El Cau del Llop, a Siurana

El Cau del Llop és un racó encinglerat situat al vessant dret del Barranc de la Pedregosa, a l’alçada més o menys d’on es troben les restes del Mas de la Noguera, a l’extrem septentrional de l’antic terme de Siurana, en terrenys més sovintejats pels de Prades i, sobretot per caçadors.

Diuen que molt antigament, els del Mas de la Noguera hi havien vist amagar-se al llop. Dóna la casualitat que aquesta drecera pot comunicar amb el Grau del Llop de les Gritelles, el qual fa referència al nom de la casa de Prades que hi tenia terres, els de cal Llop, que res té a veure amb l’animal.

Aquest caminet perdut, comunicava el Quercaix -allà on s’aiguabarreja amb el Barranc de la Pedregosa i cruïlla de camins (s’hi troben els camins vells de Siurana a Prades, i el de Siurana a la Febró- amb les Gritelles, zona de pastura pels ramats, així com els terrenys de la Cova de l’Església i de la Cova Sanadora.

El caminet s’eleva tot guaitant l’esquerp trau del Barranc de la Pedregosa i passa a recer del cingle del Cau del Llop. Amunt, un petit pujadoret permet el pas cap a la zona de la Cova de l’Església, mentre que el caminet més trescat pels caçadors puja cap el Bosc del Marian.

El Pas del Llop

 

La Cova Sanadora

 

Cova l’Església

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

El Camí del Puig, a Arbolí

Aquest camí arrancava del Camí d’Arbolí a la Mussara, una mica abans de la cruïlla on se separava el Camí del Mas d’en Rei, o sigui, abans de pujar cap a les Pinedes. Així l’anomena la guia del 1960 que tanta informació dóna de paratges i camins de les Muntanyes de Prades.

Suaument, com a bon camí vell, puja en un no res fins els peus de l’anomenat Puig de Gallicant. Pensant en l’ús d’aquest camí, seria l’itinerari més directe per anar d’Arbolí cap a la Covassa de Gallicant i  el Bosc de la Perxa, tot passant pel malaurat pas del Comptador, estret on comptaven les auvelles dels ramats, ja que forçosament hi passaven una a una.

El camí està molt embrossat en la seva part inicial. Amb tot, són perfectament visibles les poques marrades que fa i a estones passa entre marges. Passa a frec del Cingle dels Solans i va pujant seguint un petit barranquet que drena aquell vessant. Quan es creua el barranquet, el pendent es suavitza i en breu s’arriba al peu del cònic Puig de Gallicant, just on hi ha la cruïlla de la pista que va a Gallicant i la que porta fins el Maset del Nadal.

D’ací fins dalt el cim, el camí ja és conegut i transitat, tot i que s’hi han format diferents rastres amb el pas del temps.

Tot i que la guia així l’esmenti com a “el Camí del Puig”, sempre he volgut creure que aquesta muntanya és “el Coll“, que en el parlar tradicional ve a ser un “puig”. Potser la paraula “puig” ha anat desplaçant la paraula “coll” en l’ànsia de parlar correctament, ja que en la llengua normalitzada, “coll” és un punt baix i no un punt alt. A més, el que no s’ha perdut és el nom de la partida d’aquests terrenys alterosos del terme d’Arbolí, que encara avui es coneixen com “los Colls”.

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Feu un comentari