El camí de Capafonts a Poblet

Aquest camí també és conegut com el Camí ral de Capafonts a l’Espluga; a Prades també se’l coneix com la Drecera de l’Espluga. Amb aquests noms, sembla que antigament el camí era ben conegut i utilitzat.

A grans trets, el camí anava des del Mas del Dineral, pel Barranc de les Fontetes, al Coll del Bosc del Llarg; travessava el barranc del Mas d’en Toni i pujava al Coll d’en Perroi, D’allà s’internava al Bosc de Poblet, cap a la Granja de Castellfollit, el Monestir de Poblet i l’Espluga.

El seu traçat és conegut, tret del coll d’en Bosc del Llarg al Coll d’en Perroi, on curiosament no s’ha recuperat el seu ús, en un racó de gran bellesa i sense camins que s’internin, de moment.

Igualment, el traçat pel Bosc de Poblet és conegut, però s’ha perdut els seus orígens com a camí. És clar, que el Bosc de l’Estat creat després de la desamortització va suposar una gran modificació de la seva fisionomia, creant un gran bosc i perdent-se antics conreus i camins que radicaven en el seu interior.

Anant al detall, el camí que remunta el Barranc de les Fontetes és ben conegut i transitat per excursionistes i motoristes, i s’ha anat transformant en una trialera més.

Del Coll del Bosc del Llarg, hom s’interna dins el terme de Prades. El camí ja no és utilitzat i resta molt ben conservat. Davalla cap el fons de la barrancada, creuant el bonic Bosc d’en Llarg (de can Llarg de Capafonts). En una evident cruïlla, es desprén el Camí del Mas d’en Toni, perdut fins fa poc, ja que s’ha netejat recentment, amb el segell d’en Josep Maria Balanyà (suposo)…

El Coll d’en Perroi, des del Bosc del Llarg

S’arriba al fons del barranc, se’l creua i se’l segueix momentàniament aigües avall, fins que el barranc s’engorja i el camí va prenent alçada, pel vessant dels Costers d’en Perroi, entre alzines i tarteres de pedruscall granític. El camí es va perdent, a molts llocs no queda clar. Quan s’ateny vora el Coll d’en Perroi, un parell de marrades faciliten la pujada final, on s’arriba al camí de la Pedrera de l’Obis.

El Coll del Bosc del Llarg, des dels Costers d’en Perroi

Les tarteres regnen en aquest paisatge

I el Picorondan, al fons

Al Coll d’en Perroi, es creua perpendicularment el Camí de Prades a Montblanc i s’entra en el Bosc de Poblet. Es davalla cap el Pla d’en Misser, que es voreja, i s’arriba a la carretera forestal de Castellfollit al Tillar, que també es creua, per continuar baixant cap el Pla dels Esbarzerals, on trobem una cruïlla dels itineraris creats pels gestors del Paratge. S’agafa l’Itinerari Forestal Terapèutic, que davalla creuant el barrancó del Racó del Bou, fins a la Font del Crecifici, ja a les envistes del Xalet forestal de Castellfollit.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | 3 comentaris

Del camí de Reus a Mont-ral

Dispensin la pompositat d’entrada. Aquest camí potser sols ha existit en l’imaginari o no, i sense voler caure en les teories aguaderianes dels camins milenaris d’aquestes muntanyes, es pot convenir que un dels camins més antics i que van vertebrar aquesta part del país va ésser el Camí vell de Reus a Prades, amb ramals als nuclis habitats, un dels quals era Mont-ral.

Actualment, el camí més reconegut i freqüentat per pujar a Mont-ral és el que puja per les Fonts del Glorieta. Temps enrera això no era així. El camí vell d’Alcover a Mont-ral passava pel Mas d’en Gomis i la Lloera, com comentava al parlar del Mas del Patacó. Un camí desaparegut.

Les evidències assenyalen que existí aquest camí, que comunicava el poble, els llogarets i els masos de Mont-ral amb el Camp, a través del Camí de Reus a Prades, tot i que no hagi sobreviscut a la memòria.

Pujant per la carretera de Vilaplana a la Mussara, si parem en els anomenats Plans d’en Peiró, en un aparcament freqüentat per excursionistes i escaladors, ens adonarem que aquest indret és una destacada cruïlla de camins: del camí de Reus a Prades, en sortia un ramal cap a l’Albiol, pel Mas de Nebot i la Font Major, amb enllaç al Grau de les Marrades; un altre ramal anava cap a Vilaplana, pel Mas de Mariner, i del qual se’n desprenia també l’anomenat Camí de les Cingles, en direcció a Arbolí.

Un altre ramal era el de Mont-ral, que caiguí en desús en la foscor del temps ja que no és recordat en cap de les referències bibliogràfiques de toponímies ni guies itineràries.

Convé destacar que el camí vell de Prades no passa per on discorre actualment el GR. És a dir, el camí vell no feia el retomb per la Font del Roure, sinó que pujava directament, en un traçat actualment aixeragallat i de mal passar. I del Mas d’en Peiró, sols en resta un petit cúmul de pedres on es bastí.

El Camí de Reus a Mont-ral es separa del de Prades en aqueix punt, doncs. Però la carretera de la Mussara, que fa el gran tomb de la cruïlla de la pista de l’Albiol, trepitja l’antic traçat del camí, i l’ha fet desaparèixer. Una mica enllà de l’inici de la pista de l’Albiol, l’antic camí es pot reconèixer a dins del bosc. Tot i l’evident abandó secular, algun rastre deixa entreveure l’empedrat en uns paratge d’una bellesa intocada. El camí puja pel vessant de manera suau, sense el pujar ferm propi dels graus, més aviat amb un pujar del que-fa-com-qui-no-vol-la-cosa, propi dels camins vells.

Al capdamunt de la pujada, a la Plana del Rei, el camí ja és conegut i transitat, un més dels camins que transiten pel Pla del Bosc, tot i la seva singularitat històrica. Quan ateny a la divisòria dels termes de l’Albiol i de la Mussara, justament és la mateixa cruïlla amb el Camí de la Mussara a l’Albiol.

Enllà, ja en terres de la Mussara, el camí es dreça cap el Mas de l’Onclet, tot passant pel Bosc del Mas de Vicent que, amb les tales i l’aclarida del bosc, el camí vell es fa impossible de reconèixer.

Ja arribats al Mas de l’Onclet, s’enllaça amb el Camí de la Mussara a Mont-ral, el qual, ja ens porta vers a Mont-ral tot passant per l’Aixàviga; un altre camí perdut a trossos i fragmentat, ja que la carretera el va fer inútil del tot.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris