Article del mes d'octubre

Jo a vegades escric a la revista local del meu poble i ara al mes d' octubre per la fetsa major es quan surt el següent número que es on vaig esciure aquest dos articles.

_______________________________________________________

Apostem per els infants del poble.

Quan jo era petita, al poble hi feien moltes coses on jo hi podia participar, recordo que anava amb la colla gegantera, també recordo que hi havia un grup excursionista on el meu pare de ben petita em portava a caminar per aquetes muntanyes que ara m’estimo tant, per la Festa Major, hi havia pallassos, i correllengues que ens feien tombar per tots els carrer sota un drac o tot ballant una dança, ara sembla que tot això s’hagi perdut, qui ensenyarà a els nostres infants a estimar la muntanya si ningú els hi ensenya, qui els hi ensenyarà a jugar al carrer i a deixar tots els trastos electrònics i elèctrics, per jugar a la corda a les gomes o ... qui d’ells quan sigui jove com jo tindrà esma per prepara un concert de festa major, ho cinema a la fresca o vendre roses per Sant Jordi, si ningú, aposta per ells, si no li regalem moments, si no senten Vilaplana com a poble viu.

Jo sé que hi ha gent que apostaria per els infants del poble, jo sé que se’ls faria conèixer, la muntanya, que se’ls hi ensenyaria jocs alternatiu de grup i companyia que conviurien amb la resta de nens en un ambient de fora l’escola, jo sé que hi ha gent que apostaria amb ells.

Jo sé que es vol crear alguna cosa, jo sé que es necessiten diners i jo sé que l’esperança mai es perd.

També aposto per la confiança de la gent i en la gent, en l’experiència i en l’il·lusió de nous projectes.

Eva López Serra.

_____________________________________________________________

 (Segueix)

(2) Comentaris    (0) Retroenllaços   

Com aquella nena que...



OSTRES TU, QUIN DIA!!!!


Avui he començat les classes al CFGS d'Educació Infantil, quina diferència, quines sensacions.
Durant quatre anys que me dedicar-me a l'educació no formal d'infants i joves,sempre havia estat jo pendent de quines dinàmiques havia o no havia de fer per tal de tractar la coneixença,confiança.... i curiós quan avui a classe de Autonomia personal i salut, metodologia del joc i tutoria, els professors ens han impartit classes molt dinàmiques i amb totes aquelles activitats que jo en algun moment en la meva experiència no formal havia fet pels meus nens.

Per un dia no he sigut jo la que dinamitzes, la que prepares, sinó que he sigut la que he rebut tot allò que a vegades jo preparava, m' he sentit com aquell nen/a que bé al cau els dissabtes o aquells nois en el seu primer dia de Colònies, que màgic gudir de tant en tant d'aquell nene que dúiem dins

(2) Comentaris    (0) Retroenllaços