Pluja, castells i pedra

Avui la Colla Joves Xiquets de Valls feia la seva tradicional actuació a El Milà, a pocs quilòmetres de Valls. Ens acompanyaven els Burdegassos de Vilanova i un temps rúfol i amenaçador que feia pensar que l’actuació no es podria dur a terme. Amb un cel encapotat que triava selectivament on deixava anar la seva pluja generosa i on no. Passada la una del migdia, la mare natura ens ha concedit una treva i l’actuació s’ha pogut realitzar. La Joves ha plantat un tres de vuit de postal, un quatre de vuit que segueix el seu rodatge i consolidació i un cinc de set que té ganes d’afegir-hi un pis en poques setmanes. La colla segueix consolidant els seus castells base que cada vegada es veuen més ben plantats.

Hom diria que demanen ja fer un pas més, però cal ser prudents i seguir el calendari fixat. Ben aviat haurem de passar ja la primera pedra de toc. No falta gaire. Posats a demanar, caldria veure ja aviat el primer dos de la temporada. Però seguim confiant en la planificació del Cap de Colla i de tot el seu equip que, sense pauses, però sense presses, estan posant el fonament que ens ha de permetre enlairar-nos ben amunt. Som a les portes del mes de juny, el mes que ens passarà la prova del cotó. Els assajos deixen bon regust de boca. Si som capaços de millorar l’assistència a l’assaig general del dimecres i d’incrementar encara més el de divendres, la sort jugarà un paper secundari.

Avui a El Milà, ni les pedres com avellanes caigudes del cel no ens han impedit fer una bona actuació de vuit. A aquells que, per una temporada no massa reeixida l’any passat, pensaven que la Joves tenia una crisi que ens deixaria tocats de per vida, els auguro un desengany, perquè una colla com la nostra no es deixa anar fàcilment davant les ensopegades, sinó que, com l’au Fènix, reneix i treu forces del seu saber fer demostrat en desenes i centenars d’anys. Temps al temps i en sentirem a parlar.

Aquí deixo les imatges de la nostra actuació d’aquest diumenge. 

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, Valls. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>