CAMINS DE LES MUNTANYES DE PRADES | Recull d'alguns camins caiguts en desús a les Muntanyes de Prades

El Camí de l’Encens, a la Mussara

Del Camí de les Tosques, en el conegut Planet de les Tosques, arrenca el camí, sense rastre del seu traç, entre les pedres del Riuet de les Tosques. Es passa vora la Font Freda, que en plena sequera encara surt aigua, i el traç del camí vell, molt degradat per l’erosió de l’aigua, s’enfila per l’esquerra del barranquet.

Va resseguint el Barranc de la Font Bona, aquest ja sense rastre d’aigua, passant per una bassa excavada en el terreny, fins ja a les envistes del Maset.

El Barranc de la Font Bona

Vora el Maset de les Tosques

El Camí de l’Encens, en el tram comprès entre el Maset i el Grau dels Racons, és conegut i transitat. Un cop deixat el desviament del Camí del Foradot i el del Grau dels Racons, el camí, que estava menjat per la vegetació, passa sota mateix l’Hospital dels Carlins i, després d’un parell de retombs, s’assoleix la base d’una agulla o petit monòlit enmig del camí, que marca una cruïlla del vell camí i amb l’antic camí que mena cap l’Hospital dels Carlins, encara perdut. Per aquesta zona també queda pendent de localitzar el pujador, també sense ús, de l’anomenat Portell de l’Escurçó.

L’Hospital dels Carlins

L’agulla que marca la cruïlla de camins.

Més amunt s’enllaça ja amb un camí pintat amb senyals blanques i roges de GR. Al moment, però el camí gira per anar direcció el Mas de Camaprim, i el Mas del Coll, ja que com deia Amigó, aquest camí formava part del camí vell de Vilaplana a Mont-ral.

El Camí del Tall de Ferro, a Rojals

A l’hora d’anomenar els camins, sovint s’utilitza el nom del lloc de destí. Hi ha uns pocs camins que tenen, diguem-ne, un nom propi. Aquest camí disposa, per sorpresa meva, d’un nom molt propi: el Tall de Ferro.

Ha estat una sorpresa ja que no és un camí principal: segurament sí que fou un camí bastant utilitzat antigament, però amb les pistes de l’Icona, va deixar de tenir sentit, tot i que el seu curt recorregut té un cert interès paisatgístic i permet enllaçar els antics camins per qui vol evitar les pistes.

En seu nom, però, no l’he trobat en la bibliografia de Rojals o d’àmbit excursionista de les Muntanyes de Prades. Seria bo corroborar l’existència d’aquest topònim pels entesos i coneixedors del terme de Montblanc.

Sigui com sigui, aquest camí va del Coll de la Mola fins al Mas de la Baridana. O sigui, permetia anar de Rojals fins a les Moles. La guia del 1960 descriu aquest camí en un dels seus itineraris, tot i que segueix una variant, tot passant pel Collet dels Espinassos, enlloc de seguir pel vessant alt del Barranc del Tomàs.

He recorregut el camí en ambdós sentits. El tram inicial, en el Coll de la Mola, és on està més perdut. A mesura que es va descendint, es van trobant trams de camí on se l’identifica prou bé, però amb intermitències. Una petita agulla calcària, que amb la boscúria actual costa de veure, fa de fita del recorregut final, ja atansant-se a la Baridana.

Cal destacar una petita coveta obrada, potser la Cova del Botó?, vora la Baridana, amb una petita surgència fossilitzada. I vora el Coll de la Mola, es pot visitar la Cova del Tomàs, balma de gres vermell, amb les restes del mur de tancament del bestiar i un petit degotall.

Per completar la sortida, es visita el Racó del Minaire i la Cova del Martí. Aquesta darrera cova, és més amunt d’on se l’anomena actualment: crec que erròniament s’anomena la Balma dels Cogullons com a Cova del Martí.