El Camí de la Cova del Figueres, a Montsant

Els barrancs que s’originen a la Serra Major i que s’aboquen cap a la gran cinglera de Montsant, són de petit recorregut, la majoria no passen de considerar-se com a petits comellars. El més gran de tots, els el Barranc del Miró, o de la Cova del Miró, que està format per diversos barrancs que s’ajunten cap on entra el Grau de Salfores, i aboquen al Racó de Missa, sota el qual hi ha la gran surgència de la Font Pregona.

Altres, ja de menys categoria, serien el Barranc del Boronat i el Barranc del Barrulla. Aquest darrer, el Barranc del Barrulla també és conegut com Barranc del Figueres, ja que aquest barranc hi comparteixen propietat almenys dues grans propietats: Els Figueres i els Barrulla, amb les respectives coves per al bestiar.

Com a pretext, descric el camí que discorre pel Racó del Figueres, tot passant a frec del Racó del Barrulla.

Aquest camí, que amb l’abandó de la muntanya, ha quedat sense servei, també ha estat bandejat pels excursionistes, al no tenir prou categoria o bellesa, fet que no fa justícia ni al racó ni a l’itinerari que es segueix.

Al camí es pot accedir des de vora la Punta del Boter, tot pujant pel Grau de l’Esquetja, o bé per la Serra Major, en el Portell del Rosalí, i es tracta d’un bonic itinerari que comunica aquests dos llocs de pas ben coneguts.

La descripció és des de la Punta del Boter, on es deix el Camí que davalla al Racó de la Martorella i el que puja cap a la Cogulla, i es decanta a ma dreta.

Tres esvelts pins carrassers ben alineats acompanyen l’accés cap el petit Racó del Paer.

El Racó del Paer

El Racó del Paer abocant-se als cingles.

A primer terme, el Barranc del Figueres vora els cingles. Darrera, el Grau de Salfores i al fons, la Morera.

El Barranc del Figueres o del Barrulla. De fet, el racó que es veu al mig correspon al Racó del Barrulla.

Arribant a a la confluència dels dos racons: el del Figueres queda a l’esquerra, aigües amunt.

Cova del Figueres

Resta de la paret que tancava la part N de la cova. Al fons, el Racó del Figueres.

A l’altre costat del Racó, sortint a través d’una coveta que tanca el racó, cap el Portell del Rosalí.

Pujant cap el Portell del Rosalí, el racó i la Cova del Figueres.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Feu un comentari

El Grau de l’Esquetja, a Montsant

Tot i que sigui un camí d’accés a Montsant conegut d’antic, ja en l’època dels monjos cartoixans d’Escaladei, en l’època moderna de l’excursionisme es va donar a conèixer a través de la difusió que en feu el Ramon Quadrada (Muntanya, núm. 735, 1984), i dels pals indicadors de la Secció Excursionista del Reus Deportiu, el seu nom no va ser ben respectat per la gent de Reus, que amb un afany normalitzador de la llengua, es va perdre el nom del país, de la gent de Montsant i, per extensió, de les Muntanyes de Prades.

Aquesta normalització del topònim, perdent la forma genuïna del nom, amb la pèrdua del vocabulari dels parlars locals, és un empobriment provocat en la nostra llengua.

El mateix cas ha patit un topònim d’un altre pas d’un camí existent al terme de Montblanc, en concret  al poble del Pinetell: el Pas de l’Esquetja. En aquest cas s’ha corregit per “Esqueix”, i fins i tot també per “Escletxa”. El nom d’aquest pas dóna nom, també, a un toll que hi forma al peu d’aquest pas, el riu Brugent.

Cal dir, que les respectius reculls onomàstics de la Morera de Montsant (Eugeni Perea Simon, 1984) i de Mont-ral (Eugeni Perea Simon, 1994) recullen la forma, almenys en la transcripció fonètica en el cas de Montsant.

També, la Guia del 1960, al grau del Montsant l’anomena “de l’Esquetxa”, de manera principal.

Desconec poc la llengua com per dir si la grafia correcta hauria de ser “Esquetja” o bé “Esquetxa”, però sembla que la transcripció fonètica correspon a “Esquetja”. Fent doncs ni que sigui una mica de record o justícia al parlar caigut en desús de les nostres muntanyes.

Publicat dins de General | Feu un comentari