Xavier Sabaté Ibarz

Sobre les 5 de la tarda de divendres passat 28 de març de 2014 vaig respondre un sms de l’alcalde Ballesteros sobre com anaven les converses amb el Govern respecte al projecte de llei conegut com de Bcn World ho vaig fer en aquests termes: “ Estic d’acord en el 2n acord (de política industrial ) però encara no els ho he dit i ara contestaré que ho supedito a l’acord de BCN World que per nosaltres és el primer. Corre per la xarxa que sóc al Palau de la Generalitat però estic sol com un mussol al Parlament, només queda algun uixer i he de prendre decisions jo sol que a les sis he d’explicar a Pere Navarro i a dos quarts de set al Plenari del Grup Parlamentari. Amb la resposta actual del Govern no els podré convèncer Algun dia ho escriuré “

Resposta: “ No estaràs sol aquesta tarda, fas una gran feina que valoro molt i que no em cansaré de posar de relleu a tot arreu. Ara vinc i ho aconseguirem “

Ell era a Tarragona i no tenia previst acudir a la reunió de Grup Parlamentari del PSC. Però per segona vegada en pocs dies va demanar assistir per tractar el tema i per segona vegada es va trencar la norma que les reunions de Grup són a porta tancada perquè hi pogués assistir ell. No havíem tancat l’acord perquè hi havia aspectes importants i irrenunciables per nosaltres com el fons social per als treballadors i per entitats de discapacitats i patrimoni. El Grup Parlamentari ja havia deixat molt clar que sense això no firmàvem. A quarts de nou havíem de tancar la reunió i l’alcalde de Tarragona va convèncer als assistents que encara que no hi hagués acord total teníem un marge d’hores fins dissabte al migdia per convocar els mitjans de comunicació per diumenge al matí.

L’alcalde va dir que no podíem sortir dient que les coses anaven malament i que era possible que no hi hagués acord. I, el que era més difícil, va convèncer els assistents, que atorguessin la seva confiança als qui portàvem les negociacions ( Alícia Romero, Jordi Terrades i jo mateix ). “… i diem que ja hem tancat i que només falta la redacció última. Hem de donar confiança a la gent “. Vaig pensar que això era estil Tarradellas, dir que una negociació anava bé encara que no fos veritat o ho fos a mitges. Tarradellas infonia confiança en la gent i al mateix temps introduïa pressió en el contrincant. Aquí Ballesteros feia el mateix però no pressionava als contrincants sinó als propis ¡¡

L’alcalde se’n va sortir i ens va fer suar de valent perquè a l’altra banda no hi havia resposta positiva i no la vàrem tenir fins dissabte a quarts de cinc quan in extremis el vaig trucar per dir-li que havíem enviat un ultimàtum i que o hi havia resposta en un quart o hauríem de trucar a Pere Navarro i que aquest ho fes al President de la Generalitat perquè trencàvem.

Em va dir: “ Espera, no siguis impulsiu, c…, deixa’m una estona “A mi encara no m’ha dit què va fer però en deu minuts va arribar la resposta positiva del Govern i l’acord. Eren gairebé les cinc de dissabte i per això els mitjans van rebre la convocatòria escrita tan tard.

Així que en aquest acord hi ha intervingut molta gent que ha ajudat. Crec que no me n’he deixat cap al meu bloc, però la de l’alcalde Ballesteros ha estat decisiva

Hem fet una llei que no té res a veure amb la llei que va entrar al Parlament. En paraules del propi alcalde l’hem “humanitzat”. Altres diuen que l’hem feta molt més social. També perquè més que un acord CiU-PSC és un consens amb la immensa majoria de la societat, sindicats, ajuntaments, empresaris i el teixit social del territori.

Ara la llei protegeix molt més el territori, el blanqueig de capitals i del joc a crèdit, protegeix més els menors i els treballadors i moltes persones discapacitades que necessiten de la solidaritat de la resta de la societat. Ara, en el conjunt de col•lisió d’interessos que es dóna en tota societat, preval l’interès general.

Si bé finalment s’ha rebaixat l’impost del joc al 10% es pagaran tots els impostos íntegrament (IVA, IRPF, Impost de Societats, Impost d’Activitats Econòmiques ) malgrat que es vulgui amagar per part d’alguns contraris al projecte. Per tant, no hi ha merma a la caixa comuna, i si n’hi hagués per l’impost del joc, hem inclòs una clàusula a través de la qual els operadors es comprometen a incrementar la recaptació fins arribar als nivells actuals.

La inversió en casinos representarà el 15% del total, és a dir, que el 85% de la oferta anirà encaminada a incrementar l’oferta turística a través de congressos, convencions, hotels, nova oferta comercial… és a dir, a la qüestió més important que és la generació de milers de llocs de treball.

LI vaig dir a l’alcalde que ho havíem de celebrar i em va dir: “ Quan es firmin els primers contractes de treball que és quan de veritat podrem sentir-nos satisfets “

article que apareix avui 4 d’abril de 2014 al Més Tgna

Des de fa dos anys els 258.000 treballadors tarragonins que cotitzen a la Seguretat Social han vist com el Govern del PP ha apujat els impostos del treball. Com a conseqüència d’això els treballadors de la nostra província, dels quals més de la meitat cobren menys de 20.000 euros bruts a l’any, han hagut de pagar, de mitjana, 331 euros més a l’any en concepte d’IRPF. Se’ns va dir que es tractava d’una mesura “necessària i puntual” per fer front a la crisi econòmica i que tots havíem de contribuir en aquest esforç col·lectiu.

Ara, els mateixos que parlaven d’esforços “necessaris”, estan disposats a reduir els impostos del joc a Catalunya del 55% al 10%. La pregunta que em faig és obvia: com podem permetre que mentre es demana a aquells que cobren menys de 20.000 euros a l’any que paguin més a la caixa comuna al mateix temps baixem els impostos del joc fins a límits que situarien Catalunya com un dels països amb la fiscalitat del joc més baixa? Els socialistes consideraríem això com el què és, una autèntic despropòsit injustificable.

La posició del PSC en relació al projecte de BCN World és clara. Sí al projecte, sí a la generació de nous llocs de treball i sí a les condicions mínimes per tal que aquest projecte reverteixi i beneficiï a les nostres comarques en condicions de dignitat. Nosaltres proposem rebaixar fins al 35% els impostos al joc amb la condició  sine qua non que el 5% dels beneficis es reinverteixin al territori. O bé, una rebaixa del 25% dels impostos sí aquesta reinversió s’incrementa fins al 10%.

Volem humanitzar el projecte, no “posar-lo en perill”, i per això també defensem aportacions a tres finalitats socials molt concretes: la prevenció i tractament de les ludopaties, la creació d’un fons social per als treballadors i al finançament de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat. Qui pot estar en contra d’això?

També volem preservar el nostre litoral. No podem permetre que amb l’excusa de les condicions que imposen els promotors ens trobem amb parets de ciment davant de les platges. Cal establir garanties suficients com que es subjectarà el desenvolupament urbanístic al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i que es tinguin en compte les determinacions del catàleg del paisatge perl que fa a configuració d’espais i edificacions. I, molt important, que els increments del valor obtinguts tinguin la contraprestació que estableix la llei. Si no fos aixío ens podríem trobar amb un cas d’enriquiment sobtat sense contribuir a la comunitat.

Finalment, el nom no fa la cosa però si que hi ajuda. Per tant, defensem que els promotors incloguin un topònim propi de les nostres comarques (Tarraco, Costa Daurada, etc.) en la denominació del projecte, una inclusió que ens permetria millorar la promoció del nostre litoral.

Entre aquells que mostren un rebuig frontal al projecte i aquells que estan disposats a acceptar-ho tot, la posició dels socialistes és assenyada, la que garanteix amb millors condicions un futur complex vinculat amb el territori i al servei, també social, dels seus habitants i dels treballadors. Hauríem desitjat que també altres organitzacions haguessin treballat en la mateixa direcció.

Ha estat en bona mesura la increïble desídia del Govern de CiU i la passivitat d’ERC que no sembla voler ser soci per governar el país, el que ens ha portat fins aquí. Exercim la nostra responsabilitat amb el nostre territori i la seva gent, defensant els interessos de la majoria i de les classes populars. Volem el projecte però no acceptarem cap xec en blanc que suposi una pèrdua o minva de les condicions laborals, dels drets socials o del medi ambient de la Costa Daurada.

Article publicat el 20 de març de 2014 al Diari de Tarragona

El GPS lamenta que un cop més l’aliança de dretes mantingui la postura més retrògrada de tota Europa en matèria d’energia

Els vots de CiU i el PP han evitat avui que s’aprovessin les propostes ambicioses en matèria d’energia que proposava el Grup Parlamentari Socialista un una moció al Parlament de Catalunya. Segons que ha subratllat el diputat Xavier Sabaté en la seva intervenció “CiU i PP aposten per un sistema energètic caduc i al servei de les grans corporacions”, en una aliança que els situa en “unes de les postures més retrògrades de tot Europa”.

“CiU i el PP han evitat que Catalunya es doti d’un Pla Nacional de Transició Energètica progressista”, ha retret Sabaté, que ha destacat que els dos grups han votat en contra que la Generalitat tingui un paper important en matèria energètica, a l’alçada de la majoria de països europeus, que s’impulsaria a partir de la transformació de l’ICAEN en una Agència d’Energia de Catalunya; aquesta agència que inclouria entre les seves tasques una anàlisi de com hauria d’operar un potencial futur mercat elèctric a Catalunya alhora de fixar el preu de l’electricitat. Tampoc han votat a favor que els ajuntaments catalans entrin al mercat de l’energia.

“CiU i PP s’han negat avui al Parlament a considerar l’accés a l’energia com un dret i continuen considerant intocable l’energia nuclear”, ha conclòs el diputat Sabaté, que ha lamentat l’oportunitat perduda de legislar en un àmbit que requereix el màxim consens polític, econòmic i social.
Finalment, Sabaté ha lamentat que CiU hagi rebutjat elaborar un Pla Nacional de Transició Energètica que és el que requereix Catalunya en aquests moments

El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Xavier Sabaté, ha denunciat “l’ambigüitat del conseller de Territori, Santi Vila, en relació al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat pel Govern del PP.”

Segons ha subratllat el diputat tarragoní avui al Parlament, “no estem davant d’un problema tan sols ambiental, si no que és un problema que afecta les terres de l’Ebre i el conjunt del territori de Catalunya i el seu desenvolupament.”

“El riu no és només important per a la gent de l’Ebre, si no que ens permet tenir consum d’aigua a més de mig milió de catalans i catalanes, disposar del necessari subministrament d’aigua a les indústries del sud del país i refrigerar les centrals nuclears que garanteixen la meitat de l’electricitat que consumim a Catalunya, també a les comarques gironines.”

En aquest sentit, Xavier Sabaté ha instat al conseller Santi Vila a fer “un exercici de federalisme” del que “ja apunta maneres” i que “dialogui en aquest tema, sigui exigent i contundent si cal, i expliqui al president de la Generalitat que cal acordar també en d’altres àmbits, el que se’ns dubte serà beneficiós també a la llarga per a tots els catalans.”

La Presidenta del Parlament Núria de Gispert va voler fer la gràcia ahir dijous dia 13 de març de corregir una afirmació meva del matí quan em vaig queixar en el Plenari que els llums del Saló de Plens contenien centenars de bombetes incandescents. Tota ufanosa ella va dir: no són incandescents sinó halògenes i gasten menys que les incandescents. Aquesta afirmació va provocar aplaudiments en els escons convergents

Efectivament són halògenes però per al cas que volíem denunciar és pràcticament el mateix com podeu comprovar en aquest quadre explicatiu

El cas és que si fossin de baix consum o, encara més, si fossin leds, consumirien molt menys – estalvis del 70 % fins i tot – , farien menys calor i les necessitats d’aire condicionat serien també molt menors.

La il.luminació del Parlament de Catalunya està lluny de ser eficient i no acompleix les tendències modernes d’estalvi de les quals el Parlament hauria de donar exemple: no hi ha enlloc detectors de presència, llums connectats sense necessitat hores i hores, làmpades de descàrrrega de 250w en diversos passadissos que no il.luminen més que la paret, etc etc.

Donat que la Presidenta ha agafat interès pel tema, li demanem que faci un repàs de com, amb criteris d’estalvi i eficiència, el Parlament dóna exemple a la ciutadania i estalvia recursos públics.

De moment, li deixem l’exemple del Parlament de Galícia. Allà el President es preocupa de tenir un Parlament exemplar en estalvi i eficiència en lloc de cercar la gracieta fàcil com fa la sra. De Gispert

En el torn de preguntes al Govern, avui he constatat l’ambigüitat de del conseller de Territori, Santi Vila, respecte el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat pel Govern del PP ja que “no estem davant un problema ambiental només, és un problema de les Terres de l’Ebre en el seu conjunt i de tota Catalunya i el seu desenvolupament”. “L’Ebre no és només important per la gent de l’Ebre, ens permet tenir aigua de boca a mig milió de catalans i catalanes de les comarques tarragonines, disposar d’aigua a la indústria de les comarques del Sud de Catalunya o refrigerar les centrals nuclears que garanteixen la meitat de l’electricitat que consumim a Catalunya, també a les comarques de Girona”.

Finalment, he instat el conseller Vila a fer “un exercici de federalisme, del que ja apunta maneres” la setmana que ve quan parli amb el miniistre Cañete ; “dialogui en aquest tema, sigui exigent i contundent si cal i expliqui al president de la Generalitat que cal acordar també en d’altres àmbits, serà una bona mesura que beneficiarà també a la llarga a tots els catalans”.

El Parlament de Catalunya encomana al Govern

1 – La Redacció d’un Pla Nacional de Transició Energètica amb el màxim consens polític, econòmic i social que tingui en compte les noves tendències de:

A) Considerar l’energia com un dret de tots els ciutadans i les ciutadanes

B) La màxima generació d’energia amb fonts renovables ( eòlica, hidràulica, solar, geotèrmia, biomassa i ús de residus ) seeguint els objectius del Pla d’Energia de Catalunya 2012-2020.

C) Prescindir en la mesura del possible de les energies fòssils reduint les emissions contaminants

D) Fixar la vida útil de les centrals nuclears en 40 anys i redactar un pla de potenciació econòmica de les comarques on estan ubicades tal com va
aprovat pel Parlament de Catalunya l’any 2011.

E) Una acció potent a l’estalvi i l’eficiència

F) increment de la mobilitat elèctrica

G) Foment de les Xarxes tancades

H) Suport als ajuntaments que decideixin intervenir en la generació el mercat d’energia

I) Foment de l’autoconsum

J) Establir mesures estructurals de solució a la pobresa energètica

K) Fixar impostos ambientals gravant únicament les energies fòssils i nuclear

2 – Transformar l’ICAEN en una Agència d’Energia de Catalunya

3 Suport a l’IREC ( Institut de Recerca d’Energia de Catalunya ) en totes les seves línies de recerca i en especial al projecte ZEFIR d’investigació a l’energia eòlica marina en aigües profundes

4 – Exigir al Govern de l’Estat la solució al problema dels purins retornant a la situació anterior els ajuts a la generació elèctrica que es rebien fins ara.

En la seva magistral obra “1984” Orwell recrea un escenari on el poder disposa del monopoli i submissió absoluta de la societat a través de múltiples mecanismes de control, entre els quals un dels més importants és el que bateja com a “neollengua”. En què consisteix aquesta “neollengua”? En la distorsió de la realitat per la via del llenguatge de manera que una mentida es converteixi en veritat socialment acceptada a base de repetir-la de manera incansable per tots els mitjans de difusió i propaganda al servei del poder.

La nostra dreta contemporània, en la justificació obsessiva i mancada d’autocrítica de les seves polítiques de retallades indiscriminades de serveis i prestacions socials com a gran “fórmula per sortir de la crisi”, ha desenvolupat també una particular “neollengua” capaç de convertir el manà bíblic en pa sense necessitat de recórrer el desert del Sinaí. Parem atenció si no a les sorprenents declaracions del ministre del PP Montoro en ser interpel·lat al Congrés sobre la baixada general de sous experimentada pels treballadors en bona mesura com a conseqüència de les polítiques del Govern del qual forma part. Doncs, l’amable senyor Montoro va afirmar literalment el següent: “los salarios no están bajando en España”, i davant la cara d’estupefacció absoluta dels diputats de l’oposició i d’alguns diputats de la mateixa bancada del PP va afegir: “no están bajando…están moderando su subida.” Estem davant d’un exemple de “neollengua” en estat pur. Tan sols anant a la pàgina web de l’Institut Nacional d’Estadística podrem constatar que les retribucions salarials dels treballadors públics, de mitjana, han caigut un 4% en el darrer any i que aquesta baixada de salaris reals és de prop del 12% des de l’inici de la crisi econòmica. Malgrat aquesta realitat objectiva en l’univers mental del senyor Montoro aquest descens dels ingressos salarials dels treballadors es converteix en una “moderació de la pujada dels seus sous” i així es pot continuar afirmant que les mesures de shock del PP per reactivar l’economia estan funcionant a la perfecció i, fins i tot, es deu poder dormir tranquil amb la satisfacció “del deber cumplido”.

Havia pensat que estava davant del cas més paradigmàtic de “neollengua” de la dreta… però anava errat. I és que el Govern de CiU-ERC va decidir presentar fa unes setmanes els pressupostos de la Generalitat per al 2014 com “els pressupostos més socials de la història de Catalunya.” Sí? Segur? Vegem-ho. Segons les dades del mateix Departament d’Economia en el marc d’aquests pressupostos, comparant-les amb els darrers pressupostos del Govern de progrés (any 2010), les inversions directes en salut cauen un 16%, les inversions en educació ho fan un 28% i les de foment de l’ocupació davallen un 25%. Com poden ser, doncs, no només uns bons pressupostos sinó “els més socials de la història”? Molt senzill, no mirem les quanties reals en milions d’euros sinó que calculem la despesa social sobre el total del pressupost. D’aquesta manera un pressupost sensiblement inferior obté un percentatge “social” superior si, a més, afegim com a “socials” partides (com les ajudes a l’habitatge) que abans es conceptualitzaven de manera diferent A través d’aquest truc de màgia uns comptes impresentables es reconverteixen en els “més socials de la història”, per afegir un punt de milenarisme al que en realitat és una trampeta d’adolescents.

Potser no ho saben però els estrategues de CiU i ERC no fan res més que emular als seus equivalents del PP. I és que el Govern de Rajoy ja practica aquest nou exercici de “neollengua” consistent en dir que els pressupostos són més socials quan més retallades inclouen. Mirem si no què deia Alejandro Fernández dels pressupostos del PP de 2012: “Son unos buenos presupuestos para Tarragona y son los presupuestos más sociales de la historia” (aquí també les pretensions mil·lenàries són una constant). En realitat, les inversions a Tarragona queien un 33% en relació als darrers pressupostos socialistes i pel que fa al contingut social es retallava “a troche y moche” començant per les prestacions als aturats. Però la realitat no importa. Una mica més enllà va el també diputat del PP Martínez Pujalte a l’hora de valorar els pressupostos del 2014: “son los presupuestos más sociales jamás conocidos” (deuen ser els més socials de la història del cosmos)… Cal dir en defensa del senyor Pujalte que és el mateix senyor que va intentar justificar l’escàndol Barcenas dient “es como si un señor contrata en su hotel a un empleado que aprovecha su puesto de trabajo para vender droga; ha sido una mala elección, pero no tiene nada que ver con su gestión del establecimiento hotelero”, i com diria el mateix Rajoy –fin de la cita-.

Quan un llegeix aquestes justificacions dels dirigents de la dreta només pot lamentar que la seva vocació política els hagi impedit desenvolupar altres facetes de la seva personalitat… Quants autors haurà perdut la literatura del gènere fantàstic i la novel·la de ciència ficció!

Article que publica avui el Més Tarragona

No he intervingut pràcticament en la campanya de les primàries del PSC més enllà d’assistir a la presentació de Javi Lòpez per Núria Parlon i Ferran Pedret. Els tres van estar a gran altura en els seus parlaments i vaig sortir satisfet.

Tenim gent jove que puja amb força i compromís – dos imprescindibles requisits per dedicar-se al servei de les persones i amb idees d’esquerra, cosa noi gaire habitual en el panorama actual. Aquests joves són els i les qui no necessiten apel.lar al necessari canvi generacional per guanyar-se un lloc entre els elegits i elegides; ans al contrari, aquests joves rebutgen aquest argument com exclusiu perquè saben que si només tinguessin aquest es convertirien en uns sectaris mediocres i que anirien cap al no res

Malgrat tot, penso que encara n’hi ha que continuen monocordes cridant que volen pas perquè els toca ignorant que amb aquest únic crit mai no aixecaran el vol o, en tot cas, serà gallinaci.

Però tornem a la campanya de les primàries. El PSC ha demostrat que és un partit obert i capaç d’oferir oportunitats a tots els homes i dones que tenen vocació de comprometre’s en la lluita per una societat més justa.

He seguit la campanya i he apreciat la capacitat de comunicació i la passió imprescindible per connectar amb les persones de Javi López. Ja sé que alguns li retreuen que és el candidat de “l’aparell “ del partit. Un servidor que no passa precisament per excel.lents moments de relació amb l’anomenat “aparell” sinó més aviat el contrari però que portem les discrepàncies amb esportivitat, em fa molta gràcia sentir-ho d’alguns que ocupen llocs de molta responsabilitat en executives del propi PSC o fins i tot càrrecs públics o de gestió rellevants gràcies a “l’aparell”.

En fi, Javi López es mereix ser candidat i anar a defensar una Europa dels ciutadans quer pitjor ho passen i dels pobles, una construcció del vell continent com la que ens ha explicat a la campanya i la personalitat i la llengua de Catalunya com es va comprometre a Tarragona quan va venir a presentar-se.

Amb ell hi guanyarem tots els homes i dones de bona voluntat. Fins i tot aquells que el critiquen sense arguments. Perquè malgrat la seva joventut ja és una gran realitat que s’engrandirà en el futur, perquè no es pren la política com una professió, perquè és un autèntic home d’esquerres com els que necessitem més que mai

Resolució aprovada a la Comissió de Cultura del Parlament el 30 de gener de 2014 a instàncies del PSC:

1. El Parlament de Catalunya expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llen¬gua catalana que atemptin contra la unitat de la llengua i que no responguin als criteris científics, fi¬lològics i acadèmics, així establerts internacional¬ment, ni a noms històrics, tradicionals o locals, per aquests mateixos estaments reconeguts i establerts com a expressions o modalitats territorials de la ma¬teixa llengua catalana.»

2. Insta el Govern a demanar al Govern de l’Aragó que consideri el català com a patrimoni aragonès i comú als altres territoris del domini lingüístic català: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe

3. Insta el Govern a demanar al Govern de l’Aragó perquè treballi per dotar la ciutadania de les polítiques necessàries de formació i prestigi, sense excepcions, de totes les llengües que es parlen al territori arago¬nès.»

4. Insta el Govern de l’Aragó a treballar conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat filo¬lògica de la llengua catalana per elaborar les regulaci¬ons i normatives necessàries per impulsar la llengua catalana a l’Aragó.

l’Exposició de motius deia això:

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el català com a llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andor¬ra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.

La unitat de la llengua catalana s’ha vist amenaçada en nombroses ocasions al llarg de la seva llarga his¬tòria.
Tanmateix, són inapel•lables i contundents des del punt de vista científic els informes i estudis de la comunitat científica que un i altre cop han certificat que la llen¬gua que es parla a Salses i Guardamar, a Maó i a Fra¬ga és la mateixa independentment de les riques varie¬tats dialectals que, com en totes les llengües del món, caracteritzen la nostra llengua. Més enllà dels estudis que avalen la unitat de la llengua, qualsevol ciutadà de les Illes, València o Fraga sap que el que parla és català.

Malgrat això, darrerament estem assistint des de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular, a actes d’ingerència i intrusisme en l’àmbit lingüístic a l’hora de nominar la llengua catalana en el seu àmbit territorial, tot i haver-hi sentències com la del Tribunal Suprem que reconeix que el català i el valencià, per exemple, no són llengües diferents, i deixa en l’àm¬bit de la doctrina científica la capacitat per establir-ho, donat que és una qüestió aliena al dret. Gràcies als es¬tudis dels sociolingüistes, que aporten el coneixement necessari per contrarestar els prejudicis lingüístics de la ideologia que s’amaga darrera d’aquests discursos de determinats partits polítics, des de la racionalitat, i sobretot, des del sentit comú, està abastament demos¬trat quina és la denominació de les llengües dels dife¬rents territoris de l’Estat.

El Partit Popular en totes les comunitats que governa s’entesta un i altre cop a negar l’evidència, i mostra amb les seves accions que té una fixació d’atac siste¬màtic contra la llengua catalana, amb totes les seves varietats, que només es pot explicar des del punt de vista ideològic, accions que ens retornen a altres mo¬ments de la història d’aquest país. El PP un cop i un altre actua i legisla contra la llengua catalana obviant l’evidència científica i la voluntat ciutadana. Ho va fer, en l’estatut del País Valencià, evitant nomenar el que s’hi parla com el que és: català, i n’hi va dir Valencià. N’hi digui com n’hi digui valencià i català –com s’ha demostrat reiteradament– és la mateixa llengua. Ho va fer a l’Aragó quan el PP va guanyar les darreres elec¬cions dient que el que es parla a la Franja era aragonès oriental. Ara fa un tomb més per negar la realitat i par¬la de LAPAO. Però el que parlen a la Franja és català.

El Partit dels Socialistes hem defensat sempre i con¬tinuem defensant la unitat de la llengua i denunciem la utilització ideològica sistemàtica que fa el PP de les llengües, en especial l’atac sistemàtic contra el català. Fem nostre el comunicat de l’Institut d’Estudis Cata¬lans, l’autoritat de l’àmbit lingüístic català encarregada de fixar els criteris científics sobre lingüística i socio¬lingüística, que amb data 8 de maig de 2013 ha emès i que diu el següent: «Davant de les informacions sobre l’ús, derivat de noves disposicions legals aragoneses, de les sigles LAPAO i LAPAPYP, que corresponen, respectivament, als confusos circumloquis llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, la Sec¬ció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans vol fer constar que l’entitat d’aquestes llengües fa temps que està establerta per la filologia amb els noms de cata¬là i aragonès, i que en cap cas no es pot considerar que LAPAO i LAPAPYP (o els circumloquis corres¬ponents) són noms de cap idioma, com tampoc no ho seria LAOE (llengua aragonesa oficial de l’Estat). La confusió, deliberada o no, del nom de les llengües és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional».

Davant d’aquesta nova ingerència i intrusisme polítics del PP que només es pot entendre des de l`ànim de ge¬nerar conflicte entre comunitats lingüístiques, just el contrari de la que és la funció de qualsevol llengua: la comunicació i la intercomunicació entre parlants.