Sovint les casualitats són les que ens fan trobar aquests camins oblidats. I aquest camí és un d’ells.
En Joan Josep Estivill comentà d’una cova allà a l’obaga de la Vall d’Arbolí, que no va ser localitzada pels autors del Catàleg Espeleològic de Catalunya i que mirava de trobar. Llavors vaig recordar un rastre que havia resseguit a l’hora de cercar el Grau del Gallarí. Així que vaig tornar-hi i, més o menys, aquell rastre tenia continuïtat. A més, vaig poder localitzar la cova: El Forat o Cova de la Dou, que va ser explorat pel Dr. Salvador Vilaseca. Aquesta cova va ser localitzada inicialment entre els anys 1920 i 1930 pels mestres d’Arbolí, Sr. Porta, i el d’Alforja, Sr. Lloret, que l’ajudaven en la recerca pel seu territori.
El nom sovint fa la cosa, però aquell forat no tenia res a veure amb una surgència. Per tant, no podia ser una dou, o font en català antic. Tanmateix, és gràcies als arqueòlegs que a perviscut aquest topònim a la documentació escrita.
Tanmateix, el dubte em queda més viu que mai. Al Mas de Gallarí em varen comentar que la Dou feia referència a aquell territori, és a dir, a una partida de terra del terme d’Arbolí, tot i ser ben conscients del significat de dou.
El camí que anava resseguint, però, té o tenia un sentit: era el camí que d’Arbolí baixava pel marge esquerre del Riu d’Arbolí, fins a la Font del Bres i que s’endinsava per aquella obaga.
Podria ser que la Dou fes referència realment a la Font del Bres? Aquesta font és una de les surgències més importants de les Muntanyes de Prades i ha estat aprofitada des d’antic per una munió de molins. La resposta no la sé.
Actualment, el camí està desaparegut en el tram que, des d’Arbolí, anava tocant el riu. Més avall, ja prop de la Font del Bres, se’l localitza perfectament. D’allà, s’interna cap l’Obaga del Gallarí o bé es pot anar cap el Coll d’Alforja per la Font Freda i per sota de les Saleretes.
Entrada de la Cova de la Dou
Cova de la Dou
El Camí de la Dou, ben obac
La cabalosa Font del Bres