El Grau del Gegant, a la Febró

Aquest grau és un bonic pas que salva la cinglera que de lluny es presenta com a inexpugnable. El Grau del Gegant també és conegut amb el nom del Grau de la Vila, més que res perquè el seu camí per accedir al peu transcorre pel Bosc de la Vila. De fet, a la Febró hi més d’un Bosc de la Vila, com el que es troba al Barranc de les Coves (o de les Baumes, o de la Cova’l Corral), que també dóna nom a una cova que explorà el Dr. Vilaseca i que l’anomenaren Cova de la Vila, per trobar-se en aquest bosc.

El grau no està gens freqüentat, però és conegut pels caçadors que freqüenten el pas que ressegueix el peu de la cinglera, com és habitual en molts cingles d’aquestes muntanyes. Antigament, el grau era el pas més directe per pujar a Picamill i cap el Camí Vell de Reus a Prades. En aqueix mateix blog, havia parlat del camí de Picamill o Grau de la Pere Paueta. Els dos camins arriben a donar el mateix servei, cadascun pujant per un costat diferent. Aquest Grau de la Pere Paueta també és conegut com a Grau del Barret.

El Gegant suposo que no era cap personatge del imaginari febrorenc. De fet és el renom d’una casa de la Febró. El Molí de la Febró també se’l coneixia com a Molí del Gegant.

El camí del grau ix del Camí la Solana, a mig recorregut, i va pujant pel Bosc la Vila, on el camí quasi bé no s’aprecia però es pot anar endevinant el pas. Al capdamunt de la costa, ja apropant-se al peu de la paret, es va veient el pas que guanya el cingle, és el Grau el Gegant. Es travessa el pas més marcat que ressegueix el peu de la paret i s’encara cap el cingle.

Primerament, puja per una canaleta , fàcil d’anar pujant. Al seu recer fins i tot hi ha crescut un petitet teix, que esperem que sigui respectat. Al capdamunt de la canaleta, cal girar sota un bonic auró i es transcorre per damunt la roca, més exposats al caire de l’abisme, fins tornar a un pas excavat quasi ja al capdamunt del grau.

De dalt estant, la vista damunt de la Febró és superba. A l’altre costat, la Serra Plana i la testa del Picorondan i la Calma dels Motllats tanquen la vista. Cal salvar una petita esquerda per anar a buscar la sortida del Grau el Barret i, més lluny, el Camí de Reus a Prades.

grau1

grau2

grau3

Baumes

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Feu un comentari

El pas del Comptador, a Gallicant

Sempre s’ha escrit que Gallicant era un llogaret amb molta migradesa. Potser sí que aparentment el lloc sembla pobre, però no més que qualsevol altre poble de la muntanya pradenca. De fet, com a molts masos i llogarets, la fil·loxera fou la principal causa de l’abandonament dels bancals que es van construir arreu. Les premses, els cups i les olles van deixar de funcionar a causa del famós flagell que assolà el país.

A Gallicant disposaven de bons bancals: els de l’Obaga de Siurana, els de l’obaga dels actuals boscos de la Perxa i de la Font de Verdú, sota el Cap de Bosquets, l’Obaguet. De terrenys per fer bones sembres també en disposaven: als Prats, on brolla aigua en distintes fonts, i a dalt de les Pinedes i en plans arrecerats, com al Pla del Xeixet, als Plans de la Font de Verdú, on les boires empeses pels vents de mar condensen una bona humitat. I de horts campoc no en faltaven, regats amb l’aigua de les Canaletes, que de font al Barranc de la Canaleta n’hi havia més d’una, a més de l’aigua del propi barranc, regaven els horts de la Covassa, els dels Prats, sota el Pi; els de la Caseta de cal Manuel.

De fusta de la bona, bells cimals de pi carraser, tampoc en faltava i que anys enrera tenien bon preu. Arreu en creixíen, però a les obagues esmentades agafaven considerables dimensions. I de carboneres també n’hi havia per tot, en aquesta terra d’alzina, boixos, grèvols i teixos.

Els ramats també tenien el seu lloc, a les bones obagues de Gallicant. La Carrerada Reial passava per dalt de les Pinedes i del Portell. Altres carrerades secundàries passaven per la Font de Verdú, pel Pla de les Vaques, la Plana de Móra.

Un dels camins que aprofitaven els ramats camí de Gallicant, passava sota les Coves del Bescuit, en el Pas del Comptador: aquest estret pas excavat a la roca que feia passar el ramat en fila índia i que servia per recomptar els caps de bestiar. Malauradament, aquest pas no ha perviscut fins avui, ja que la maquinària pesada el va “obrir” per poder treure la fusta del bosc. Els camins d’abans i després del pas encara es conserven a trossos, cap a Gallicant i cap el Pla de les Vaques.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Feu un comentari