Un dret cultural intrínsec: la reproducció particular de documents públics
Entre les principals funcions d’un arxiu hi ha la de conservar el material documental que custodia i la de disposar-lo per a la consulta dels usuaris. Una i altra funció no haurien de col·lidir i sí, en canvi, adaptar-se i complementar-se harmònicament, en benefici de tots. Així ha estat durant molt de temps, però darrerament la situació de l’usuari en determinats arxius ha sofert una regressió que, tenint en compte que teòricament el patrimoni documental pertany a tota la societat civil en general, resulta cada cop més inacceptable i preocupant.
Ens hem de referir concretament a la prohibició que regeix en diversos arxius (sobretot els més grans i importants) de fer fotografies digitals dels documents amb càmeres particulars. Aquest procediment permet a l’investigador reproduir centenars de documents en poques hores de feina (per treballar-los tranquilament a casa davant de l’ordinador), i estalviar-se el cost de manta visites gratuïtes als arxius (cost en temps invertit, però sobretot i pel que fa a arxius fora de l’àmbit territorial de l’investigador, en diners llargs).
L’argument d’aquesta prohibició (quan el donen) és el suposat malmetiment del suport documental a causa del flash que produeix cada fotografia. És fals que existeixi degradació per causa d’un instantani cop de llum, i cas de poder-se provar (des de la recargolada teoria científica fins a la praxis convencional) aquest seria de l’ordre d’unes nanomil·lèssimes del tot imperceptibles en l’estructura i morfologia del suport. Amb tot, actualment la gran majoria de càmeres tenen capacitat per dotar de prou qualitat les fotografies, amb poca llum ambiental i sense utilització de flash.
En bé de la Investigació cal acabar amb aquesta mena de pràctiques, injustes perquè el patrimoni documental és de tota la comunitat (els arxius només el custodien), i abusives perquè perjudiquen a l’usuari per un motiu econòmic. A Carn! en vol encetar un debat social, però sobretot aconseguir la seva immediata supressió,per tal de contribuir a la difusió cultural universal i a la pervivència dels bons hàbits d’investigació. Creiem que no ha de ser difícil un equilibri entre la conservació dels suports i el seu ús de consulta més còmode i pràctic, i apel·lem al raonament i al sentit de la responsabilitat dels agents culturals.
Aqui trobareu el nostre manifest per que es permeti i liberalitzi la reproducció fotogràfica digital en l’àmbit dels centres documentals, on s’expliquen i especifiquen les bones raons que ens assisteixen.
Fem una crida a tothom que vulgui subscriurer-lo, per tal que ens faci arribar per email [manelguell@acarn.cat]: nom, cognoms, professió i adreça electrònica (no cal DNI). El compromís d’A Carn! és el d’anar actualitzant el llistat d’aquests subscriptors, que teniu més avall al final.
Llistat dels qui ho subscrivim
Els següents passos seran les entrevistes amb els agents culturals responsables (amb el suport, si Déu vol, d’un nodrit nombre de signatures), sense descartar posteriors mesures de major incidència pública (publicacions del sector, els taulons dels propis arxius, la premsa, etc.). L’entesa entre els investigadors ha de ser la base a través de la qual s’aconsegueixi redreçar la situació, perjudicial per a un sector cultural sense el qual, reconegue-m’ho, els centres documentals no tindrien raó de ser ni d’existir.