De camins per anar de Siurana a Prades n’hi havia més d’un. El més vell era el que anava pel Mas de la Noguera. Un altre que es feia anar era el que anava pel Mas de Sargantill, la Cova de l’Església i el Pla del Marian. Ambdós s’ajuntaven al Coll del Vidrier, per baixar junts cap a Prades.
Em feia gràcia recórrer aquest camí per comprovar l’estat del tram comprès entre el trencall del Mas de la Barba i el trencall del camí que puja al Pla dels Bassots. Era previsible de no trobar-lo, ja que aquest tram del Mas del Sargantill transcorre entre dues pistes forestals modernes que fan que sigui innecessari aquest camí. Més enllà, el camí està en perfecte condicions i senyalitzat.
De fet, aquest camí va ser part de l’itinerari d’una Marxa Excursionista de Regularitat de Catalunya, organitzada pel Club Excursionista Pirenaic, el juny de 1957, ara farà 57 anys. Va ser una marxa important, en la represa de l’activitat excursionista després de l’època fosca de la postguerra, tot i estar en ple franquisme. Un fet important és la edició del mapa de la marxa, que podríem dir que es tracta de la primera cartografia integral de l’àmbit de les muntanyes de Prades amb detall que es publica; i de fet, es basa en la guia del 1929 (i posterior edició del 1930) del Centre de Lectura de Reus, on es fa un primer i cabdal recull toponímic de les Muntanyes de Prades, tot i que actualment s’hagi avançat molt més en el coneixement dels noms de lloc.
Actualment, el Camí del Mas de Sargantill està molt desdibuixat. Es va intuïnt per on passava, amb certes dificultats, més que per la vegetació, per l’alteració del terreny per les tallades de bosc i extracció de fusta. Tot i això, s’arriba amb facilitat al mas. De fet, són dos masos amb paret mitgera comuna: el Mas de Sargantill i el Mas d’en Lluc. Antigament, en aquest grup de cases hi havia hagut també el Mas d’en Xicot.
Els masos són un runam. S’hi havia viscut fins el 1941. Sortint dels masos i continuant pel Camí de Prades, es passa sota una gran alzina, l’Alzina de la Font. I ho era, tot i que ja ni hi ha cap rastre de la font. Ara el camí agafa un caràcter més muntanyenc. Es passa entre boixos i el camí és ben marcat. Es surt a l’extrem d’una pista de desembosc, que fa el traçat del camí de Prades. Uns joncs avisen de la presència d’aigua i a l’esquerra del camí hi ha una capelleta de pedra, on ja no hi ha rastre d’aigua; també s’ha perdut.
El camí va resseguint amb una lleu pujada i s’arriba a la pista que baixa al Mas de l’Extremenyo. Enfront, un senyal de fusta indica la continuació del camí, aquest ja ben conservat i utilitzat, cap a la Cova de l’Església i Prades.
El camí passa per sota la Font de la Codina
La basseta o abeurador de la Font de la Codina
Els masos de Sargantill i d’en Lluc
Un cirer vora el mas
Un roure presideix el replà on hi havia l’era
L’Alzina de la Font, del Mas de Sargantill
Detall del Camí vell de Prades
