Xavier Sabaté Ibarz

Aquests dies, la notícia de la dimissió de Benet XVI apareix amb tons positius en la majoria de mitjans de comunicació. És d’admirar l’efectivitat de l’Església en presentar sempre el costat positiu de les coses que l’afecten i ocultar o dissimular les negatives.

Fins i tot fa unes hores he sentit l’arquebisbe de Tarragona lloant el gest de la dimissió perquè demostra que no és bo eternitzar-se en els càrrecs. Caram ¡¡ Doncs no ha deixat gaire ben parats els anteriors papes de l’Església Catòlica que, llevat de tres, han ostentat la representació de Crist a la Terra fins la mort des de la seva elecció per cert en conclaus restringits i ben tancats.

Ell mateix, arquebisbe de Tarragona, designat a dit, té el càrrec a perpetuïtat, de manera que no sembla que ens pugui alliçonar sobre les bondats de com l’Església té organitzat això dels càrrecs. Per no parlar de la impossibilitat que als càrrecs de direcció i pastorals no hi puguin accedir les dones, qüestió aquesta que ja al segle XXI sembla tan anacrònica que no ho pot ser més.

Però tornem a la dimissió de Benet XVI perquè té el mèrit de reconèixer que no té més forces per continuar. I si ens quedava algun dubte a què es referia, les seves homilies posteriors són clares: no té forces per continuar amb la reorganització de l’Església, de les conspiracions i cops de colze, de les lluites pel poder, dels casos de pederàstia que l’han consumit.

Déu n’hi do. També perquè volia acabar amb els càrrecs vitalicis als quals s’accedeix per cooptació ? Doncs sí, té el seu mèrit haver dimitit encara que sigui reconeixent un fracàs personal.

Tot sembla indicar , però, que el seu gest no haurà servit per a res i haurem de veure si al seu successor l’importen gaire aquests propòsits. De moment tot sembla que els qui més números tenen per ser designats, no pensen precisament en evolució i progrés sinó tot el contrari.

Davant alguna informació que ha aparegut en algun mitjà digital tarragoní, em dóna la gana de dir el següent:

Mª José Elices va entrar al PSC quan molts fugien perquè ens havien fet una moció de censura i va acceptar ser dues legislatures regidora a l’oposició sabent les dues que perdríem les eleccions i no tindria possibilitats de governar. Va formar part de la Cambra de Comerç de Tarragona i altres entitats on va gaudir de l’estima dels membres de les Juntes de les quals va formar part. Quan va abandonar els càrrecs – que no el partit del qual mai no ha demanat la baixa – s’ha dedicat a activitats empresarials com tants milers d’empresaris al nostre país. Mai no ha estat ni tan sols imputada per cap afer que jo conegui i, per tant, és honesta si no es demostra el contrari.

Aquests dies ha sortit a la llum la transcripció de trucades telefòniques al voltant de les concessions de les ITV (inspecció tècnica de vehicles ) per part del Govern de CIU. Ve de lluny perquè poques setmanes abans de deixar el Govern l’any 2003 el govern de Jordi Pujol aprovà en el darrer consell executiu allargar sis anys més les concessions de les ITV malgrat que encara tenien tres anys de vigència.

A Espanya la privatització dels sectors energètics, telecomunicacions i banca pública principalment ve del Govern Aznar. Però altres activitats han acabat essent qualificades d’interès públic com la provisió i tractament d’aigua, la recollida i tractament de residus, inspeccions d’aliments o com la seguretat industrial – ITV incloses – . Però s’han anat encomanant a empreses mercantils que han acabat treballant pràcticament en règim de monopoli o oligopoli, és a dir, sense competència.

Si no s’haguessin definit com d’interès públic no estaria justificat que l’administració legislés i regulés la seva planificació i gestió – encara que no tant el seu control – . Només cal mirar l’ordre que anualment regula les tarifes de les ITV que s’emmarca en la Llei de Seguretat Industrial on es defineix aquesta com un servei públic d’interès general. Però malgrat això, s’encomana la seva gestió a qui té per objectiu el lucre per damunt de tot i que ha de retribuir a final d’any a uns accionistes que tampoc no estan interessats més que en el seu interès particular.

Tan normal ho trobem ara que ja no ens estranya la privatització de l’aigua de rius, mars i aqüífers i el conseller Vila explica al Parlament amb naturalitat que continua àmb el seu propòsit de privatitzar l’aigua del Ter-Llobregat. Seria increïble que parlés així d’un Parc Natural però ell troba normal regalar l’aigua perquè se’n beneficiï el sr. Entrecanales, per cert habitual de la llotja presidencial del Bernabeu d’on acostumen els convergents a dir que venen molts mals de Catalunya.

Després reclamen estructures d’estat i penso si aquest govern vol un nou Estat amb les seves estructures més bàsiques en mans de monopolis quan podrien i haurien d’estar en mans de tots. La ciutat alemanya de Munich té municipalitzada l’aigua, l’electricitat, l’energia, el gas, el transport i les telecomunicacions i no és un länder. Això sí que són estructures d’estat al servei dels ciutadans.

En les converses telefòniques que hem conegut sobre com apropiar-se de les ITV es parla de 30 per cent d’ebitda ( benefici brut d’explotació ). Déu n’hi do. I en un servei públic hi ha d’haver aquests marges que paguen els ciutadans ? Recordem també les sancions multimilionàries a empreses que són oligopolis de les telecomunicacions o dels hidrocarburs per haver abusat pactant preus que els consumidors paguen sense dret a reclamació.

Resumint, serveis qualificats com d’interès públic no es poden concedir sense control a l’interès lucratiu d’empreses mercantils. Cal reconsiderar com es gestionen des del sector públic totalment o des d’empreses mixtes per assegurar que preval l’interès general i no el privat i que es respecten els drets dels consumidors en la planificació i la gestió d’aquestes activitats. I fem servir la imaginació perquè els controls siguin absolutament efectius: presència de professionals independents de reconegut prestigi als consells d’administració i especialment també dels treballadors i treballadores.

I revisem la llista perquè potser l’hauríem d’ampliar a altres camps que també hem anat acceptant resignadament que poden estar sota la lògica del benefici privat quan les seves repercussions recauen en milers de persones innocents de la gestió d’altres.

Corrupció, ni una. I encara menys en serveis d’utilitat pública que per preservar-les d’abusos hem de posar-les sota control i treure-les de la lògica del lucre.

publicat al diari Més Tarragona el 13 de febrer de 2013

Justificació

L’ús de mitjans de dispersió en concentracions i manifestacions com les bales de goma o els gasos lacrimògens per part dels cossos de seguretat del nostre país ha estat un tema controvertit en els darrers temps. Respecte a l’ús de bales de goma, hi ha un acord del Parlament incomplert pel Govern, de lliurar un estudi abans del 31 de desembre passat malgrat que l’anterior Conseller d’Interior, Sr. Felip Puig, va declarar que l’estudi estava pràcticament acabat i que el deixaria llest perquè el Conseller que el substituís el lliurés a la Cambra.

Però també l’ús dels gasos lacrimògens és un tema cada cop més discutit que cal avaluar. Les repercussions del seu ús sobre la salut de les persones que reben els seus efectes, manifestants o no, mereixen ser estudiades i, en conseqüència, avaluar també quins són els mitjans més adequats per assegurar que es pugui exercir el dret de manifestació, la preservació de la seva seguretat així com la dels cossos policials i la preservació de l’espai públic.

Per tot això, el Parlament de Catalunya acorda:

1- Demanar al Departament d’Interior un estudi sobre l’ús dels gasos lacrimògens per part dels cossos de seguretat del nostre país

2- Que aquest estudi estigui finalitzat en el termini de sis mesos a partir de l’aprovació d’aquest acord

Xavier Sabaté Ferran Pedret

Justificació

L’ús de les bales de goma per part dels cossos de seguretat del nostre país ha estat un tema controvertit en els darrers temps. L’anterior Conseller d’Interior, Sr. Felip Puig, va incomplir un acord del Parlament en el sentit que abans d’acabar l’any 2012 lliuraria a la Cambra un estudi sobre aquesta qüestió, malgrat que li vàrem requerir reiteradament .

De tota manera, en la darrera compareixença a la Diputació Permanent d’aquest Parlament el catorze de desembre passat va declarar que l’estudi estava pràcticament acabat i que el deixaria llest perquè el Conseller que el substituís el lliurés a la Cambra.

Les bales de goma continuen essent un tema d’actualitat i la sensibilitat social ha augmentat arran dels fets ocorreguts en algunes manifestacions com la del 14 de novembre a Barcelona, en què una dona va perdre un ull, que se suma a altres lesions de la mateixa naturalesa en el passat.

Ha transcorregut un mes d’ençà que l’estudi esmentat hauria de ser ja al Parlament i distribuït al conjunt dels grups parlamentaris.

És per això que el Parlament de Catalunya acorda:

1- Demanar al Departament d’Interior l’estudi que sobre les bales de goma havia de lliurar el Govern abans del 31 de desembre segons acord del Parlament.

2- Que aquest lliurament es faci en el termini màxim de quinze dies

Xavier Sabaté Ferran Pedret

Per a l’explotació de determinats gasos no convencionals que es troben dipositats en
formacions geològiques de baixa permeabilitat, en els darrers temps s’ha vingut
desenvolupant un sistema que permet l’aprofitament d’aquests jaciments i que s’ha
denominat fractura hidràulica o fracking en anglès. Procediment que consisteix en la
injecció d’aigua, sorres i productes químics a altes pressions per fracturar les roques en
les quals es puguin trobar gas o petroli.

El sistema de fractura hidràulica es basa en provocar una ruptura dels nivells rocosos a
fi d’aconseguir l’esmentada permeabilitat. Consisteix en realitzar perforacions
horitzontals en diversos subnivells de cada formació geològica i mitjançant voladures
aconseguir la fracturació en profunditat, per, a continuació, introduir un fluid a alta
pressió que es composa com s’ha dit d’aigua, sorra i additius químics. Aquest fluid
arrossega el material emmagatzemat a la roca, recuperant-se a la superfície com a
retorn.

Una part d’aquest fluid injectat es perd en el propi procés, tractant-se d’una quantitat
molt variable en funció de les condicions d’explotació en què es trobi la roca (entre un
15% i un 80%).

Els additius que es fan servir són cianurs, benzens, i altres substàncies cancerígenes o
mutàgenes. Tot això genera una alta contaminació en els nivells freàtics més profunds
amb la possibilitat de propagar-se amb el temps fins a nivells més superficials. A més
aquestes explotacions han de contemplar des del punt de vista ambiental altres
impactes com són els possibles efectes de metalls pesats com el mercuri o l’urani.

El Parlament Europeu ha realitzat un estudi sobre l’impacte d’aquesta tècnica
evidenciant la manca de normativa que reguli aquesta activitat. Avui a la Unió Europea
s’està qüestionant la conveniència d’aquestes tècniques. Països com França, Regne
Unit o Alemanya ja es qüestionen la legitimitat de l’esmentada tecnologia perquè, amb
l’objectiu d’allargar la vida dels recursos gasístics, posen en perill el subministrament
d’un altre recurs indispensable com l’aigua potable.

A França el Parlament ha prohibit l’explotació d’hidrocarburs mitjançant la fractura
hidràulica i fins i tot ha revocat autoritzacions. Alemanya i Regne Unit estan
considerant la prohibició i fins i tot als Estats Units s’estan imposant moratòries amb
l’objecte d’estudiar millor els seus efectes.

Aquesta problemàtica també afecta a Catalunya. Som coneixedors de la petició de
permisos d’exploració en diverses àrees on existeixen rastres d’hidrocarburs.

Conscients de l’amenaça per a la salut, el clima i el medi ambient, el Grup Parlamentari
Socialista presenta la següent proposta de resolució.

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a:

1.Suspendre de manera immediata les activitats de prospecció que s’estiguin
realitzant en el territori de Catalunya per a l’ús de la tècnica d’explotació
minera denominada fracturació hidràulica o fracking per a l’explotació de
determinats gasos no convencionals, en virtut d’autoritzacions concedides fins
a la data.

2.Prohibir la concessió de noves autoritzacions a tot el territori de Catalunya.

3.Constituir un grup d’experts amb l’encàrrec d’elaborar un informe en què
s’avaluïn tots els riscos ambientals lligats a les tècniques de fracturació
hidràulica o d’altres similars destinades a l’explotació de gasos no
convencionals, avaluant també la seva viabilitat econòmica i els seus costos
respecte l’ús de tecnologies renovables. Informe que haurà de ser presentat a
la comissió corresponent del Parlament de Catalunya pel seu debat en el
termini de sis mesos.

Jordi Terrades i Xavier Sabaté

Justificació

La visibilitat de l’identificatiu dels membres dels cossos de seguretat és quelcom ja resolt als països més avançats, fins i tot en els casos d’ésser necessari l’ús de material defensiu antiavalots, ja que el número de la targeta d’identificació policial es pot fer visible a l’armilla antibales, al casc, o a d’altres indrets de l’uniformitat que siguin en tot cas visibles.

Això no va en detriment de ningú, especialment tenint en compte que l’obligació d’exhibir una identificació visible és ja existent. La seva absència, en canvi, és motiu de controvèrsia constant i posa en entredit la professionalitat dels professionals d’aquests cossos, a més de generar una sensació d’indefensió per part dels ciutadans o ciutadanes que creguin que els seus drets han estat vulnerats d’alguna manera per l’actuació policial.

En nombroses ocasions el Grup Parlamentari del PSC s’ha manifestat a favor que siguin visibles aquestes identificacions, sobretot quan els membres dels cossos policials garanteixen el normal desenvolupament de l’exercici del dret a manifestar-se els ciutadans.

Per tot això, el Parlament de Catalunya acorda:

1- Demanar al Departament d’Interior l’elaboració de la normativa que contempli la implantació de l’identificatiu visible clarament dels membres dels cossos de seguretat, inclosos els membres de la BRIMO i les ARRO.

2- La norma que ho reguli haurà de ser promulgada no més enllà de tres mesos desprès que aquest acord sigui aprovat pel Parlament

3- La implantació de la mesura no podrà sobrepassar l’any 2013

Xavier Sabaté

1 – Quin ha estat l’increment de casos de robatoris en primeres residències durant l’any 2012 ?

2 – Quin ha estat l’increment de casos de robatoris en segones residències durant l’any 2012 ?

3 – Quin ha estat l’increment de casos de robatoris de telèfons mòbils durant l’any 2012 ?

4 – Quin ha estat l’increment de casos de delictes econòmics durant l’any 2012 ?

5 – Quin ha estat l’increment de casos de robatoris de gasoil durant l’any 2012 ?

6 – Quin ha estat l’increment de casos d’assalts a habitatges durant l’any 2012 ?

7 – Quin ha estat l’increment de casos de robatoris amb força durant l’any 2012 ?

8 – Quin ha estat l’increment de casos de robatoris a les institucions bancàries durant l’any 2012 ?

Xavier Sabaté

1- Per què no es posa en marxa el nou centre Penitenciari del Catllar ?

2- Quan preveu el Conseller que es podrà obrir el nou centre Penitenciari del Catllar ?

3 – A què pensa dedicar l’actual centre Penitenciari de Tarragona un cop es posi en funcionament el centre Penitenciari del Catllar ?

4 – Quins tràmits està duent a terme el Departament de Justícia per determinar els nous usos de l’actual centre Penitenciari de Tarragona un cop es posi en funcionament el nou centre Penitenciari del Catllar ?

Xavier Sabaté

Davant la diversitat i disparitat de notícies que estan apareixent sobre la instal.lació anomenada “ Barcelona World “ en els terrenys del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) que presideix la Generalitat:

1- És cert que les inversions previstes s’han rebaixat molt considerablement ?

2- Donat que el Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) que presideix la Generalitat va acabar la seva existència el 2012, que l’ajuntament de Salou el va abandonar i que va acabar sense acord la nova proposta d’estatuts que havia d’elaborar un grup d’experts, quin organisme tractarà l’expedient de les noves instal.lacions ?:

3- Quins estudis s’han elaborat sobre les necessitats de proveïment i depuració d’aigües ?

4- Quins estudis s’han elaborat sobre les necessitats de proveïment i d’energia ?

Xavier Sabaté