Xavier Sabaté Ibarz

El grup parlamentari Socialista ha donat suport avui a la petició d’una comissió d’estudi al Parlament de Catalunya per debatre sobre la tècnica del fracking o fracturació hidràulica, una tècnica de prospecció i explotació d’hidrocarburs. El diputat Xavier Sabaté ha explicat que els socialistes s’afegeixen a aquesta iniciativa que també han signat ERC, ICV-EUiA, C’s i la CUP perquè “la unió fa la força” malgrat que el grup ja n’havia presentat una de pròpia.

“Aquest Govern és molt insensat amb la qüestió de les energies, concedeix permisos perquè s’investigui amb energies brutes i finites, i nosaltres voldríem potenciés energies netes i renovables”, he dit en sortir i he retret a l’Executiu que en plena precampanya electoral es llancés “insensatament a la piscina” i concedís permisos “que no s’estan donant gairebé enlloc més del món” per realitzar aquest tipus de prospeccions a Catalunya.

“El Govern va proposar una comissió interdepartamental per abordar aquest tema, però creiem que el més adequat seria una comissió d’estudi al Parlament, transparent, on hi pot participar tothom i l’opinió pública pot conèixer els treballs”, he afegit i he demanat als grups parlamentaris de CiU i PP que no s’oposin a la creació d’aquesta comissió d’estudi.

Aquí podeu llegir la proposta

1 – El passat 21 de febrer el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) ha proposat sancionar l’empresa propietària de les centrals nuclears Ascó 1 i Ascó 2 per no saber ubicar 230 fonts radioactives d’acord amb la Llei sobre Energia Nuclear. Quina opinió mereix al Govern de la Generalitat aquesta decisió del CSN ?

2 – Considera el Govern també greu, com ho fa el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) que l’empresa propietària de les centrals nuclears Ascó 1 i Ascó 2 no pugui precisar la ubicació exacta de fins a 230 fonts radiactives en desús ?

3 – Es va assabentar oficialment a través d’una comunicació del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) o per la premsa el Govern de la Generalitat de la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives de les centrals nuclears d’Ascó que el CSN va difondre el març de 2012 ?

4 – En quin moment es va assabentar el Govern de la Generalitat de la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives de les centrals nuclears d’Ascó que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) va difondre el març de 2012 ?

5 – Què ha fet el Govern de la Generalitat des de març de 2012 en què el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) va difondre la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives de les centrals nuclears d’Ascó ?

6 – Què pensa fer ara el Govern de la Generalitat un cop assabentat que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) ha proposat al Ministerio de Industria l’apertura d’un expedient sancionador per infracció greu als titulars de les centrals nuclears d’Ascó I i II per la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives ? Pensa personar-se com a part afectada i perjudicada en nom del poble de Catalunya ?

7 – Està el Governm de la Generalitat supervisant les mesures que les centrals nuclears d’Ascó I i II han de dur a terme per evitar en el futur que tornin a succeir fets com la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives que el CSN va difondre al març de 2012 ?.

Proposta de resolució sobre la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives a les nuclears d’Ascó I i II

El passat 21 de febrer de 2013 el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) ha proposat sancionar l’empresa propietària de les centrals nuclears Ascó 1 i II per no saber ubicar 230 fonts radiactives d’acord amb la Llei sobre Energia Nuclear. A tal efecte, ha proposat al Ministerio de Industria l’apertura d’un expedient sancionador per infracció greu als titulars de les centrals nuclears d’Ascó I i II

La informació sobre aquest fet ja va ser difosa pel CSN el març de 2012 i, per les notícies que tenim, el Govern de la Generalitat no ha fet res i ni tan sols hem pogut llegir un comentari o una manifestació de cap conseller del Govern de Catalunya tot i ser considerat greu per l’organisme regulador ( CSN )

Per tot això, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

1 – Instar, com ha fet el CSN, al Minsterio de Indústria que obri expedient sancionador per falta greu a les NUlears d’aScó I i II per no saber ubicar 230 fonts radiactives d’acord amb la Llei sobre Energia Nuclear.

2 – Comunicar al Ministerio de Industria que el Govern de la Generalitat es personarà en l’expedient en el moment que s’obri com a part afectada i perjudicada en nom del poble de Catalunya

3 – Que el Govern de la Generalitat supervisi les mesures que les centrals nuclears d’Ascó I i II han de dur a terme per evitar en el futur que tornin a succeir fets com la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives que el CSN va difondre al març de 2012 ?

4 – Que el Govern de la Generalitat demani al Consejo de Seguridad Nuclear ( CSN ) que apliqui els serveis d’un inspector resident les 24 hores del dia els 365 dies de l’any
.

L’empresa, més que centenària a Flix – 1.897 – ha passat vicissituds diverses amb diferents noms. I de ser exemple europeu i mundial en les seves millors èpoques ha acabat amb la major part dels seus terrenys contaminats així com de l’Ebre que la va fer nèixer i li ha donat sempre vida.

Una part important dels seus administradors no han sabut conservar- la ni adaptar- la als temps ni buscar noves activitats. Administradors que no han patit mai cap crisi. Em canvi han contemplat com totes les crisis sense excepció les patien els seus treballadors i treballadores que han donat el millor de si mateixos – quants fins i tot la seva vida ? – .

No es pot queixar ERCROS de falta de col.laboració de Flix: impostos municipals reduïts, vista grossa davant sentències que certificaven atemptats mediambientals, residus dipositats a preus simbòlics. Per cert, fa posar vermell aquest paràgraf de la seva darrera memòria de Responsabilitat Social Empresarial: la política de responsabilitat social empresarial d’ERCROS està basada en la informació, la transparencia e implicación en la realidad social, laboral, ambiental y económica de su entorno.

Tampoc no es pot queixar de falta de suport del Govern de Catalunya en diverses ocasions. La que més recordo quan jo hi era donant suport a la consolidació del que havia de ser el primer grup químic català quan va adquirir Aragonesas i després Derivados Forestales amb una financiació sindicada dirigida per l’Institut Catala de Finances. Per cert, de catalana poquet perquè a la web la nostra llengua brilla per la seva absència i la negociació de l’ERO s’està fent a Madrid per si de cas.

Tampoc no es pot queixar que no hi haguem col.laborat amb idees davant la falta clamorosa d’iniciatives per la seva banda. La darrera, quan al març del 2010, en unes jornades de CCOO a Tarragona sobre energia, vam assenyalar la ubicació dels terrenys d’ERCROS a Flix com idonis per construir una planta de biomassa a la qual desprès l’empresa volia afegir la fabricació de pellets. Recordo com al juny del 2011, els responsables d’ERCROS, en unes altres jornades de CCOO a la Unió Social de Flix ens varen reconèixer públicament aquesta aportació. Però el cert és que fins avui i malgrat que hem seguit de prop tot el procés, facilitant fins i tot possibles inversors desprès del fracàs amb els que havia contactat l’empresa, cap èxit. Ara ens assabentem que és possible que els fracassos s’hagin produït per unes exigències massa elevades per part d’ERCROS. Si fos així, n’hi hauria per llogar-hi cadires perquè tothom sap que les seves trenta hectàrees no les ocuparà ja mai i per tant, qualsevol empresa que vulgui instal.lar-se allà hauria de veure’s com una benedicció per a ERCROS i no com una ocasió per demanar l’oro i el moro.

En fi, potser els hem dispensat massa bons tractes i els seus directius s’han encantat i ensopit. O potser ens han sortit massa espavilats – ja m’entendran millor si aquí poso noms com Javier de la Rosa -. O han estat incompetents – aquí posin vostès els noms que vulguin que ja els coneixem tots – i han marxat o encara hi són sense cap mena de patiment i ben contents i proveïts.
ERCROS hauria de saber que en ple segle XXI les empreses serioses tenen assumit el concepte de Responsabilitat Social encara que ja hem vist que allò que prediquen en la seva memòria no té res a veure amb la responsabilitat i menys social. Però si hi reflexionen veuran que tenen contreta amb Flix una responsabilitat molt gran. I si pensen en el tracte tan favorable que els hem dispensat a Flix com he explicat més amunt, conclouran que tenen un deure ètic i moral que potser no es pot quantificar però que és molt gran.

Així que han de seure i col.laborar. Tenen l’oportunitat de rectificar i quedar bé cosa que fa anys que no fan. Alguns potser no ho han fet mai però darrera la fredor gèlida dels números sense cap mena de diàleg, hi ha la possibilitat real de buscar una alternativa. ERCROS sap – aquí ho sabem gairebé tot – que dels diversos escenaris ha escollit el més traumàtic i radical. I que hi ha altres possibilitats de negoci a les seves instal.lacions de Flix que si rebaixa exigències i posa intel.ligència i bona voluntat, poden ser competitives. I sap, finalment, que la gent de Flix que tant ha aportat durant més de cent anys, està disposada a parlar per trobar solucions.

ERCROS Ha de fer marxa enrere i saber que si ho fa no manifestarà cap feblesa sinó que trobarà el reconeixement del seu gest per centenars i milers de persones actuals i futures. La unanimitat de totes les forces polítiques al Parlament i la mobilització de tot el poble ho demostren

España está viviendo una encrucijada histórica que reclama una actualización y modernización de sus categorías políticas e institucionales. A la crisis económica que estamos sufriendo se añaden, con preocupante celeridad, una fractura social cada vez más angustiosa para cientos de miles de personas y un descrédito político y de las instituciones representativas que puede lesionar gravemente las bases de nuestra democracia. La implosión del modelo autonómico tensionado por el pulso soberanista del nacionalismo catalán y por las posiciones re centralizadoras, han reabierto también otro de los grandes ejes del debate político en España.

No podemos olvidar además, el contexto de cambios profundos que se han venido produciendo desde que diseñamos y configuramos nuestro marco constitucional. La entrada en la Unión Europea; la globalización de la economía, de las finanzas y de los mercados; la revolución tecnológica y cultural de Internet; los avances en la igualdad entre mujeres y hombres; la crisis económica; los fenómenos migratorios y tantos otros cambios, en múltiples planos de nuestra vida colectiva. Por otra parte, tenemos que examinar y reformar lo que no funciona bien: el servicio público de la justicia, las ineficacias o las duplicidades de la Administración pública, el Derecho a la información o la crisis de la cultura.

El Título Primero de nuestra Constitución, que regula los derechos y deberes fundamentales, ha configurado y sigue configurando un extraordinario marco de convivencia de los españoles, respetuoso con la pluralidad de sus creencias, convicciones y proyectos o aspiraciones vitales. Pero acusa irremisiblemente el transcurso del tiempo. La experiencia acumulada en estos 34 años nos ha de servir para completar y renovar una declaración de derechos, que en su momento se situó entre las más avanzadas del mundo, garantizando la protección constitucional de nuestro sistema social, incorporando la sanidad como derecho fundamental y reforzando la igualdad entre mujeres y hombres. En estos años se han abierto paso un conjunto de derechos emergentes, que responden a la necesidad de proteger la dignidad humana frente a nuevas amenazas, riesgos y desafíos. El catálogo no está cerrado, sino que se halla en permanente evolución.

Nuestra democracia sufre además un grave problema de desafección ciudadana. Sobre la base de un malestar democrático, bastante extendido en Europa y EEUU, en nuestro país se ha producido una concatenación de acontecimientos que han llevado a nuestras instituciones a las más bajas cotas de aprecio ciudadano.

Avanzar en la calidad de la democracia, exige mejorar el funcionamiento, la transparencia y la apertura de los partidos políticos, abordar reformas de nuestro sistema electoral para dar más poder a los ciudadanos, reformar el sistema parlamentario para reforzar la función legislativa, el control del gobierno y la autonomía de la política, incorporar más transparencia a la administración pública, etc.

Todo este conjunto de retos obligan a incorporar una Agenda Reformista para España, que incluye una revisión concreta, serena y prudente de nuestro marco constitucional.

En concreto, treinta y cinco años de Estado autonómico han puesto de manifiesto la necesidad de adecuar las previsiones constitucionales sobre la organización territorial del Estado. En particular, esta adecuación se ha hecho especialmente necesaria a partir de la Sentencia del Tribunal Constitucional 31/2010 y más en concreto, de los problemas de desarrollo del autogobierno, la financiación y el marco general de relaciones entre Cataluña y el resto de España y del camino hacia el soberanismo recientemente iniciado por el Govern de la Generalitat.

Sin embargo, el reconocimiento de esta situación requiere la propuesta de soluciones constructivas, la recuperación del diálogo y la confianza mutua.

Si somos consecuentes con esta oferta de resolver a través del diálogo, la negociación y la política estos problemas, tenemos que ser también consecuentes con la necesidad de abordar reformas serias en nuestro marco constitucional autonómico. El PSOE apuesta por avanzar hacia un modelo federal y considera que esta reforma, en este campo, tiene que abordar, entre otros, los siguientes objetivos: buscar una clara implicación de las Comunidades Autónomas en la gobernabilidad conjunta, con la necesaria reforma del Senado y la potenciación de mecanismos de cooperación multilateral; proponer una clarificación de la distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas y definir constitucionalmente el sistema de financiación de las Comunidades Autónomas.

Por todo ello, el Congreso de los Diputados acuerda la creación, mediante los procedimientos reglamentarios oportunos, de una Ponencia en el seno de la Comisión Constitucional del Congreso de los Diputados, para iniciar los trabajos preparatorios de una reforma de nuestra Constitución, que aborde los problemas planteados en la justificación de esta propuesta.PARLAMENTARIO
multilateral; proponer una clarificación de la distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas y definir constitucionalmente el sistema de financiación de las Comunidades Autónomas.

Por todo ello, el Congreso de los Diputados acuerda la creación, mediante los procedimientos reglamentarios oportunos, de una Ponencia en el seno de la Comisión Constitucional del Congreso de los Diputados, para iniciar los trabajos preparatorios de una reforma de nuestra Constitución, que aborde los problemas planteados en la justificación de esta propuesta.

Aquesta proposta també s’ha discutit al Congrés aquesta setmana però ha tingut poc ressò malgrat la importància que té

Al Parlament de Catalunya, avui dijous 28 de febrer s’ha discutit una moció del PSC contra les privatitzacions d’empreses públiques que està duent a terme el Govern de CiU amb el suport d’ERC.

El punt 2n deia: “Paralitzar el procés de venda de l’empresa Ecoparc de Residus Industrials SA (ERISA), propietat de l’Agència de Residus de Catalunya a Constantí i garantir la representació de l’Ajuntament i els treballadors en el Consell d’Administració”

Lamento que els vots contraris de CiU i l’abstenció d’ERC i el PP no hagin fet prosperar l’oposició a la privatització de l’empresa Ecoparc de Residus Industrials SA (ERISA), situada a Constantí propietat de l’Agència de Residus de Catalunya a Constantí.

Els socialistes considerem aquesta instal.lació “ sensible per l’activitat que desenvolupa amb el tractament anual de 80.000 tones de residus especials, és a dir, una activitat que genera risc i que no pot estar subjecta a la lògica del benefici privat “

La millor manera de garantir que es preservaran els interessos de tota la població i dels treballadors que desenvolupen la seva activitat a l’empresa és que quedi sota la responsabilitat pública així com la representació de l’Ajuntament i els treballadors en el Consell d’Administració que és el que demanàvem en aquesta moció

Proposta de resolució sobre ERCROS a FLIX

Exposició de motius

La llarga i profunda crisi econòmica que estem patint en l’actualitat està tenint un impacte injust i molt negatiu en els treballadors i treballadores d’aquest país. Un impacte que es va agreujar amb l’aprovació del Reial Decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, ja que està provocant una degradació de les condicions laborals, la precarització del treball, la reducció salarial, així com l’afebliment de les relacions laborals entre les empreses i els representants dels treballadors. Però, sobretot l’augment d’acomiadaments i tancament d’empreses degut a la facilitat que permet la llei a l’hora de portar-los a terme.

En aquest context, l’empresa Ercros ha anunciat la seva voluntat de presentar un ERO que afectaria 156 treballadors dels 207 que treballen a la fàbrica de Flix. De confirmar-se aquesta intenció, tal i com posa de manifest la resolució aprovada per l’Ajuntament de Flix per unanimitat de tots els seus membres el passat dijous 21 de febrer, ens trobaríem davant el pitjor escenari des que la fàbrica va obrir a la Ribera d’Ebre el 1897.

Aquest fet significaria el desmantellament de la major part de l’estructura productiva a Flix i la condemna al tancament total de la factoria a curt termini. A més, l’impacte sobre la producció fa que l’afectació vagi molt més enllà dels treballadors d’Ercros, repercutint sobre les empreses auxiliars, un nombre no menor de 80 treballadors (majoritàriament autònoms), així com també a altres sectors productius i de serveis. Aquesta situació suposaria un nou cop mortal a l’economia de Flix, la Ribera d’Ebre i les comarques veïnes.

Davant la preocupació per la situació dels treballadors i treballadores de l’empresa ERCROS i del futur econòmic de Flix, la Ribera d’Ebre i les comarques veïnes, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a:
Exigir a Ercros la paralització de la presentació de l’ERO fins haver avaluat suficientment la mesura i les possibles alternatives viables per a l’empresa.

Iniciar de manera urgent les accions necessàries per la redacció d’un pla que garanteixi el present i futur laboral i econòmic de Flix i la Ribera d’Ebre.

Preguntes al govern:

Preguntes

1 – Quines accions ha dut a terme el Govern de la Generalitat per evitar l’ERO d’ERCROS ?

2 – Quines accions pensa dur a terme el Govern de la Generalitat per evitar l’ERO d’ERCROS ?

3 – Per què el Gopvern no ha acomplert el mandat del Parlament de data ——- que de forma unànime va encomanar al Govern un “ Pla de reindustrialiltzció” de les comarques amb im-plantació de nuclears a Catalunya ?

4 – Com pensa el govern re-equilibrar el territori de la Ribera d’Ebre en el sentit d’incentivar noves activitats productives amb l’empresa ERCROS ?

5 – Com pensa el govern re-equilibrar el territori de la Ribera d’Ebre en el sentit d’incentivar noves activitats productives amb altres empreses a més d’ERCROS ?

6 – Com pensa el Govern posar en valor les capacitats de Flix i la Ribera d’Ebre pel fet de disposar d’aigua, energia, ferrocarril, formació professional i cultura industrial ?

7 – Per què el Govern de la Generalitat ha posat pals a les rodes en el projecte de descontami-nació del Riu Ebre a Flix ?

8 – Com pensa el Govern de la Generalitat accelerar les pobres de descontaminació dels llots de l’Ebre a Flix ?

9 – Pensa el Govern de la Generalitat afavorir les instal.lacions d’energia renovable i en concret una planta de biomassa a Flix tal com s’havia anat treballant des de fa dos anys ?

10 – Pensa el Govern de la Generalitat que tots els territoris de Catalunya i els seus habitants han de tenir les mateixes possibilitats de desenvolupament personal i col.lectiu ?

1 – No és el discurs que esperàvem. No respon a la realitat que percep el ciutadà

Més Inseguretat
Més Incendis
Més Descoordinació
Més Desinformació als ciutadans
Més desemparament dels ciutadans, d ‘alguns drets que vostè ha de protegir: seguretat personal, expressió, manifestació, intimitat
Menys mitjans de mossos i bombers ( hem de preparar els mossos ha dit ?) Ja han d’estar preparats, no ? DISCURS DE VOLUNTATS ? No m’expliqui desitjos de futur. Per cert, aquesta nova llei del sistema de seguretat de Catalunya, col.laborarem però haurem de contemplar no només mossos i guàrdies urbans sinó altres policies estatals i internacionals i seguretat en totes les instal.lacions de risc com diré més endavant

2 – Deixadesa de funcions:

els darrers dos casos d’aquests dies són increïbles:
la policia catalana no s’ocupa d’un dels casos més greus d’espionatge i conculcació dels drets de centenars de catalans i catalanes, entre els quals, fins i tot membres del seu govern. De quin país parlem, conseller, de quin govern ?.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Puig ha explicat que coneixia l’informe perquè en el seu moment persones que en tenien coneixement el van advertir i l’hi van ensenyar

Com a català em sento avergonyit o decebut. Art. 164 de l’Estatut ¡¡ El President de la Generalitat ha de convocar urgentment la Junta de Seguretat de Catalunya que té ( article 164.4 de l’Estatut ) la funció de coordinar les polítiques de seguretat i i de l’activitat dels cossos policials de l’Estat a Catalunya i que no es reuneix des de 2009. I no digui que ens envaeixen competències o que s’han posat a disposició de la policia de l’Estat. Actitud de resignació, no. No plorin tant i treballin més. Demostraran que són un govern madur i no infantil

hem conegut també per la premsa aquest cap de setmana el vessament de productes petroliers a la factoria de Repsol a La Pobla de Mafumet. Vostè encara no era conseller però ho hem d’aclarir i hem demanat la seva compareixença

3 – Consideració de la seva feina:

Vostès estan ocupats en altres coses. No és culpa dels nostres professionals. Vostés estan per la transició nacional i fabular per si ve per la Diagonal la Guardia civil per posar-hi mossos i no per dedicar als mossos al que s’han de dedicar

no protectora de drets i provisora de serveis, i no preventiva

repressora dels grups minoritaris que perturben la lliure expressió dels ciutadans a les manifestacions al carrer en lloc de garantir que a les manifestacions s’hi pot anar amb tranquil.litat.

Aquí li vull recordar que el Govern va incomplir i continua incomplint el compromís de l’anterior Conseller de presentar a aquest Parlament un estudi sobre les bales de goma i l’ús de mitjans alternatius

I aquí li vull manifestar que els socialistes treballarem per una nova regulació de l’ús de l’espai públic que entenem com espai de convivència, donada l’evolució dels temps actuals amb noves possibilitats, nous riscos i noves necessitats

4 – Pugen els índexs més escandalosos com els robatoris amb violència a l’interior de domicili ( 6,58 %), les estrebades (20), robatoris via pública (14), estafes (24) i ho lamenten i amaguen en un índex general. Per cert, per territoris: robatoris amb violència a l’interior de domicili, Girona 86,2, Metropolitana nord 17
O la taxa per mil de delictes i faltes penals 113 Barcelona, 80 Camp de Tarragona i la que menys 33. Com pot ser aquestes diferències ? Ja em presentat PR perquè prenguin mesures

I això que els preocupa tant l’ordre públic ¡¡

Per cert, l’enquesta de seguretat pública no l’han fet el 2012 ? Serà el 1r any el de 2012 desprès de 12 o 13 anys que no s’haurà fet ?

5 – Prevenció i mitjans ( no hi ha prevenció sense mitjans)

En la seguretat pública

En els incendis,

I aquí, els mitjans, no h iha prevenció sense mitjans, materials i humans i ni tenen cura dels uns ni dels altres. No tenim al nostre país ni mitjans humans suficients de mossos ni de bombers i les retallades de tot tipus

Per cert, com estem de preparats per als incendis del proper estiu ? Els incendis s’apaguen a l’hivern diu la dita però vostès no sembla que en facin cas

continuem sense mitjans suficients i li recordo una roda de premsa memorable dels propis bombers que van assegurar l’any passat que no tenien mitjans suficients per encarar la campanya de l’estiu i desgraciadament el temps els va donar la raó

6 – Plans d’Emergència i voluntaris: no funcionen bé, Conseller.

Volem una sessió específica i abans facin els deures i vinguin a presentar-nos reformes profundes. M’he referit abans a la no activació del Pla de seguretat Química el passat Octubre a Tarragona – el vessament més important per la quantitat de tota la història de la factoria a Tarragona – .

I també li avanço que volem abordar el tema de l’emergència nuclear. S’ha d’acabar la provisionalitat del PENTA. Som un dels països amb més potència nuclear instal.lada, sé que no toca al Govern de la Generalitat més que parcialment però li toca i volem que assumeixi el nostre Govern el tema. Posin-se a treballar si és que volen ser un govern de debó

I saludo que parli del voluntariat. És un canvi respecte al seu predecessor. Però el moviment es demostra caminant. Esperarem a veure si es verifica que caminen.

1 – A què atribueix l’augment d’un 3,38% dels delictes contra el Patrimoni l’any 2012, respecte l’any anterior?

2 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes contra el patrimoni que ha registrat l’any 2012?

3 – A què atribueix l’augment d’un 13,83% dels robatoris amb violència i/o intimidació a Catalunya l’any 2012?

4 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris amb violència i/o intimidació a Catalunya l’any 2013?

5 – A què atribueix l’augment d’un 6,58% dels robatoris amb violència als do-micilis a Catalunya l’any 2012?

6 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris amb violència als domicilis a Catalunya l’any 2013?

7 – A què atribueix l’augment d’un 2,86% dels robatoris en establiments co-mercials a Catalunya l’any 2012?

8 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris en establiments comercials a Catalunya l’any 2013?

9 – A què atribueix l’augment d’un 19,59% de les estrebades a Catalunya l’any 2012?

10 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment de les estreba-des a Catalunya l’any 2013?

11 – A què atribueix l’augment d’un 13,59% dels robatoris amb violència a la via pública a Catalunya l’any 2012?

12 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris amb violència a la via pública a Catalunya l’any 2013?

13 – A què atribueix l’augment d’un 5,10% dels furts a Catalunya l’any 2012?

14 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels furts a Catalunya l’any 2013?

15 – A què atribueix l’augment de la resta de delictes contra el patrimoni, no especificats en Informe sobre la Evolució dels fets penals
coneguts per la Poli-cia de Catalunya en el Període 2012?

16 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment de la resta de delictes contra el patrimoni, no especificats en Informe sobre la Evolució dels fets penals coneguts per la Policia de Catalunya en el Període 2013?

17 – A què atribueix l’augment d’un 23,44% de les faltes d’estafa a Catalunya l’any 2012?

18 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment de les faltes d’estafa a Catalunya l’any 2013?

19 – A què atribueix que a la Regió Policial del Camp de Tarragona els delictes i faltes siguin de 80 per cada 1000, dada que duplica la d’altres regions policials? Per què hi ha aquestes diferències?

20 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’indicador dels delictes i faltes penals a la Regió Policial del Camp de Tarragona?

21 – A què atribueix l’augment d’un 0,92% a la Regió Policial Camp de Tarra-gona dels delictes i faltes l’any 2012?

22 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Camp de Tarragona el 2013?

23 – A què atribueix l’augment d’un 4,05% a la Regió Policial Terres de l’Ebre dels delictes i faltes l’any 2012?

24 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Terres de l’Ebre el 2013?

25 – A què atribueix que a la Regió Policial de Barcelona els delictes i faltes penals siguin de 113 per cada 1000 habitants, dades 3 cops superiors en comparació a altres regions policials? Per què hi ha aquestes diferències?

26 – Quines mesures pensa emprendre per corregir la taxa per 1.000 habitants dels delictes i faltes penals a la Regió Policial de Barcelona?

27 – A què atribueix l’augment d’un 2,39 % a la Regió Policial Metropolitana Nord dels delictes i faltes l’any 2012?

28 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Metropolitana Nord el 2013?

29 – A què atribueix l’augment d’un 0,52 % a la Regió Policial Metropolitana Sud dels delictes i faltes l’any 2012?

30 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Metropolitana Sud el 2013?

31 – A què atribueix l’augment d’un 4,77 % a la Regió Policial Ponent dels delictes i faltes l’any 2012?

32 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Ponent el 2013?

33 – A què atribueix l’augment d’un 7,86 % a la Regió Policial Central dels delictes i faltes l’any 2012?

34 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Central el 2013?

35 – A què atribueix l’augment d’un 4,28 % a la Regió Policial Pirineu Occiden-tal dels delictes i faltes l’any 2012?

36 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Pirineu Occidental el 2013?

37 – A què atribueix l’augment d’un 0,92 % a la Regió Policial Girona dels delictes i faltes l’any 2012?

38 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Girona el 2013?

39 – A què atribueix l’augment d’un 17,6% a la Regió Policial Metropolitana Nord dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any
2012?

40 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Metropolitana Nord el 2013?

41 – A què atribueix l’augment d’un 6,1% a la Regió Policial Metropolitana Sud dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any 2012?

42 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Metropolitana Sud el 2013?

43 – A què atribueix l’augment d’un 86,2% a la Regió Policial Girona dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any 2012?

44 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Girona el 2013?

45 – A què atribueix l’augment d’un 11,1% a la Regió Policial Central dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any 2012?

46 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Central el 2013?

1 – Quins productes es van vessar a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona en la fuita descoberta els darrers dies d’octubre de 2012 ?

2 – Quantes tones de producte petrolier es van vessar en la fuita descoberta els darrers dies d’octubre de 2012 a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona ?

3 – En quin moment es va assabentar el govern del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

4 – Per quines fonts es va assabentar el Govern del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

5 – En la història de vessaments de Repsol a La Pobla de Mafumet-Tarragona coneguts pel Govern, quin lloc ocupa el descobert els darrers dies d’octubre de 2012 per la quantitat de substància vessada ?

6 – En el moment actual de les investigacions, quines van ser les causes que van provocar el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

7 – Quan va comunicar l’empresa el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 i quines causes va comunicar que havien produït el vessament ?

8- Quines afectacions al medi va produir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

9 – Quines afectacions als aqüífers va produir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

10 – Quines afectacions al riu Francolí va produir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

11 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament d’Interior a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

12 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

13 – Quin ha estat el paper de la Delegació del Govern a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

14 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament de Governació a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

15 – Quin ha estat el paper de l’ACA en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

16 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament de Salut a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

17 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

18 – Quin ha estat el paper dels Serveis territorials del Departament d’Empresa i Ocupació a Tarragona en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012?

19 – Quan es va activar el PLASEQTA – si és que es va activar – en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

20 – Quan es va desactivar el PLASEQTA – si és que es va activar – en el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

21 – Quins expedients s’han iniciat pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

22 – Quin és l’estat dels expedients que s’han iniciat – si és que s’han obert – pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

23 – Quines obres de reparació s’han dut a terme pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

24 – Quant han costat les obres per reparar els efectes del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 i quina part d’aqeustes despeses han anat a càrrec de l’erari públic ?

25 – Quines analítiques del subsòl s’han dut a terme per conèixer els efectes del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

26 – Quin va ser el resultat de les analítiques del subsòl pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert el passat 31 d’octubre de 2012 ?

27 – Quines analítiques de l’aigua del Francolí s’han dut a terme per conèixer els efectes del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

28 – Quin va ser el resultat de les analítiques de l’aigua del Francolí pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

29 – Quin grau de gravetat pensa el Govern que va tenir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies de 2012 ?

30 – Quines sancions contempla el Govern atenent la gravetat del vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert el passat 31 d’octubre de 2012 ?

31 – Per què no es va informar les institucions des del primer moment en què es va produir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

32 – Per què no es va informar la població des del primer moment en què es va produir el vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

33 – Quan pensa el Govern tenir acabats els expedients pel vessament de productes petroliers a les instal.lacions de Repsol de La Pobla de Mafumet-Tarragona descobert els darrers dies d’octubre de 2012 ?

Aquests dies, la notícia de la dimissió de Benet XVI apareix amb tons positius en la majoria de mitjans de comunicació. És d’admirar l’efectivitat de l’Església en presentar sempre el costat positiu de les coses que l’afecten i ocultar o dissimular les negatives.

Fins i tot fa unes hores he sentit l’arquebisbe de Tarragona lloant el gest de la dimissió perquè demostra que no és bo eternitzar-se en els càrrecs. Caram ¡¡ Doncs no ha deixat gaire ben parats els anteriors papes de l’Església Catòlica que, llevat de tres, han ostentat la representació de Crist a la Terra fins la mort des de la seva elecció per cert en conclaus restringits i ben tancats.

Ell mateix, arquebisbe de Tarragona, designat a dit, té el càrrec a perpetuïtat, de manera que no sembla que ens pugui alliçonar sobre les bondats de com l’Església té organitzat això dels càrrecs. Per no parlar de la impossibilitat que als càrrecs de direcció i pastorals no hi puguin accedir les dones, qüestió aquesta que ja al segle XXI sembla tan anacrònica que no ho pot ser més.

Però tornem a la dimissió de Benet XVI perquè té el mèrit de reconèixer que no té més forces per continuar. I si ens quedava algun dubte a què es referia, les seves homilies posteriors són clares: no té forces per continuar amb la reorganització de l’Església, de les conspiracions i cops de colze, de les lluites pel poder, dels casos de pederàstia que l’han consumit.

Déu n’hi do. També perquè volia acabar amb els càrrecs vitalicis als quals s’accedeix per cooptació ? Doncs sí, té el seu mèrit haver dimitit encara que sigui reconeixent un fracàs personal.

Tot sembla indicar , però, que el seu gest no haurà servit per a res i haurem de veure si al seu successor l’importen gaire aquests propòsits. De moment tot sembla que els qui més números tenen per ser designats, no pensen precisament en evolució i progrés sinó tot el contrari.