CAMINS DE LES MUNTANYES DE PRADES | Recull d'alguns camins caiguts en desús a les Muntanyes de Prades

El Grau de la Pedrola, entre Alforja i la Mussara

Potser és agosarat dir-ne Grau i, de ben segur encara més, anomenar-lo de la Pedrola. Però certament era un camí, pels vestigis que es troben en la obaga del Bosc del Juncosa. El camí guanya el cingle roig, i comunica dos antics camins: va del Camí vell d’Alforja a la Mussara fins a trobar el Camí de les Cingles. A mig recorregut, es troba un fontinyol en forma de petit tollet que mana entre la roca de gresos vermells.

Comentava en Joan Josep Estivill que l’amo del Mas del Puço del Cingle anava a treballar a unes mines del terme de Riudecols i que devia pujar i baixar per algun camí per tal d’anar a Alforja. Aquest camí pot ser una possibilitat, doncs permet baixar del mas al camí d’Alforja sense fer massa retomb.

Al capdamunt del grau, un lleu empedrat i marge de pedra donen una mica de caràcter al camí. Enmig del Bosc del Juncosa, el arbres envellits, els troncs secs i els nous rebrots dificulten els pas i fan que el lleu solc que seguia el camí esdevingui poc marcat.

Ja al capdamunt, no sé si al mateix Camí de les Cingles o en algun rastre que hi va paral·lel, es podia anar cap al Mas del Puço (o del Pucet) per aquest camó, o cap els horts del mas que es troben allà a la propera Font de la Pedrola.

El mateix camí devia portar al capdamunt del Pla de la Mola. Comentava uns dies enrere en Josep Maria Balanyà, que havia vist un rastre de camí que pujava per un dels portells que es veuen sobre la zona dels horts. Podria ser la continuació del Grau de la Pedrola, que haurem de completar properament.

Quasi al capdamunt del grauet

El Cingle de l’Agostenc, sobre el barranc d’en Fort

Una petita surgència en una roca enmig del Bosc del Juncosa

Una filada de perdre delimita el tollet de la font

De la Mussara a la Cova Ninyola

La Cova Ninyola no és ben bé una cova. Es tracta d’un morrot de roca, típica dels Motllats, que es troba arran el Barranc del Tinco Trinco, just en la partió dels termes de la Mussara i la Febró. El lloc fa recer i, pels que treballaven les terres dels comellars i pels que feien fusta al bosc, era un lloc de referència. Em recorda una mica la Covassa de Gallicant.

I el camí, ben bé tampoc no sé si és un camí. De fet, per Camí de la Cova Ninyola es coneix la pista que, des de la Serra del Bosc, baixa pel Barranc del Trinco Trinco, i que abans finia allà a la cova, però que ja fa temps s’endinsa cap el Barranc de la Foradada, ja en el terme de la Febró.

Tanmateix, antigament s’hi anava directament, pel Coll de la Negra, el Mas del Pou de Gel, la Serra del Pou de Gel, cap lo Motllat de Canet i baixant pel Barranc del Clot del Canet. Un camí desdibuixat, però s’hi passa, tot i que la vegetació ho dificulta més o menys. I, de fet, fins que no s’és a tocar de la cova, hom no la veu.

A mig camí, es separa en caminet que anava pel Serret dels Cornudells, que pren el nom en què s’anomena per aquestes terres l’arbust Amelanchier ovalis. Potser fa de més bon passar ja que es va pel llom del serret, i de lluny ja es veu el morrot de la Cova Ninyola.

De la Cova Ninyola, es pot pujar pel Comellar del Pi de la Tina fins la Font de les Bassetes. I també es pot anar-hi pel serret, tal com figura al mapa d’aquest blog. De la Font de les Bassetes, normalment eixuta, tot i que l’he trobat amb aigua, es pot retornar a la Mussara pel Camí del Bosc o de Capafonts, que va faldejant sota el Serret del Banya Baix; o anar fins la Creu Trencada, tot creuant el Comellar de la Tina…