Aquest camí arrancava del Camí d’Arbolí a la Mussara, una mica abans de la cruïlla on se separava el Camí del Mas d’en Rei, o sigui, abans de pujar cap a les Pinedes. Així l’anomena la guia del 1960 que tanta informació dóna de paratges i camins de les Muntanyes de Prades.
Suaument, com a bon camí vell, puja en un no res fins els peus de l’anomenat Puig de Gallicant. Pensant en l’ús d’aquest camí, seria l’itinerari més directe per anar d’Arbolí cap a la Covassa de Gallicant i el Bosc de la Perxa, tot passant pel malaurat pas del Comptador, estret on comptaven les auvelles dels ramats, ja que forçosament hi passaven una a una.
El camí està molt embrossat en la seva part inicial. Amb tot, són perfectament visibles les poques marrades que fa i a estones passa entre marges. Passa a frec del Cingle dels Solans i va pujant seguint un petit barranquet que drena aquell vessant. Quan es creua el barranquet, el pendent es suavitza i en breu s’arriba al peu del cònic Puig de Gallicant, just on hi ha la cruïlla de la pista que va a Gallicant i la que porta fins el Maset del Nadal.
D’ací fins dalt el cim, el camí ja és conegut i transitat, tot i que s’hi han format diferents rastres amb el pas del temps.
Tot i que la guia així l’esmenti com a “el Camí del Puig”, sempre he volgut creure que aquesta muntanya és “el Coll“, que en el parlar tradicional ve a ser un “puig”. Potser la paraula “puig” ha anat desplaçant la paraula “coll” en l’ànsia de parlar correctament, ja que en la llengua normalitzada, “coll” és un punt baix i no un punt alt. A més, el que no s’ha perdut és el nom de la partida d’aquests terrenys alterosos del terme d’Arbolí, que encara avui es coneixen com “los Colls”.
