No es tracta d’un camí concret, sinó d’un itinerari que combina diferents camins. Si s’inclou en aquest recull és simplement per comentar alguns fragments d’aquest itinerari que resten cada cop més perduts.
De l’Aixàviga de’n surt tot creuant l’antiga carrerada i, més o menys en paral·lel, la carretera de Mont-ral. Tot seguit ens trobem amb un cadenat i una advertència:
Entrem en la pista fins que retomba, al cap de poc. Sequim recte, entre marges reforçats amb tancats moderns, pel evident traçat del Camí vell de la Font Fresca. Abans d’arribar al barranc, el caminet gira i es comença a perdre el seu traçat per la vegetació, i s’arriba a una pista de desemboscar. En una evident cruïlla de pistes, es deix a ma esquerra una pista que també és camí vell per pujar a dalt a Motllats.
Resseguint el barranquet que quasi sempre porta aigua, arribem als horts de la Font Fresca, on també raja a ma esquerra la Font del Jaumetó. Poc després s’aplega a l’itinerari GR-7, el qual se seguiex en direcció a Arbolí, tot remuntant el barranquet de la Font Fresca, que ací no acostuma a portar aigua. La vegetació es fa ufanosa, se passen per carboneres i pels grans teixos de la Font dels Grèvols.
Poc més amunt, es deixa el GR-7 i es va a creuar el barranquet que es va seguimt per anar a buscar el Serrat de la Partió, on s’enllaça amb el Camí dels Solans, que va al Bosquet. Es puja cap al Portell de l’Onclet, portell emboscat obert en la cinglera dels Motllats, entre la Salòpia i els Solans.
A tocar del Portell, es tenen les Coves del Portell de l’Onclet. Un degotall constant es coneix com la Font del Portell de l’Onclet.
Una variant final de l’itinerari, puja a dalt els Motllats per una cingla sobre el Racó de les Salòpies, cap el Pla de les Salòpies, evitant el pas pel Portell.
