Tot i que sigui un camí d’accés a Montsant conegut d’antic, ja en l’època dels monjos cartoixans d’Escaladei, en l’època moderna de l’excursionisme es va donar a conèixer a través de la difusió que en feu el Ramon Quadrada (Muntanya, núm. 735, 1984), i dels pals indicadors de la Secció Excursionista del Reus Deportiu, el seu nom no va ser ben respectat per la gent de Reus, que amb un afany normalitzador de la llengua, es va perdre el nom del país, de la gent de Montsant i, per extensió, de les Muntanyes de Prades.
Aquesta normalització del topònim, perdent la forma genuïna del nom, amb la pèrdua del vocabulari dels parlars locals, és un empobriment provocat en la nostra llengua.
El mateix cas ha patit un topònim d’un altre pas d’un camí existent al terme de Montblanc, en concret al poble del Pinetell: el Pas de l’Esquetja. En aquest cas s’ha corregit per “Esqueix”, i fins i tot també per “Escletxa”. El nom d’aquest pas dóna nom, també, a un toll que hi forma al peu d’aquest pas, el riu Brugent.
Cal dir, que les respectius reculls onomàstics de la Morera de Montsant (Eugeni Perea Simon, 1984) i de Mont-ral (Eugeni Perea Simon, 1994) recullen la forma, almenys en la transcripció fonètica en el cas de Montsant.
També, la Guia del 1960, al grau del Montsant l’anomena “de l’Esquetxa”, de manera principal.
Desconec poc la llengua com per dir si la grafia correcta hauria de ser “Esquetja” o bé “Esquetxa”, però sembla que la transcripció fonètica correspon a “Esquetja”. Fent doncs ni que sigui una mica de record o justícia al parlar caigut en desús de les nostres muntanyes.
