’esperar. De tota manera sí que sabem que l’esquerra basca ha tornat a estar vetada pels tribunals espanyols a instàncies del govern a través de l’advocacia de l’estat i el fiscal general.

A l’espera de poder consultar la sentència, m’ensumo que tornem a ser davant d’una decisió més de caire polític que no pas judicial. Sembla que l’estat espanyol s’entesta a impedir la plena normalització política a Euskal Herria. Amb quin interès? Penso que més en un interès particular que no pas de caire general. La famosa llei de partits es fa servir per a impedir la legalització de qualsevol de les alternatives que es presenten per a concórrer a les eleccions de torn i que puguin representar els interessos i les ambicions de més del deu per cent de la població del país basc. Fa la impressió que s’exigeix a l’esquerra nacionalista basca allò que no s’exigeix a ningú més, ni tan sols a organitzacions polítiques de caire feixista.

La llei de partits del 2002 diu que un partit podrà ser il·legalitzat judicialment quan de forma reiterada i greu vulneri les llibertats i drets fonamentals, promovent, justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones o l’exclusió o persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual. Fomentar, propiciar o legitimar la violència, complementar o recolzar l’acció d’organitzacions terroristes. També diu que concorren aquestes circumstàncies quan aquestes actituds es repeteixen o s’acumulen. Tot això es troba en l’article 9. Hi ha altres aspectes com la inclusió de persones condemnades per algun d’aquests actes i que no hagi expressat clarament el seu rebuig a la violència, i utilitza la paraula rebutjat, no pas condemnat. També fa menció en altres parts que no podran denominar-se d’una forma similar a altres organitzacions que hagin estat il·legalitzades.

Bé, com tota llei aquesta està sotmesa a interpretació i ja sabem com interpreten majoritàriament els jutges espanyols en allò que fa referència a l’esquerra basca. Sembla que per a crear un partit polític que vulgui defensar aquest espectre ideològic i ser legalitzat l’hauria de constituir una cort d’àngels verges, caiguts del cel i que mai haguessin participat o format part de cap mena d’organització que comparteixi objectius amb les il·legalitzades Herri Batasuna, Batasuna o qualsevol altra. Vaja, que s’hauria de produir un miracle perquè una organització basca que vulgués defensar la independència del seu país, amb  una ideologia socialista i nacional fos legalitzada.

Fins i tot, el suprem espanyol acostuma a demanar a aquestes organitzacions uns requisits que ni la mateixa llei de partits demana. Com recorda l’associació de jutges “jueces para la democracia”, la llei de partits no exigeix a ningú que rebutgi la violència del passat. Ningú no té l’obligació de posicionar-se en els seus estatuts al que fa referència a la història passada. Això és així a menys que siguis basc d’esquerres i independentista.

Els estatuts de SORTU diuen molt clarament en el capítol preliminar que adopten una posició clara i inequívca d’actuació per vies exclusivament polítiques i democràtiques i es comprometen a conformar un escenari de pau i respecte a tots els drets individuals i col·lectius de la ciutadania basca. Fa gala d’independència respecte a antigues organitzacions i vincles amb organitzacions que practiquin la violència o partits que haguessin estat il·legalitzats per connivència amb aquelles organitzacions que instrumentalitzaven l’esquerra basca. També expressen el seu compromís amb la definitiva i total desaparició de tot tipus de violència, en particular la d’ETA. La construcció d’un país euskaldun conformat per una ciutadania  pluricultural i plurilingë. Reiteren més endavant  el seu rebuig a tota classe de violència i terrorisme, als seus autors i a qui la justifiqui.  

Vaja, penso que no es pot dir més clar. M’agradarà conèixer l’argumentació dels magistrats del Suprem per tombar la legalització d’aquest partit polític. Arguments jurídics no sé on els trobaran, encara que ja faran mans i mànigues per trobar-ne. Arguments polítics segur que n’hi ha per part d’altres partits polítics espanyols i pel mateix govern, però aquests no corresponen als jutges de defensar-los.

No sóc un expert en temes bascos. Però crec que cal reconèixer un procés de l’esquerra basca, a qui segur no ha estat fàcil arribar aquí, que l’ha portada a la conclusió que la via política és l’única via real i possible per a intentar arribar als seus objectius. L’estat espanyol, en la meva opinió, no juga net. Crec, però, que l’esquerra basca està determinada a seguir per aquest camí i a no desviar-se’n. Al final, no sé per quina via, crec que se’ls acabarà donant una raó que ara, de moment, només han aconseguit postposar. Euskal Herria mereix entrar en un procés de normalitat i en aquest escenari no és possible tancar més la boca a milers de persones que aspiren a una sobirania plena per al seu país.

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en Món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.