El Portell del Cerdà, als Motllats de Capafonts

De camins oblidats per a pujar a Motllats des de Capafonts encara n’hi ha. De ben segur, els Motllats de la banda de Capafonts són els més concorreguts, amb diferència, però encara trobem camins que ja no s’utilitzen com adés, que la muntanya era molt transitada, però no per finalitats lúdiques com en els temps actuals.

Ja hem parlat de l’oblidat Grauet. Ara toca parlar del camí que puja a Motllats pel Portell del Cerdà. El renom Cerdà s’aplica a varies cases de Capafonts, o sigui, és un llinatge que hi ve d’antic.

El camí és força pràctic i interessant, doncs és el pas més directe entre Capafonts i els Motllats del voltant de la Pena Roja, i que don pas tant cap als Morterets com al Portell del Mariàngel.

El camí es troba actualment en un estat d’abandó total: el rastre de camí costa de trobar i de seguir.

Suposo que el Portell del Cerdà, pròpiament dit, és el pas pel primer cingle, o cingle inferior, per bé que també es podria referir al pas existent al peu del cingle superior, just allà on canvia de vessant.

Sigui com sigui, és un bonic pas prou digne de recuperar i reivindicar en l’augusta muntanya dels Motllats.

Arribant al peu del portell

En la paret que forma el Portell

Superat el Portell i guaitant cap a Capafonts

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | 1 comentari

Del plaer de retrobar camins

Aprofitant una jornada sobre el caminar com a activitat d’interès turístic, vaig tenir el plaer d’escoltar els pensaments i reflexions d’en Rafael López-Monné sobre camins, el territori i el paisatge. Pensaments que sovint m’han passat pel cap però que el seu mestratge els ordena i enllaça en una sòlida construcció, com els camins empedrats d’abans, si em permeteu la fàcil comparació.

De tot l’escoltat i reflexionat, em quedo amb una reflexió final de què res es pot fer i, sobretot, res en queda sense la participació de la gent de viu o actua en el territori. Aquesta és la gran clau en qualsevol actuació que es dugui a terme en un territori concret.

En aquest sentit, cal admetre que és absurd esperar que una administració promogui un canvi de consciència pel sol fet de declarar la protecció d’un territori mitjançant, per exemple, com a parc natural, més enllà d’una promoció d’imatge més.

En aquest bloc s’intenta fer una una petita aportació a la presa de consciència amb el retrobament d’alguns camins, per recordar que el mapa de camins actual és una anècdota que a sobreviscut i s’ha format aquests darrers anys.

El mapa de camins de les Muntanyes de Prades cal redibuixar-lo de bell nou: començant pels camins de ferradura que enllaçaven els principals nuclis habitats d’abans, com a base dels itineraris d’interès excursionista o paisatgístic, tal com es va fent ja en molts indrets.

El panorama o paisatge que s’albira a l’horitzó segurament no és gaire esperançador: queda molta feina a fer, que no la de desbrossar, o reconstruir empedrats o marges. sinó la d’empoderar-se amb un territori i un paisatge amb història.

Mentre, continuarem amb el plaer de retrobar camins i racons amagats.

Publicat dins de General | Feu un comentari