Dalt del Motllat, era molt comú aprofitar els comellars per a fer-hi sembradures. Els darrers que han restat, a la Serra Plana són el de l’Ermitanet, una mena d’oasi en tant eixut altiplà. Al Pla de Picamill, anomenat així potser per les sembrades de mill, i al Comellar del Joanet també foren aprofitats a tal efecte.
És conegut el camí que puja als Motllats per la Cova del Corral. Tanmateix, un altre camí oblidat pujava cap el Pla de Picamill, a l’altra banda del Barranc de la Cova del Corral o de les Baumes, per on baixa el Barranc de Picamill o del Barret.
El camí, prou net encara, podia ser de bast, ja que en diversos punts es percep prou ample, tot i la vegetació que l’ha anat engolint. El camí passa vora unes visibles escletxes i puntes de roca, curioses de visitar. En acabat s’enfonsa en la obaga del Barret fins pujar per un breu grauet al Pla de Picamill.
Del Pla de Picamill es pot anar a buscar el Comellar del Joanet i la Foradada pel comellar de la esquerra; o el Camí de Reus a Prades, pel comellar de la dreta.
La Febró, 1920 (S. Vilaseca i A. Prunera, “La cova de la Vila de la Febró”)
Destaca al centre de la imatge el barranc de la Cova del Corral o de les Baumes. S’intueix a la dreta l’obertura del barranc de Picamill. Dalt, a la dreta, els cingles del Pla de Picamill. A dalt, a l’esquerra, la Serra Plana. Els conreus arribaven fins quasi a tocar el cingle.
El Barranc de Picamill, des dels Plans.
La sortida del grauet de l’obaga del Barret
La Febró, des del camí que puja sobre les Puntes de la Pere Paueta.
Bona feina!