Diumenge, Gener 25, 2009
Al vent...
Bona nit Bloc,
Moltes gràcies per la teva visita Carolina.
Petonets,
;D
Hola bella,
Tienes mucha razón , daba mucho miedo
A veces la naturaleza tiene cosas que contarnos, le hacemos caso?
Un beso
Sí xurri jo ja em conformo... no deixo de pensar en les persones que han perdut els seus fills o familiars.
Petonets,
Hola Maria Teresa,
Clar els bombers devien estar col•lapsats i no m’estranya ja que aquell vent va ser excepcional, el mes terrible son les persones que han perdut la vida sobre tot els nens.
Una abraçada,
:(
Nigth hola !!!
Una abraçada,
:D
Hola Pere,
Sí, la clivia va aguantar i les altres espero recuperar-les.
Gràcies per passar, m’has alegra’t el dia !!!
:D
Si que feia por, Jaka - pobrets geranis! tot i que va tenir conseqüències tan dramàtiques, la veritat és que, tal com bufava, podia haver estat molt pitjor.
El vent
Hola, Jaka!
Si, noia, quina ventada.
A nosaltres ens va prendre quasi la mitad de la tela asfàltica del terrat.
Queia al carrer a troços i nosaltres vinga vigilar que no fés mal a algú...i l'anavem recollint.
Vam trucar als bombers i res, ni podien agafar el telèfon...
Si que feia por.
Una abraçada,
Una mica molta!
Espero que els desperfectes no siguin greus.
Una abraçada!
