Del Camí d’Arbolí a Mas de Ribelles, pel Grau

Es tracta d’un camí molt desfigurat i perdut. Arrenca del Collet dels Colls, i el senderó ben marcat pel pas de motos, baixa fins els conreus vorejant uns escòrrecs típics dels terrenys margosos. Pel conreus, s’assoleix la Font del Grau, es passa per vora la bassa i es baixa pel Grau, just al límit dels termes d’Arbolí i Siurana.

Al finir el curt grauet, es troba una cruïlla evident però amb un intent de dissimular-la per part dels propietaris d’unes edificacions properes. Recte, es va cap el Mas de Salín i el Grau de Bincabrer. Per la dreta, creuant el barranc, continua el camí de Mas de Ribelles.

Al principi està net, fins arribar a la vora de unes noves edificacions. El camí vell, sempre recte i planejant, es troba ben embardissat a partir d’aquí. Recte, s’arriba prop d’ una font, que queda sota el camí, indicada pel tràfec dels porcs i uns canyissos. Suposo que és la Font del Ginebre, on antigament hi feien hort. El camí, ara desdibuixat pels arrastres de troncs de tallades de pins, costa molt de veure’l. Puntualment, es van discernint alguns trams, però pocs.

S’arriba a la cruïlla amb el camí que baixa de Gallicant, recentment arranjat per excursionistes i aprofitat per motoristes. El ginebre existent roman viu, tot i estar mig trinxat pel pas de les motos. A la vora encara raja la Font del Bodro.

El camí continua més o menys amb la mateixa direcció, ara no tan desfigurat però molt embardissat. Es passa vora una caseta. Després s’arriba a la pista que puja cap el Mas de Ribelles de Dalt, ja proper. El camí creua la pista i, ara ja net i freqüentat, baixa fins a la vora del Mas de Ribelles de Baix, on hi ha arriba al camí vell de Siurana a la Mussara, en un tram on resta perdut. Una cruïlla important totalment invisible. Es continua uns metres pel camí vell esmentat fins que s’arriba a la pista que baixa pel Barranc de les Solsides.

Bassa de la Font del Grau

La Font del Ginebre (?), que encara brolla aigua

A la cruïlla amb el camí arranjat de Gallicant, vora la Font del Bodro (?).

Les runes del Mas de Ribelles de Baix

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Feu un comentari

El camí de Picamill, o Grau del Barret, a la Febró

Dalt del Motllat, era molt comú aprofitar els comellars per a fer-hi sembradures. Els darrers que han restat, a la Serra Plana són el de l’Ermitanet, una mena d’oasi en tant eixut altiplà. Al Pla de Picamill, anomenat així potser per les sembrades de mill, i al Comellar del Joanet també foren aprofitats a tal efecte.

És conegut el camí que puja als Motllats per la Cova del Corral. Tanmateix, un altre camí oblidat pujava cap el Pla de Picamill, a l’altra banda del Barranc de la Cova del Corral o de les Baumes, per on baixa el Barranc de Picamill o del Barret.

El camí, prou net encara, podia ser de bast, ja que en diversos punts es percep prou ample, tot i la vegetació que l’ha anat engolint. El camí passa vora unes visibles escletxes i puntes de roca, curioses de visitar. En acabat s’enfonsa en la obaga del Barret fins pujar per un breu grauet al Pla de Picamill.

Del Pla de Picamill es pot anar a buscar el Comellar del Joanet i la Foradada pel comellar de la esquerra; o el Camí de Reus a Prades, pel comellar de la dreta.

La Febró, 1920 (S. Vilaseca i A. Prunera, “La cova de la Vila de la Febró”)

Destaca al centre de la imatge el barranc de la Cova del Corral o de les Baumes. S’intueix a la dreta l’obertura del barranc de Picamill. Dalt, a la dreta, els cingles del Pla de Picamill. A dalt, a l’esquerra, la Serra Plana. Els conreus arribaven fins quasi a tocar el cingle.

El Barranc de Picamill, des dels Plans.

La sortida del grauet de l’obaga del Barret

La Febró, des del camí que puja sobre les Puntes de la Pere Paueta.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | 1 comentari