Xavier Sabaté Ibarz

Com justifica el Govern aquesta innecessària despesa d’augment als delegats del Govern i altes alts càrrecs ? Ho explicarà als malalts i professiopals del sistema sanitari i pares i mares d’alumnes del nostre sistema educatiu ? Senzillament increïble.

En el cas dels delegats allò que hauria de fer el Govern és disminuir el seu sou donada la baixissima activitat governamental i, per tant, dels delegats en aquest moment. Només cal repassar la seva agenda i comparar-la amb els d’abans per veure com estan sota mínims d’activitat …. i al màxim de sou.

Ni CiU ni el PP no volen debatre sobre energia a Catalunya

El diputat del PSC per Tarragona Xavier Sabaté lamenta que CiU no vulgui debatre sobre energia en un moment ” d’emergència mundial ” pel que fa a l’energia

En el decurs del debat celebrat aquest matí 14 d’abril de 2011 al Parlament de Catalunya, el diputat tarragoní s’ha referit a l’absoluta necessitat de debatre sobre energia tal com demanava la Moció d’IC.

Xavier Sabaté ha declarat que “ si no es mou l’oposició, el Govern no diu res. I ni així, perquè tenen dotzenes de preguntes que no ens contesten i que van ajornant. Cal parlar d’energia. El conseller va dir que elaboraria un Pla nou d’energia, però no en sabem res. I una qüestió d’aquest abast ja hauria d’haver començat a caminar. Qui el fa o el farà ?, amb quins recursos ? quins sectors son cridats a participar ? tindran en compte el Parlament i el que podem aportar els grups parlamentaris ? O fan ocultisme per amagar alguna estranya intenció o no volen participació ni ajuda de ningú ? “

Xavier Sabaté ha afegit “ Estem en una situació d’emergència mundial en energia i el Govern no en parlen mai. Se’n riuen d’altres governs que estableixen mesures i plans d’eficiència i estalvi però aquí no en posem en marxa ni un i mira que a Catalunya ídem estalvia i sser eficients, eh ? Aquest govern que es va autotitular com ” bussines friendly ” no contacta amb el sector. Quines empreses, quins sectors ha visitat el conseller ? Nuclear, gas, renovables , grans, petites ? Un dels pocs sectors que poden generar ocupació i el govern no li presta atenció ? “

“Això si, diu coses molt singulars o fins i tot divertides. Per exemple, que a Catalunya es construirá el parc eòlic off shore més gran del món. Per aquesta qüestió li he fet una pregunta perquè me la contesti per escrit i no la respon. La respondrà ? Té empreses candidates ? Quan començarà ? On ?

O per exemple que en el mix energètic del futur, l’energia nuclear mantindrà el mateix pes que ara. Però sap el Conseller que si anem augmentant la generació amb gas i renovables haurà de posar alguna nuclear més a Catalunya ? Ja sap on la pensen posar ? “

Els preocupa Fukushima ? Qui els ho ha dit que podem estar RAONABLEMENT tranquils ? No cal fer les proves d’estress ? – Quina radioactivitat tenim avui a Catalunya.

Ahir el Grup del PSC vàrem entrar una Proposta de Resolució perquè es facin públiques les dades de radioactivitat a Catalunya.

En fi, hem presentat esmenes i estem d’acord finalment amb el text que es presenta a votació per provocar una participació en el debat sobre ENERGIA en general i no només nuclear. Hem afegit també que en el debat es tingui en compte EL Final de la vida útil de les nuclears i també se’ns ha acceptat.

I hem presentat una altra esmena que, a continuació de rebutjar el magatzem de residus nuclears a Catalunya, diu que el Govern de la Generalitat ha de començar a buscar, en col.laboració amb el de l’Estat, una SOLUCIÓ als residus perquè ara ja tenim DOS MAGATZEMS a Ascó i Vandellòs, magatzems anomenats “piscines “ que no estan en les condicions òptimes com s’ha demostrat a Fukushima. En aquest punt IC no ens ha fet cas i no ha recollit el nostre suggeriment però ja els anuncio que tornarem sobre lak qüestió perquè un país modern i seriós ha de poder solucionar el problema dels seus residus nuclears en les millors condicions possibles.

A continuació, resultat de la votació a cada punt:

Resultats de la votació que sobre la moció d’iC s’ha produit avui 14 d’abril de 2011al Parlament de Catalunya després de l’acord al qual s’ha arribat amb el Grup del PSC ( les incorporacions socialistes van en negreta )

El Parlament de Catalunya acorda realitzar un debat específic sobre el model energètic i per analitzar el present i el futur de l’energia i especialment el de l’energia nuclear tenint present el final de la vida útil de les centrals nuclears catalanes. ( Aquest punt ha estat rebutjat per 53 vots a favor i 76 en contra )

 
El Parlament es referma en el rebuig a la instal•lació d’un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears al municipi d’Ascó, d’acord amb les Resolucions 150/VIII i 632/VIII aprovades pel Parlament de Catalunya. (Aquest punt ha estat aprovat per 110 vots a favor i 16 en contra)

 
…I encomana al Govern de la Generalitat que, d’acord amb el de l’Estat, busqui una solució per les anomenades piscines de combustible gastat de les dentals nuclears catalanes per tal com aquesta no és la manera òptima de guardar els residus. ( Aquest text que volíem introduir des del Grup del PSC no ha estat admes pel ponent d’IC i no s’ha sotmès a votació.)

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

Fer les gestions oportunes davant el Govern de l’Estat per exigir que en el termini de 3 mesos aquest presenti un pla de treball i un calendari per donar ple compliment, amb els recursos necessaris, a la implantació del PENTA. ( Aquest punt s’ha aprovat per unanimitat )

Exigir al Govern de l’Estat que actualitzi els plans de seguretat, tenint present al Govern de la Generalitat i d’acord amb les noves exigències que es deriven de l’accident nuclear del Japó, garantint que les centrals nuclears puguin superar qualsevol incident que impedeixi el subministrament elèctric extern. ( Aquest punt ha estat aprovat per 110 vots a favor, 3 en contra i 15 abstencions )

Crear una Taula de l’energia formada per l’administració de la Generalitat, pels grups parlamentaris, pels ajuntaments més directament afectats, per les empreses productores i distribuïdores d’energia, per persones expertes de diferents àmbits, així com per representants de la societat civil, entre d’altres: d’entitats ecologistes i de les organitzacions sindicals més representatives. Encarregar a l’esmentada taula que en el termini de sis mesos presenti un estudi sobre el present i futur de l’energia a Catalunya. ( aquí el text original d’IC parlava del futur de l’energia nuclear i el pacte amb el PSC ho ha ampliat a la tota l’energia com al punt primer Aquest punt ha estat rebutjat per 50 vots a favor i 78 en contra )

Grup Parlamentari Socialista

Ref.: 250FSI130411001
A LA MESA DEL PARLAMENT

Xavier Sabaté i Ibarz, portaveu adjunt del GP Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenta la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La catàstrofe succeïda al Japó arrel del terratrèmol i posterior tsunami succeït el passat mes de març en aquest país i les conseqüències que ha tingut sobre la central nuclear de Fukushima, han posat de manifest la necessitat de fer una reflexió a nivell mundial sobre la seguretat, des d’un punt de vista global, al voltant de la generació d’energia nuclear i sobre la transparència en la comunicació dels riscos que s’assumeixen amb aquest model de generació energètica.

Diversos organismes internacionals han posat de manifest que les emissions de la central japonesa de Fukushima, per bé que amb caràcter ínfim, han arribat ja a Europa i s’ignora quant de temps encara continuaran i, per tant, com diu l’IRSN (Institut de Radioprotecció i Seguretat Nuclear) francès, es pot preveure que el nivell de radioactivitat augmentarà.

El Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives (SCAR) que, entre altres funcions té la de recollir les dades sobre incidència radiològica al nostre país, hauria també de complir la funció de publicar les dades.

En aquests moments a Catalunya, i a tot el món, es poden seguir en directe els resultats de la radioactivitat al Japó, però no es coneix la incidència de la radioactivitat al nostre país.

Per altra banda, des del conveni d’Aarus, la informació mediambiental és un dret dels ciutadans que s’ha d’acomplir per part de les Administracions que tenen la competència.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer publiques on line, a temps real, les dades de la incidència radiològica a Catalunya

Palau del Parlament, 13 d’abril de 2011

Xavier Sabaté i Ibarz​

Portaveu adjunt del GP SOC​

1 – Un nomenament frustrat el del Sr. Crespo o el nomenament de la yenka: esquerra, dreta, endavant, enrera i un-dos-tres. Algun dia ho sabrem ?

2 – eliminació de l’impost de successions:

Els rics catalans deuen estar enfadats, acusats d’antipatriotes pel Sr. Mas quan els acusa de situar el seu domicili fiscal fora de Catalunya. En què pensa el sr. Mas, quins territoris, Galícia, Lichstenstein ? Els acusa de sospitosos d’evasió fiscal ?

El sr. Mas s’enfrontarà a una revoució “Si els rics no paguen impostos s’enfrontaran a una revolució” com ha dit Paul Farrell analista de ‘The Wall Street Journal’ http://www.marketwatch.com/story/tax-the-super-rich-now-or-face-a-revolution-2011-03-29

El govern incompleix art. 45 de l’Estatut:
“Progès basat en els principis de la solidaritat, la cohesió, e desenvolupament sostenibvle i la igualtat d’oportuniats”
“Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa”
El sr. Mas ha d’elegir entre els catalans o una minoría privilegiada, afortunada

3 – 80 km/h
Han criticat, com no podía ser d’una altra manera, les mesures del Govern d’Espanya elogiades per cert per la UE i aquí què fem ? Davant la crisi energética, quin paper de país avançat com pretenem ser adoptem ? Posem a caldo la política dels altres, també la de la promoció de les energies renovables com el sr. Mas a les Borges Blanques quan tenim tant de camí a recorrer i ells són la 4ª potencia del món i noisaltres dels últims. Però que fa el Govern per afrontar la situació d’emergència mundial que patim en matèria energètica ?
4 – Esquivant el cas Palau
Sense comentaris. Se’ns ha pres per babaus quan se’ns ha volgut vendre una suposada independència del gabinet jurídic que “pren les decisions exclusivament per raons tècniques”
5 – Tisorades: no és l’oposició qui ho denuncia, són els professionals, els sindicats, les associacions de pares i mares

6 – Mena, el fatalista
o el desparegut o absent. en les crisis industrials, en la crisi energètica molt especialment. Som l’únic país del món industrialitzat on el debat energètic només el fa l’oposició. Un govern que no parla de mesures de seguretat de les nuclears en un dels països més nuclearitzats d’Europa, el Govern preocupat només pels números de l’energia quan el món sencer ho està per la seguretat. Aquí va dir el conseller que havia parlat amb algú del Consejo de Seguretat Nuclear – no sabem qui ni com pot tenir un diagnòstic tan ràpid i va dir que les nuclears situades a Catalunya eren “ raonablement segures “ i el President en un lapsus digne de consideració diu a Madrid que “ algunes nuclears franceses són més prop de catalunya que les pròpies catalanes “
7 – Oriol Pujol es vol fer lloc buscant titulars però posa la gamba i l’han de rectificar tots a l’hora, consellers, President i exPresident i pare
8 – 20.000 funcionaris sobrers per la secretària de la Funció Pública
Una altra posada de gamba…… o no . els traeix el subconscient a un govern que pensa més en els números que en els ciutadans. Encara no han esvaït l’angoixa que han creat en milers de families catalanes.
9 – El viratge de Fdez Bozal o el secret més ben guardat.
Ens ho dirà algún dia ? Els ciutadans tenim dret a saber el que pensen i fan els nostres dirigents en qüestions tan trascendentals. A no ser que frivolitzin, com ens temem que fan
10 – Duran, tots els papers de l’auca
Algún dia haurem de reconèixer tantes hores de treball de Duran al servei de tantes causes. Superman l’envejaria
11 – Anuncis i renúncies Ja és una idea assumida entre els catalans que a cada anunci del Govern s’ha d’esperar un período prudencial de temps per veure si hi ha correcció, matisació o fins i tot desmentiment
12 – Rodalies només mereix un tweet ?
Mentre el conseller reconeix en un dia que va “ de corcoll” pel funcionament deficient dels trens, que se’n va a un acte de partit han de saber que abans hi ha el País que el Partit

13 – La inquietud s’escampa per CiU:

No només és l’oposició la societat catalana que es manifesta indignada i preocupada. A les pròpìes files de CiU: Fdez Teixidó ttitlla de disbarat les retalladles, Carme Laura demana concreció de mesures i que deixi de parlar del passat el President.

Seny, rigor i projectes. AMBICIÓ NACIONAL per als catalans a qui están renunciant a servir per fer-ho només als més privilegiats en les seves fortunes, siguin persones fisiques o jurídiques

El sr. Artur Mas va realitzar ahir a Madrid unes sucoses declaracions sobre les centrals nuclears recollides per EFE en què entre altres coses diu:

“No prenguem decisions en calent perquè al final cal atendre el cost de la producció energètica”. El sr. Mas no fa cap referència a la seguretat de les instal.lacions i sí al cost de la producció de la generació elèctrica.

” Catalunya té més a prop les centrals nuclears de França que les pròpies, i els francesos no les desconnectaran “. Sabem que el sud de Ctalunya no compta per al sr. Mas. Així ho ha demostrat a l’hora de confegir el seu Govern i de preocupar-se per les nostres coses. Però fins al punt que no considerès Vandellòs ni Ascó com a poblacions catalanes no ens ho hauríem pogut imaginar mai.

Per altra banda, com que veiem que de geografia francesa tampoc no en sap massa, publiquem el mapa de les nuclears franceses perquè vegi que les més properes a Catalunya són Golfech i Triscatin, a més de 200 km. de la frontera. No sabem a quants kms considera el sr. Mas que estan de Catalunya les poblacions d’Ascó i Vandellòs

Per últim, li suggerim al sr. Mas que ja que ahir va comparar Catalunya amb Alemanya i si li preocupen les nuclears franceses, faci com Peter Müller el president del land del Sarre, de la CDU, que li ha demanat per carta a Sarkozy el tancament de les nuclears franceses properes a Alemanya o com el Ministre d’Afers Exteriors de Luxemburg que ha fet el mateix

Altres perles, en aquest cas lingüístiques del sr. Mas que comencem a col.leccionar:

“En polítiques energètiques, el Govern de l’Estat no dóna peu amb bola ” (  a Les Borges Blanques )

” Alstom contracta gent a tota pastilla en la seva divisió eòlica ” ( al Parlament )

” Hem  de buscar nous filons d’ocupació ” ( al Parlament )

Fins no fa tants anys l’energia no ocupava mai les primeres pàgines dels diaris. Això va canviar amb la primera crisi petroliera de 1.973 i no podem oblidar que es va iniciar amb la decisió de l’OPEP de no exportar més petroli als països que havien donat suport a Israel durant la guerra del Yom Kippur que enfrontava aquell país amb Síria i Egipte. Aquella mesura incloia Estats Units i els seus aliats d’Europa Ocidental.

Llavors es va començar a prendre consciencia de la importancia de l’energia que les seves fonts eren un tema vital. Tant que en bona mesura, bona part dels conflictes mundials han anat lligats a aquest tema. Però la consciència que els combustibles fòssils i l’urani, base de les anomenades energies tradicionals són finits encara no ha estat assumit suficientment i per això costa tant prendre mesures radicals de canvi de model que sabem no esdevindrà d’un dia per l’altre però que és cada cop més imprescindible. L’excusa és gairebé sempre el cost i no deixa de ser paradoxal que aquesta raó predomini fins i tot per sobre de la seguretat en el cas de la nuclear o, en el cas del petroli, per sobre de la solidaritat amb les futures generacions. Aquestes ens maleiran els ossos per haver cremat allò que va costar milions d’anys en formar-se i que tan vital és i els serà als nostres descendents en el futur per la seva qualitat de vida.

Des de fa uns mesos noves crisis socials en països productors de petroli han fet augmentar el seu preu i els terratrèmols al Japó han posat d’actualitat l’energia nuclear. A Catalunya a més, un auto judicial ha aturat de moment l’embranzida que suposa prop de 800 megawats d’energia eòlica que el govern del President Montilla havia adjudicat els darrers mesos de la passada legislatura. Davant aquests fets, el Govern de la Generalitat no ha dit pràcticament res. Recordem, això sí, algunes sortides de to com criticar a tort i a dret lles mesures d’estalvi i eficiència del Govern de l’Estat elogiades per altra banda a la Unió Europea o celebrar l’augment de l’ocupació hotelera a Catalunya com a conseqüència de les crisis als països àrabs del Mediterrani. Això sí, per curar-se en salut el Govern ha anunciat sense concretar qui ni quan ni com el redactaran, un nou Pla d’Energia quan encara està vigent el que comprèn el període 2006-2015 que, mentrestant, al menys s’hauria d’accelerar.

Hem hagut de ser els partits de l’oposició que, a través de diferents iniciatives parlamentàries, hem portat al Parlament el tema energètic i en concret el Grup del PSC el que va demanar dimarts passat la compareixença del Conseller Mena a la Comissió corresponent de la Cambra qui, en veure la nostra i altres peticions posteriors en el mateix sentit ha demanat comparèixer per iniciativa pròpia.

Catalunya és un país dependent en un 90 % en energia i l’aportació de les renovables al conjunt de l’anomenat mix energètic és molt baix encara: només el 17,5% de l’energia elèctrica mentre que a Espanya és el doble. I si parlem de la nuclear, Catalunya ocupa un dels primers llocs del planeta en termes relatius: tres reactors nuclears en un país de set milions d’habitants per damunt inclús de Japó on viuen 127 milions de persones i en tenen 53 .

Disminuir  aquesta dependència – no oblidem que l’urani i el plutoni també són finits i també s’importen – és possible si s’actua amb decisió en diferents fronts i tant amb mesures macro com micro: estalvi i eficiència, generació, transport i emmagatzematge; al nostre sistema productiu i a nivell domèstic. I canviant el model de grans de centres de producció a un  altre que s’ha vingut anomenant de generació distribuïda.

Catalunya disposa de recursos renovables, infinits i nets com el vent, el sol, l’aigua, la biomassa i la força del mar i hem d’aspirar a utilitzar-los i prescindir en la mesura del possible dels bruts i perillosos que importem. El que comporta més riscos és l’urani com periòdicament comprovem. Aquest cap de setmana La Vanguardia ens preguntava a un grup d’experts i responsables en temes d’energia si pensem que és possible substituir les nuclears. La resposta, suportada en dades reals i no en apriorismes és clara. Espanya va generar l’any 2010 prop de 62.000 GWh nuclears funcionant un promig de 8028 hores. És a dir, gairebé totes les hores que té l’any. Les centrals de cicle combinat de gas van generar 65.000 GWh funcionant només 2574 hores. És a dir, només van funcionar un terç de les hores que té l’any. Només que ho haguessin fet el doble, és adir, un 66 % de les hores que té l’any, les nuclears haurien pogut restar tancades i no hauria faltat energia a Espanya sinó que encara ens haurien sobrat 3.000 Gwh que s’haurien pogut afegir als 8.490 Gwh d’excedent que Espanya va vendre a l’exterior.

És evident que podem però no volem fer això. Perquè ja hem dit que s’ha d’actuar en tots els fronts i el principal és el de l’estalvi i l’eficiència. Tornem a posar un exemple que hauria de ser un compromís de tots plegats. Si estalviéssim un 10 % del consum actual d’electricitat que l’any passat va ser 275.500 Gwh, això equival a la producció de més de tres nuclears. La solució per caminar cap a una menor dependència energètica i en concret de la nuclear no és única però és factible si actuem en tots els camps. I encara n’hi ha per explotar com l’aprofitament energètic dels residus o la força de l’aigua al llarg de totes les seves conduccions pel nostre país. I altres que la investigació sense cap mena de dubte ens aportarà si hi dediquem els esforços necessaris.

Perquè Catalunya ha d’aspirar a ser capdavantera energies renovables i connectar aquesta activitat amb un sector tecnològic i industrial propi sense la dependència total que tenim ara. En aquest sentit, haurem de ser capaços de duplicar la nostra producció actual de renovables fins al 2020, xifra també possible perquè hi haurà una nova demanda d’energia elèctrica si caminem cap a la generalització del vehicle elèctric. Les previsions  de l’anterior govern eren de 76.000 vehicles elèctrics per al 2015 que suposarà també noves oportunitats industrials, ambientals, d’eficiència energètica i de mobilitat.

Hi ha problemes encara no resolts com l’emmagatzematge de l’energia que pot sobrar en determinats moments i en pot faltar en d’altres i com poden suportar les xarxes aquestes irregularitats. Però fa deu anys ningú no s’hauria cregut que Espanya podia disposar de 20.000 Mw eòlics instal.lats ni com podia funcionar tota la xarxa en perfectes condicions. Com tampoc ningú s’hauria cregut que aquells primers molins de poc més de mig megawat donaria pas a uns potents artefactes de sis mws que aviat veurem instal.lats a terra i al mar. 

Confiança i ambició per al futur és el que necessitem. I determinació dels governs. El de Catalunya està per la labor ?

Roda de premsa avui a la seu del PSC de Tarragona

Les retallades en ensenyament, sanitat i Benestar Social – centres de gent gran i infants – que constitueixen tres pilars fonamentals de l’Estat del Benestar són molt greus.

No esperàvem retallades de tal magnitud ni tan immediates Estan suposant: disminució de quantitat i qualitat dels serveis públics. No es cobreixen baixes de personal per malaltia, maternitat… Ha caigut en picat la qualitat dels servei l’administració de la Generalitat

Aprofiten la crisi per ocultar la seva veritable cara: un Govern de dreta que no creu en la igualtat d’oportunitats, insensible a les persones necessitades de suport públic. En el fons, fan la tíica política de la dreta de separar una partt de la població – la que més té i a la que perdonen impostos com el de successins ara a CAtalunya – perquè es paguin els seus serveis privadment i disminueixen els serveis en quantitat i qualitat. És un veritable atemptat a la cohesió social-

Exemples, les Residències com la de la Mercè de Tarragona que està inoperativa una planta, no es cobreix la plantilla, la qualitat de l’assistència baixa ( avis que no es lleven del llit o ho fan més tard de l’habitual ) o la de Reus – 7 persones sense cobrir –

Mentrestant, als qui més tenen se’ls rebaixen impostos. Aquest mnecanisme de contribuir més qui més pot no l’utilitza el Govern del sr. Mas i ho paguen els més febles. 

Iniciatives parlamentàries:

Ensenyament: ja hem presentat 2903 preguntes per a cada centre educatiu de Catalunya per conèixer quin és el capteniment del Govern sobre cada un.

Benestar: dilluns presentarem le següents preguntes referides a les 17 residències i centres de menors:

Quina incidència té la instrucció de Funció Pública de no cobrir vacants

S’acompleixen les ratios ?

Quin estalvi està suposant ?

Sanitat: vàrem presentar una interpelació i restem a l’espera de conèixer les respostes sobre les inversions entre les que es troben els centres de lees nostres comarques. El de Camp Clar a Tarragona ja estava a punt per licitar-se

Continuarem

La renúncia de Josep Poblet al seu escó no per esperada és menys sorprenent.

Durant la campanya no va haver dia que no li preguntés si acompliria el compromís que contrauria amb els electors durant els quatre anys. Recordo que li exhibia unes declaracions seves del 2006 en què no s’estava de dir que no pensava tornar al Parlament perquè s’avorria molt.

Visiblement molest, em demanava que no li preguntés més però no vaig deixar d’advertir als ciutadans que si el votaven elegirien una persona a qui no agradava la feina de representar-los i que amb tota probabilitat els abandonaria més aviat que tard.

No ha acomplert ni tres mesos com a diputat i ha plegat demostrant un altre cop el menyspreu per la tasca de representació pública dels homes i dones de les comarques tarragonines.

Realment, penso que per tres plenaris que hem tingut i la nul.la activitat que ha desenvolupat, el sr. Poblet, hauria de tornar fins i tot la remuneració que ha rebut del Parlament, que és com dir del poble de Catalunya i que ha sumat a la gens menyspreable de President de la Diputació de Tarragona.

El sr. Poblet ha tornat a demostrar que instrumentalitza els ciutadans per a les seves finalitats i les del seu partit.

A pocs quilòmetres de casa nostra s’estan produint vertiginosos canvis que de dia en dia configuren nous escenaris. Milers de ciutadans posen en risc la seva integritat per manifestar el seu descontent i potser – no ho sabem del tot – reclamar més igualtat i democràcia encara que el resultat final no sabem quin serà. Les borses baixen, el preu del petroli s’incrementa i pujarà encara més, les economies de tot el món es veuen un altre cop trasbalsades. La major part dels governs de països desenvolupats o en vies de desenvolupament reuneixen gabinets d’experts i de crisi, estableixen plans d’estalvi energètic, es preocupen dels ciutadans que són als països en convulsió.
El Consell de Seguretat de l’ONU es reuneix, la Unió Europea, l’OTAN, el Govern d’Espanya envia un avió a Trípoli per posar-lo a disposició dels espanyols residents a Líbia i estableix un pla d’estalvi energètic donada la vulnerabilitat del sistema energètic espanyol. El sistema productiu mundial té nous riscos. Som davant d’una nova era comparable a la que es va iniciar amb la caiguda del mur de Berlin.

A Catalunya ? No sabem res del que pensa el govern; no coneixem cap preocupació per la situació de milers de persones que pateixen la tirania dels dictadors; tampoc per la dels catalans que són en aquests països ni pels interessos de les empreses catalanes en aquests indrets. No coneixem cap mesura extraordinària. Som a una ïlla fantàstica i feliç on no passa res i el govern de Madrid tindrà, sense dubte, la culpa de tot si ens passa alguna cosa. L’única referència lamentable que tenim és la del portaveu Homs que diu que això va bé per al turisme català ignorant que només que el barril de petroli se situï en 150 dólars el propi sector turístic pot ser el primer a patir les conseqüències.

Som més vulnerables que mai en dependència energètica, amb unes reserves de petroli i gas de menys de cent hores i amb urani importat també de països inestables. Però el govern català contempla passivament el problema. El conseller Mena parla de perseguir la independència energètica com si a Catalunya tinguéssim pous de petroli, bosses de gas o jaciments d’urani.

Però no ens importa gastar més combustible aixecant els límits de velocitat; ni que TV3 compri els drets d’emissió de la Champions i s’assegurin les emissions de la fórmula 1; ni que el govern encarregui una milionària auditoria que fa set anys es va fer sense cost i un nou pla de turisme innecessari. Despeses que deuen ser imprescindibles mentre els nostres estudiants i els nostres malalts pateixen els retalls d’un govern presidit per un senyor que es planteja votar o no en una consulta ciutadana sobre la independència.

Davant d’això Catalunya ha de ser conscient – i en primer lloc el Govern de la Generalitat – de la dimensió del problema i de com enfocar el futur. I si política és pedagogia – Campalans -, hem de dir clarament que som vulnerables, que necessitem federar esforços, que davant amenaces com les actuals hem d’adoptar moltes mesures. Que entre aquestes s’han de contemplar les humanitàries, les d’ajut a les persones, les econòmiques, i les relacionades amb l’energia. O altres que no es poden descartar com l’ús d’exèrcits comuns per garantir la pau.

I entre les relacionades amb l’energia, calen plans seriosos d’estalvi i eficiència a tots els nivells, agilitar els tràmits per establir noves plantes de generació d’energia amb els recursos de que disposem – vent, sol, biomassa i residus -, la investigació i connexions en xarxa eficaces per intercanviar i optimitzar recursos amb països veïns.
Però no sembla que res de tot això preocupi al govern català dels millors que ignora olímpicament un dels principals problemes del món.

A no ser que pensin que Catalunya és una illa feliç en un mon global amb nous riscos i amenaces.

Insensats de nosaltres si féssim com el Govern català i analitzéssim els conflictes dels països àrabs només des de la perspectiva dels beneficis que en podem treure en el sector turístic. He sentit el portaveu del Govern avui i només s’ha referit al fenomen des d’aquest punt de vista. No em podia creure que el govern del meu país sigui tan cec i tan miop. Avançava la roda de premsa  i creia que no s’hi referiria però quan ho ha fet en el marc de l’anunci d’un nou Pla Turístic he pensat allò de Raimon “ nosaltres no som d’eixe món “

Desprès he llegit en una notícia d’agència que Josep Piqué ho ha comparat a la caiguda del mur de Berlin.  Té raó l’ex-ministre o potser encara s’ha quedat curt. Som en un canvi radical d’una part de la Humanitat i això, des de molts punts de vista – ideològic, cultural, religiós i també econòmic suposa un abans i un després sense retorn.

L’inaudit és que el govern català s’ho miri com un espectador més i no com a protagonista, no reflexioni sobre les múltiples conseqüències que suposa per a Catalunya i que no adopti mesures. Esperarà que la participació també l’estableixin per nosaltres altres països a qui, per suposat, desprès criticarem per ocultar la seva desídia i les seves omissions ?

Els catalans i catalanes han de saber que el marc tan estret en què es mou el nacionalisme – inclosa la versió independentista – és més insuficient que mai. Que avui, o ens sentim part del món o no som ni serem res i que ens involucrem en la solució dels problemes dels altres – que són els nostres – o els nostres no tenen remei perquè és en el marc global que tenen solució uns i altres.

Com deia Mitterand, hem d’ajudar els països àrabs “per raons humanitàries o per egoisme “. Penso que totes dues raons són vàlides. Entre altres coses perquè depenem tant de l’anomenat món àrab en temes tan vitals com l’energia que en poques hores el nostre sistema econòmic se’n pot anar a can Pistraus. El conseller Mena tan poc versat en temes energètics deia en la seva primera compareixença al Parlament que el seu objectiu era la independència energètica. Algú li hauria d’explicar que si no troba petroli o gas o urani a Catalunya serà impossible i que més val que es dediqui a explotar els recursos inesgotables de què disposem i a la investigació de forma decidida en energies renovables.

Els conflictes que viuen els països veïns mereixen la nostra atenció des de tots els punts de vista i la nostra contribució i ajut són necessaris en assessorament a la transició a la democràcia que vol dir igualtat de drets i deures, sanitat, educació, investigació, economia, energia i tants altres. Sols o, encara millor perquè potser és l’única forma, acompanyats de l’Estat i de la Unió Europea que són els nostres àmbits d’actuació en el context internacional. Però mai l’oblit o la passivitat. Les generacions futures es preguntaran què vàrem fer nosaltres en aquest moment tan greu i alhora tan apassionant. No m’agradaria que es digués que ens ho miràvem des de la tanca.