Mítin d’Elena Salinas 20-N-2012

Publicat el 26/06/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

 

Bona tarda,Companyes i companys

Sóc dona, sóc jove i sóc d’esquerres.

Què vol dir ser d’esquerres? Que la teva llibertat acaba on comença la del teu company, per exemple. Pensar en el col·lectiu, i no només en un mateix. Té sentit, per exemple, que jo no pensi en l’educació ara que no tinc fills? Però en tindré en un futur. O que no pensi en la dependència perquè els meus pares encara són joves. Però es faran grans i la societat, no jo sola, els haurà d’ajudar. I qui és la societat? És tothom qui el dia de les eleccions s’aixeca del sofà, deix d’anar a fer una torrada i va a votar, a complir el seu deure democràtic, el poder real del poble. Això és tenir un pensament d’esquerres. Pensar en el col·lectiu. El PSC és el partit que pensa en tothom, no només en uns quants.

Vaig néixer a Barcelona, vaig viure els meus primers quatre anys a Badalona i fa 26 anys que sóc ciutadana reusenca. I em sento 100% ganxeta, totalment catalana i profundament internacional. M’encanta conèixer altres cultures, compartir amb les persones els meus pensaments, escoltar i dir allò que ens uneix o ens separa; sempre des del respecte, el diàleg i sense confrontacions. Això, també és ser d’esquerres. I el PSC és el partit del diàleg i de l’acord. Deia que em sento totalment catalana: de fet, dedico la meva vida professional a la promoció i ús de la llengua catalana; a fer una política lingüística justa i equilibrada no només a Catalunya, sinó també arreu dels territoris de parla catalana. Encara no he sentit a CiU parlar dels altres territoris de parla catalana. La seva política lingüística està totalment dirigida al melic, al seu melic, al melic d’uns quants; amb uns pressupostos cada vegada més minsos i desiguals també en aquesta qüestió, la dels afers lingüístics, els quals, en teoria, són la seva raó de ser. Això no és ser d’esquerres. El PSC vetlla perquè tant el català com el castellà siguin llengües de prestigi, i siguin apreses per tothom. Com podem parlar de només una llengua, quan tenim la gran sort de ser bilingües.

El que s’hauria de dir, tal com plantegem des del PSC, és que el nostre sistema educatiu vetlli per, com a mínim, tres llengües, o quatre. Per al PP, només existeix la llengua castellana; per a CiU la política lingüística és només nació i identitat, per al PSC és, a més, educació, cohesió i futur. Ja n’hi ha prou d’utilitzar la llengua com a confrontació! Això és ser d’esquerres.

Em sento, com deia, totalment catalana, però tinc arrels de tot arreu: un pare d’Almeria, uns avis de Múrcia i Terol, uns tiets de València, Madrid, Sabadell, un marit de Vinaròs (només en tinc un), uns amics italians, alemanys, suïssos i austríacs, i japonesos i coreans… i tots tenim una cosa en comú: que ens entenem, però no perquè parlem tots la mateixa llengua, ni molt menys, sinó perquè parlem l’idioma universal del voler-se entendre.

I, qui em coneix, sap que sóc molt folklòrica, que m’encanta cantar (en aquesta sala, per cert, que avui ens acull), ballar o escoltar música tradicional: ja sigui una jota (la dansa genuïna de la Catalunya Nova, i no la sardana com alguns ens volen fer creure), una bulería o un fandango, o una dansa africana. L’idioma de la cultura, tal com l’entenem des del PSC, és la llengua de la cohesió, de la integració. Això és ser d’esquerres. Què s’està fent en matèria de cultura des d’aquest ajuntament i des de la Generalitat? Bé, no tinc tant de temps per explicar-ho, però ho resumiré amb un verb: “oblidar”. La cultura és un dels grans motors econòmics que s’estan deixant morir, oblidat en el bagul dels records. El PSC hem defensat, defensem i defensarem la cultura, la catalana, per suposat, però també totes aquelles expressions culturals que conviuen amb nosaltres.

I deia, també, que sóc profundament internacional i europeista. És cert que s’han de polir moltes coses per fer de la Unió Europa els Estats Units d’Europa, sobretot perquè els seus dirigents han fet polítiques neoliberals i no pas socialdemòcrates. Però ha de ser un estament supranacional que legisli, per exemple, també en matèria de política lingüística.

Potser aleshores la llengua deixarà de ser un instrument polític, i passarà a ser realment un instrument de comunicació. Això també és ser d’esquerres.Sóc d’esquerres, sóc dona i sóc jove. Tinc 30 anys i tres mesos. Fa dotze anys vaig començar a estudiar la carrera universitària com molts dels meus companys: treballant els estius i els caps de setmana per poder-me-la pagar.

Amics i amigues, ara això no ho podria fer: no només perquè potser no trobaria cap feina a hores, sinó perquè no em podria pagar el 66% més de les taxes. I potser tampoc no podria estudiar Formació Professional. I els meus pares haurien de tornar a pagar l’escola bressol, tal com ja van fer fa més de 25 anys i que els governs progressistes havíem canviat. Però, què passa també en sanitat? Fins i tot el Govern d’Artur Mas es nega a fer marxa enrere amb l’euro per recepta. Recordo que les retallades en sanitat, educació i serveis socials van començar un any abans a Catalunya.

En això és el que volem ser els primers? Jo vull un país pioner en recerca i innovació tecnològica, en energies renovables, en uns serveis públics gratuïts i de qualitat. No vull un país dependent de les almoines que la gent rica ens vulgui donar. El fet que hi hagi una minoria privilegiada no compensa ni excusa la situació de discriminació en què viu la resta. Vull un país en què els seus habitants siguin autosuficients i no pas autòmats. Això és ser d’esquerres.

I, per últim, sóc dona. De fet, és el que primer vaig ser i és el que primer vaig notar. Fa 25 o 30 anys ser dona volia dir tenir la vida més encasellada, dirigida, si més no; i hi estem tornant. Simone de Beauvoir deia que “mitjançant el treball ha estat com la dona ha pogut franquejar la distància que la separa de l’home. El treball és l’únic que li pot garantir una llibertat completa”. La crisi ens està afectant primordialment i no s’està fent absolutament res.

Els socialistes vam ser pioners en l’impuls de mesures d’igualtat en el treball, on són? On són les campanyes per eradicar la violència masclista i de gènere? On són les bonificacions per maternitat a les empreses? On són les polítiques de conciliació laboral i familiar? On són les polítiques per solucionar la bretxa salarial? Jo no les veig, estan, com la cultura, oblidades al bagul dels records. Qui de vosaltres no coneix cap exemple de dona que s’ha hagut de tornar a quedar a casa perquè “treballar no li surt a compte”, en els casos que hagi trobat feina? Amigues i amics, avui fa 37 anys que va morir el dictador i les tres ces que volem potenciar els socialistes són conciliació, cohesió i capacitat. Malgrat que per sort jo no em puc fer la idea de com es van viure aquells temps, molts de vosaltres, homes i dones, vau ser testimonis de la falta de llibertat i d’independència pel que fa a l’expressió i a les idees.

En això hem de ser independents? En idees i en llibertat d’expressió? On són els grans avenços en sanitat, educació, serveis socials, pensions que es van fer durant els anys 80, i que s’han de continuar millorant? No podem permetre que els partits de dretes se’ls carreguin amagats sota una bandera i uns símbols que són de tothom, no només d’uns quants. La setmana passada l’exministre Ángel Gabilondo ens va deixar un gran llegat en forma de paraules i m’agradaria compartir una frase: “No hi ha igualtat, sense llibertat ni solidaritat”.

Companyes i companys, sóc dona, sóc jove i sóc d’esquerres. Paraules com justícia social, igualtat d’oportunitats, treballar amb i per als altres, conciliació, acord i, en definitiva, compromís, il·lusió i empenta en aquesta ciutat, la ciutat de Reus, el meu poble, són les meves premisses per estar aquest vespre amb tots vosaltres. Per aquest motiu us demano que el proper dia 25 de novembre voteu el Partit dels Socialistes de Catalunya, perquè és el partit de les dones, dels joves i de l’esquerra.Vull acabar la meva intervenció amb una estrofa de El poble, del gran poeta Miquel Martí i Pol. El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu,és la meva petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforçi de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. VISCA

CATALUNYA! VISCA EL SOCIALISME

Publicat dins de General | Feu un comentari

La meva posició sobre les anomenades primàries per elegir candidats i candidates de la nostra província

Publicat el 25/06/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

Vist que aquesta qüestió que han suscitat a les xarxes alguns companys del partit al Camp de Tarragona ha transcendit, com era normal que succeís, a la resta de mitjans i vist que, com també era normal que passés, alguns tenen interès que alguns companys apareguem com contraris a aquesta pràctica, vull puntualitzar el següent:

a)     Vaig tenir coneixement d’aquesta “exigència “ ( sic ) per les xarxes i vaig manifestar als seus promotors que no em semblava adient en un moment en què ni és el tema més important que preocupa als ciutadans i ciutadanes ni hi ha cap voluntat de negar cap debat ni d’atendre cap petició. Això era el dia 10 de juny

b)      Dos dies desprès, és a dir, el 12 , teníem Executiva de Federació i allí vaig plantejar la qüestió i em vaig manifestar favorable, no només pel que fa als candidats a les Corts i al Parlament sinó també als consells comarcals i a la Diputació ( veure annex 1 que és el que vaig fer constar a l’acta )

c)      Tres dies desprès, és a dir, dilluns dia 15, vàrem celebrar Executiva Extraordinària de Federació i em vaig ratificar en els mateixos termes, votant en contra de la proposta de diputats a la Diputació que va acordar l’Executiva

d)     He constatat que tant als consells comarcals com a la Diputació no s’ha aplicat allò que demanen els companys que volen primàries sinó que s’han fet propostes des de les Executives o fins i tot des dels propis coordinadors comarcals.

e)     Demà divendres dia 26 hi ha un altre cop Executiva i alguns mitjans de comunicació em truquen per veure quina serà la meva opinió donat que saben que es tractarà el tema ( saben més que jo que encara no ho sé )

f)      Si es treu el tema serà la 3a vegada i no la primera perquè tal com he dit més amunt, ja ho vaig treure i defensar el dia 12 i el dia 15. És a dir, qui ha portat el tema on pertocava he estat jo en deus ocasions i la meva postura si es torna a suscitar per tercera vegada  tornarà a ser la mateixa: favorable.

g)     No tornaré a fer públic cap comunicat si no em sento al.ludit personalment per cap company o per cap mitjà de comunicació prèviament “intoxicat”. Aquesta pràctica  només ens desacredita sense cap necessitat perquè al nostre partit es pot discutir de tot: d’idees, de procediments i de persones.

Annex 1

Puntualitzacions a l’acta de l’Executiva de Federació del Camp de Tarragona del PSC del dia 12 de juny de 2015

 

“ Xavier Sabaté fa constar

 

1 – Que el procediment per a l’elecció de candidats i candidates del nostre Partit a les eleccions generals i autonòmiques  mai no ha estat el de presentar llistes tancades per part de cap órgan de direcció ni cap “ capelleta “ com han dit aquests dies alguns companys sinó de votació lliure i secreta a cada assemblea local. El resultat ha passat al Consell de Federació i aquest ha emès un dictamen que s’ha tramitat a la Comissió de Candidatures que al seu torn i un cop escoltat el candidat del PSC a cada eleció ha ordenat les candidatuires de les quatre circumscricpions que s’han presentat al Consell Nacional.

 

Que en el cas de les eleccions locals tampoc no hi ha hagut cap capelleta a menys que s’entengui per tal les executives locals que han elaborat, escoltat el candidat i recollint tots els noms que s’han proposat des de la militancia, una candidatura que ha votat en secret l’assemblea de cada agrupació.

 

2 – Que mai no havia sentit que cap company ni cap companya demanés que s’escollissin els nostres candidats de la província de Tarragona i candidates pel mètode de “ primàries “. Ni quan era el moment de demanar-ho – quan es va reformar el reglament per fer possible que fos a través d’aquest mètode de primàries l’elecció dels caps de cartell del PSC a les Corts Generals, al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu.

 

En aquest sentit troba deplorable que hi hagi companys que ara vulguin demanar-ho a través de les xarxes i comentant –ho després a diferents mitjans de comunicació fent acusacions genèriques contra “ els de sempre “ o “ capelletes que proposen llistes tancades “ que mai no han existit. Les aportacions al debat del Partit considero que no s’han de fer amb el llenguatge del tipus ” exigim”, com si no hi hagués predisposició a parlar de tot ni a llençar acusacions genèriques que provoquen el descrèdit de la nostra organització

 

3 – La meva estranyesa perquè alguns dels companys que ara fan aquestes acusacions han participat i participen d’órgans de direcció que han elaborat propostes de candidatures a les eleccions municipals fa poques setmanes i ara aquests dies estan participant en la conformació de candidatures als consells Comarcals i a la Diputació sense que s’hagin pronunciat sobre la participació dels afiliats i afiliades en l’elecció d’aquests càrrecs de representació.

 

4        – que vist aquest debat que s’ha iniciat on no toca, jo sí que vull fer constar la meva opinió on pertoca que és als órgans de debat del Partit i, per tant, no generant cap controvèrsia que pugui ser aprofitada per ningú. I la meva opinió és la següent:

 

A)        Que jo també estic d’acord que s’escullin tots els càrrecs per votació individual i secreta a partir d’ara i això inclou, a més dels que ja s’elegeixen per aquest mètode al nostre partit, tots els diputats i diputades al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat, als Consells Comarcals i a la Diputació i a tots els ajuntaments.

 

B)        Que em nego a partir d’ara a donar suport i, per tant, votaré en contra, de cap proposta de candidats que elabori cap òrgan de direcció del Partit sigui col·legiat – Executives o Consells – o individual – coordinadors comarcals, Primers Secretaris de cap Executiva i ni tan sols el cap de cartell que resulti a les eleccions Generals o autonòmiques o municipals -.

 

C)        Que aquesta forma de procedir sigui aplicada ja la setmana vinent en l’elecció dels nostres representants als consells Comarcals de la nostra Federació i a la Diputació de Tarragona pel que fa als diputats i diputades de la nostra Federació.

 

D)        A tal efecte, que siguin convocats tots els regidors i regidores electes informant-los dels seus drets a ser elegits i electors donat que no hi ha temps perquè siguem tots els afiliats i afiliades que puguem escollir els nostres representants. “

Publicat dins de General | Feu un comentari

Fer negoci amb el nostre cos i amb la nostra ànima

Publicat el 22/06/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

La dreta pensa que disfressant la realitat ens entabana i qui dia passa, anys empeny. Però la gent comença a tenir la mosca rere l’orella i veu que amb la crisi, amb l’excusa de la crisi, els poders econòmics del món sanitari i tot el que ho envolta fan molts negocis, que la gent que es pot pagar evitar les cues i les llistes d’espera contribueix a engrossir els números negres dels balanços de les empreses sanitàries.

I la gent que no s’ho pot pagar i ha de fer cua ? Ah ¡¡ Aquestes persones perden qualitat assistencial, qualitat de vida – s’ho passen pitjor i pateixen més – i moren abans. Clar que si això ho llegeix el conseller de Salut o els diputats que li donen suport de CiU i ERC em diran que exagero. Ells diuen que baixa l’esperança de vida que no és tan fort com dir que moren abans.

També et titllen de demagog si dius que les diferències entre classes socials pel que fa a salut i anys de vida s’eixamplen quan governa la dreta – i ara portem cinc anys – i que la vida d’una persona de classe acomodada és  més llarga que la d’una que pertany a la classe treballadora.

Però això és així i estadístiques canten. Com el número de suïcidis que també ha anat augmentant amb la crisi. Però el conseller  no en parla mai ni en parlarà.Un conseller l’actual que ja quan s’hi va posar va dir que el millor que podíem fer els catalanets i les catalanetes era tenir una bona assegurança. Ell que ve del món privat li surt això d’espontani. Ell entén perfectament que amb la salut de les persones – és a dir, amb el nostre cos – es pugui fer negoci com si fóssim sacs de patates o un electrodomèstic més.I no cal dir amb la nostra ànima.

L’empresa que ha fet més negoci l’any passat a Catalunya és una que es dedica a guarir – és un dir – les ments dels homes i dones cada cop amb més problemes i menys raons al cap i al cor per sobreviure. Onze milions de no res que no està gens malament. En fi, perquè desprès vingui el President Artur Mas i ens solti amb tota desimboltura el primer dia de debat sobre Sanitat al Parlament la setmana passada que no han fet ni una sola privatització. Però tindrà barra ¡¡ I tota la gent que ha saltat del sistema per anar al sistema privat, què és ? I tota la disminució de pressuposotos i de milers de professionals de menys al servei de la sanitat pública què és ?

Com deia la meva companya diputada Núria Segú, entre CiU i ERC, que no volen canviar res, i ICV-EUiA i la CUP que volen nacionalitzar la sanitat, nosaltres reivindiquem la reforma del sistema per afrontar els reptes dels anys vinents, l’envelliment i la innovació. Volem una nova llei de salut i social amb la participació dels ens locals i del territori, que ens permeti abordar aquesta reforma des d’un punt de vista integral.Des del Grup Parlamentari Socialista vàrem presentar propostes de resolució per afrontar temes com la garantia d’assistència sanitària i farmacèutica, el compliment de l’acord Nacional per la prevenció del VIH, el transport sanitari i la defensa dels drets dels ciutadans perquè cal que el temps d’espera per a tot tipus d’acte mèdic sigui garantit i assegurar el dret dels ciutadans a reclamar si no són atesos. Però la paraula que millor descriu el resultat del Ple monogràfic és decepció.

CiU i ERC no van manifestar  cap voluntat d’arribar a acords amb ningú que permetessin plantejar les reformes profundes que la situació mereix.Tenen el cap en altres debats i en altres problemes com si el de la salut dels set milions de catalans i les catalanes no fos el primer. Mentrestant n’hi ha que van fent negoci amb els nostres cossos i amb les nostres ànimes.

Publicat dins de General | Feu un comentari

La llengua, dificultat per custodiar un infant ?

Publicat el 22/06/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

 

La sentència 17/2015 del TSJ d’Aragó que revoca la custòdia d’un infant que tenia assignada la mare pel fet que es veu obligada a traslladar-se a Barcelona per raons de treball. El pare, que viu a Terol ha recorregut aquesta assignació al·legant com un dels inconvenients per al nen que haurà d’aprendre una llengua que no coneix. El tribunal estima també aquesta circumstància i atorga la custòdia al pare. És cert que llegida en la seva totalitat, el Tribunal decideix en base a diferents elements i la de la llengua n’és només un. Podria deduir-se, doncs, que no n’hi ha per tant perquè l’argument de la llengua s’afegeix a altres.

Però no per això és menys important analitzar si aquest pot ser un element justificatiu per finalment decidir en una qüestió tan delicada com la custòdia d’un infant. Més encara, val la pena reflexionar i valorar sense apriorismes si pot ser usat com un element negatiu per  un dels dos ex-cònjuges en la pretensió de canviar la custòdia d’un menor. Comencem per dir que milions de parelles separades al món – i al nostre país també en tenim moltes – s’expressen habitualment en llengües diferents i npo tenim coneixement que els ministeris fiscals usin aquest element com determinant ni tan sols coadjuvant per influir en les decisions judicials.

Les sentències  sobre la custòdia compartida no han valorat aquest fet com negatiu a l’hora de  justificar i sentenciar sobre  la custòdia de menors llevat d’un parell de casos a Espanya en els últims temps. Quedi constància de la nostra convicció que la novetat d’aquestes darrers casos ve donada per la conjuntura socio-política d’ençà de l’Estatut català de 2006, de l’agitació i ús de la llengua com a arma de discussió i de confrontació política per part del PP, C’S i altres col.lectius  i instàncies administratives, culturals, esportives o econòmiques i encara ens en deixem. Fins a tal punt hem arribat que una majoria parlamentària de les Corts Aragoneses van fer desaparèixer en una tarda ara fa dos anys el català i l’aragonès de la nacionalitat històrica aragonesa. No s’entén si no, per què en trenta-set anys de democràcia no s’havien dictat sentències amb aquests arguments que ara apareixen de forma sobtada.

Però més enllà d’aquesta circumstància, si ens creiem que les llengües són, com diu la Constitució, “patrimoni cultural que mereixen especial respecte i protecció “, no hauríem de tenir cap dubte sobre la importància positiva i en cap cas negativa de les mateixes. No només perquè qualsevol llengua per poc parlada que sigui és un patrimoni mundial sinó perquè és una veritat  universal que ser bilingüe o políglota només pot considerar-se quelcom positiu que aporta una millor flexibilitat cognitiva, més agilitat mental, les paraules es consideren de forma diferent a com ho fan les persones monolingües, els nens resolen millor els problemes, el seu cervell canvia de tasca amb més facilitat i la capacitat de pensar en una altra llengua ajuda a prendre decisions més raonades. Per això, ens sobta que un tribunal pugui situar en el plat dels inconvenients de qualsevol balança l’aprenentatge d’una altra llengua enlloc de fer-ho en el dels avantatges. I si, com és el cas, s’afegeix que l’idioma en qüestió no és el sami sinó el català i que és la llengua de la mare, encara trobem més incomprensible que la sentència consideri una raó el contacte amb una llengua que no li és aliena i que és la llengua de la mare. Un idioma no pot suposar cap motiu per retirar d’una mare la custòdia del seu fill. Pot haver-ne d’altres, però aquesta, si de cas, hauria de ser una raó per atorgar-l’hi.

 

Diana Salvadó i Xavier Sabaté, filòlegs

Publicat dins de General | Feu un comentari

Contra el treball precari a Port Aventura i altres

Publicat el 15/06/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

 

Però també a tot arreu. Els socialistes no podem desatendre les situacions d’injustícia, de provisionalitat dels més febles. Volem generar llocs de treball però que aquests tinguin condicions dignes. A les nostres comarques es van deteriorant relacions laborals que ens preocupen molt i que no podem deixar passar per alt.

Els exemples dels últims mesos de la minva de la qualitat dels contractes a les nuclears, a la incineradora de residus industrials de Constantí i ara de Port Aventura ens hauria de fer reflexionar. La reforma laboral pactada pèl PP i CiU ens porta a aquests extrems en què segons quins contractes no garanteixen mantenir unes condicions de vida mínimament dignes. Un salari de 670 euros com els de Port Aventura no dóna per viure; un conveni com el de les Nuclears amb doble escala salarial no garanteix com ara que les persones que treballaran a les nostres nuclears no marxaran de seguida que trobin una altra feina més estable i millor remunerada, una garantia de treball de només dos anys a la incineradora de residus industrials tampoc no és com per aplaudir a la Generalitat que l’ha privatitzat sense miraments.

Totes tres instal•lacions, a més, requereixen d’estabilitat i formació pel que fa al manteniment i la seguretat de les màquines. Els treballadors experts, ben formats  i ben remunerats acabaran no formant part d’aquestes plantilles, és d’una lògica aclaparadora. Els trobarem en altres empreses que no basin en els baixos salaris la seva rendibilitat. En canvi, volem persones que puguin viure amb dignitat i necessitem que siguin estables en el seu lloc de treball, ben formades i ben remunerades per sentir-nos segurs amb instal•lacions ben mantingudes.

Ja sabem que el capital busca quants més guanys millor però els consells d’administració haurien de saber que tot té un límit, que les persones que treballen als seus negocis no poden fer-ho a qualsevol preu i que aquelles que tenen activitats de risc encara menys.
La vaga de Port Aventura hauria de ser evitada a qualsevol preu, però si finalment es duu a terme comptarà amb la nostra comprensió i suport

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

Al Congrés de nou per parlar de l’IVA cultural

Publicat el 09/06/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

 

Buenas tardes, sra Presidenta, señorías, no puedo dejar de agradecer poder dirigirme a los representantes del pueblo español en esta cas en la que pasé tres legislaturas.

Señorías,

 

El brutal aumento del IVA en las actividades culturales desde hace tres años ha afectado gravemente a la igualdad de oportunidades de amplias capes sociales

Ha abortado multitud de talentos, ha afectado a la creatividad, ha destruido puestos de trabajo y empresas

Ha imposibilitado que sectores importantes de nuestro tejido productivo relacionados con el turismo pudieran añadir nuevas oportunidades

En Catalunya trabajan en el sector cultural 183.000 personas, en el conjunto de España 832.000 y en la Unión Europea 7,5 millones

Hoy no venimos a cumplir un mero trámite sino a pedir a sus señorías que apoyen esta toma en consideración que el Parlament de Catalunya aprobó por una amplísima mayoría

Porque la cultura es un bien público pero también un derecho y como tal debe ser protegido por los poderes públicos y no zancadilleado, impulsado y no frenado

Disminuir el acceso a la cultura empobrece la conciencia individual y col·lectiva de los pueblos y de las Colectividades.

Alguien dijo en el tràmite que siguió este proyecto en el Parlament de Catalunya que los efectos negativos en la industria cultural los había producido la crisis y no el aumento del IVA. Hombre ¡¡ Pero si ha sido la crisis, no añadan ustedes una nueva medida que incrementa todavía más las dificultades de acceso a los bienes culturales como ese impuesto sin parangón en la Unión Europea

En fin, señorías, les reitero nuestra petición de apoyo y, para quienes tengan tentación de evotar en contra, hagan como sus compañeros del PP en Catalunya que simplemente se abstuvieron.

Muchas gracias

http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/GenericPopUpAudiovisual?next_page=/wc/audiovisualdetalledisponible?codSesion=268&codOrgano=400&fechaSesion=09/06/2015&mp4=mp4&idLegislaturaElegida=10

Publicat dins de General | Feu un comentari

Xiular himnes

Publicat el 08/06/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

Ara que el govern d’Espanya es pren tan seriosament una xiulada – i les que vindran si continua així – i l’eleva tant a categoria que als 25 minuts de la final Atletic de Bilbao-Barça ja feia fins i tot una nota oficial, no puc deixar de sorprendre’m per enèsima vegada de com s’inflamen els ànims al meu país a una banda i altra del riu Sènia.

Des de 2012 el President del meu país va decidir atiar el foc i les reaccions primàries dels catalans com a resposta a les agressions de Mariano Rajoy i cia. I les coses han anat a pitjor. Tant a pitjor, que  el sr. Rajoy ja va ordenar sancions pel simulacre de consulta de més de dos milions de persones i ara hi torna  per la xiulada  de cent mil  en la final de la copa del Rei a qui, per cert, no li fa cap favor.

Jo no vaig participar ni de l’una ni de l’altra i no sé si riure o plorar. Si ric serà perquè no deixa de ser divertit contemplar l’espectacle d’uns governants que, com criatures, no es parlen; que quan la xiulada va per un, l’altre somriu sorneguer i foteta i que es deuen creure que la resta de ciutadans als quals (mal)governen som babaus.

Si ploro és perquè em donen molts motius un i altre: el de Madrid perquè des del 2006 ja porta nou anys xiulant-nos a tots els catalans i catalanes, agredint-nos, fotent-se’n de nosaltres, denunciant als tribunals el que decidim, pagant campanyes en contra del català i canviant-li el nom allà on pot, retallant-nos competències i fent el don Tancredo.

Però el d’aquí no dóna menys motius. Ja que parlem en llenguatge taurí i per contribuir a que no es perdi el vocabulari dels toros – que es perdrà aviat –, el d’aquí deia, ens ha posat al “xiquero” (  carreró sense sortida abans de la corrida ) mentre ha anat retallant drets i serveis dels catalans i catalanes més desvalguts.

En fi, jo no xiulo cap himne perquè tots acaben representant sentiments de persones. Ni tan sols l’himne de la Guàrdia Civil amb lletra basada en l’Himne Escolar de la Guardia Civil que just enguany fa cent anys va escriure  la monja sor Asunción García Sierra. La lletra fa por però la música està ben treballada.

Tampoc no xiulo cap himne perquè  xiular una peça musical a mi no em sembla bé  per poca cosa que sigui. I mira que la “Marcha Real” que és l’himne espanyol, si fos per la seva qualitat musical s’ho mereixeria. Una marxa que el govern de José Maria Aznar va tenir els nassos de publicar al BOE en versió que a partir de llavors és l’oficial,  en si  bemoll major que ja són ganes de tocar els dallonses. Ho dic perquè quan de joves en fèiem conya als grups de folk o al final de les calçotades de l’època, la tocàvem a la guitarra en do major i tira que te vas. I no escric aquí les lletres que hi afegíem perquè encara ens multarien. Deia que la seva qualitat musical és ínfima. Al segon compàs figura un descens d’una octava completa amb cadascuna de les notes de l’escala, recurs simple i liró que es repeteix en sentit ascendent al setè. En  fi, res a veure amb l’alemany, l’anglès o el britànic que fins i tot  sonen en multitud de films i en versions diverses per acompanyar moments tant íntims com explosius, tristos com eufòrics.

Els catalans en això de l’himne tampoc no podem fardar gaire. Els Segadors és una cançoneta de dotze compassos  i mig i ja fem. A més, increïblement, és una cançó en to menor ( mi menor per a ser més exactes segons va establir la llei que va publicar el Parlament l’any 1993 ). No conec cap país que tingui un himne en to menor excepte Catalunya. De manera que sempre que el canto o el sento, més aviat em sembla que sóc a un funeral que no pas a una exaltació patriòtica. Llavors prefereixo pensar en l’origen eròtic dels Segadors que va demostrar fa uns anys el professor d’etnomusicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Ayats, al llibre “De cançó eròtica a himne nacional ” ( Avenç). Ayats sosté que a principis del segle XVII era força popular “Els tres segadors i la dama “, una cançó que descrivia com joves ufanosos baixaven de les muntanyes per segar els camps, i la mestressa, impressionada per la visió de la seva ‘falç’, enviava la criada per acordar una cita.

Els joves segadors eren força optimistes o fatxendes pel que fa a la seva potència viril: quan la mestressa els preguntava “quantes garbes n’heu lligades”, ells contestaven que “trenta-vuit o trenta-nou, i a la raia de coranta!”. La mestressa volia més, i el segador li responia que ja “li’n donarem aliment: cop d’ous i botifarra”. La podeu sentir aquí

No em sembla bé xiular cap himne però tampoc que multin a qui ho faci. En definitiva, sempre m’ha encantat “ La mauvise reputation “ de Georges Brassens, sobretot i precisament el tros que diu que el dia de la festa nacional ell es quedava al llit  i que la música militar mai no el va importar encara que Paco Ibáñez ho va traduir per “ no me supo levantar “

En fi, hi ha alguna cosa més substancial per al srs. Rajoy i Mas que les xiulades i els somriures sorneguers  ? Estem a l’espera però em temo que de mediocritat en tenim encara per anys.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Petició de compareixença de la Directora de Qualitat Ambiental per la fuita de La Canonja el 25 de maig

Publicat el 29/05/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

El Grup del PSC demana la compareixença de la Directora de Qualitat Ambiental perquè expliqui les causes i les mesures que es van posar en pràctica en la fuita  de l’empresa Nitricomax situada a La Canonja el dilluns dia 25 de maig en què es va alliberar a l’atmosfera una gran quantitat de productes tòxics

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

Preguntes al Govern sobre la fuita del 25 de maig a La Canonja-Bonavista

Publicat el 29/05/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

 

1 – Quines han estat les causes de la fuita que dilluns dia 25 de maig es va produir a l’empresa Nitricomax situada a La Canonja i que va produir un núvol tòxic que va avançar en direcció al barri tarragoní de Bonavista ?

2 – Quins són els productes que es van alliberar a l’atmosfera el dia 25 de maig  a l’empresa Nitricomax situada a La Canonja ?

3 – Quins expedients s’han obert per la fuita que dilluns dia 25 de maig es va produir a l’empresa Nitricomax situada a La Canonja ?

4 – Per què la premsa només parla de dades dels bombers i no de la Xarxa de Vigilància Atmosfèrica en la fuita que dilluns dia 25 de maig es va produir a l’empresa Nitricomax situada a La Canonja ?

5 – Quines són les dades que s’han recollit de l’estació de Bonavista de la Xarxa de Vigilància Atmosfèrica en la fuita que dilluns dia 25 de maig es va produir a l’empresa Nitricomax situada a La Canonja des del moment que es va produir i fins les 24 hores següents ?

6 – Durant quant de temps l’atmosfera a La Canonja va contenir productes per sobre del permès per la normativa en la fuita que dilluns dia 25 de maig es va produir a l’empresa Nitricomax situada a La Canonja ?

7 – Per què no es va informar a la població de la fuita que dilluns dia 25 de maig es va produir a l’empresa Nitricomax situada a La Canonja si se sabia que la composició de l’aire contenia productes la proporció dels quals superava la normativa ?

8  – Sembla que Protecció Civil va descartar en la fuita que dilluns dia 25 de maig es va produir a l’empresa Nitricomax situada a La Canonja la confinació dels veïns però ha declarat que es va recomanar que ningúi no s’atansès fins que es dissipés el núvol tòxic. Com es va informar d’aquesta recomanació ?

9 – Durant la nit de dilluns dia 25 de maig a dimarts  dia 26 es van continuar alliberant per part de l’empresa Nitricomax situada a La Canonja “vapors” segons informació recollida per la premsa. Quina era la composició d’aquests “vapors” i fins a quina hora va durar aquesta emissió a l’atmosfera ?

10 – Quantes fuites s’han produït a l’empresa Nitricomax situada a La Canonja des que aquesta empresa existeix ?

 

 

Petició de compareixença

El Grup del PSC demana la compareixença de la Directora de Qualitat Ambiental perquè expliqui les causes i les mesures que es van posar en pràctica en la fuita  de l’empresa Nitricomax situada a La Canonja el dilluns dia 25 de maig en què es va alliberar a l’atmosfera una gran quantitat de productes tòxics

Publicat dins de General | Feu un comentari

Exclosos per edat

Publicat el 12/05/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

 

Quina gràcia m’ha fet Albert Rivera excloent per l’edat als qui porten temps a la política i atribuint-se un mèrit tan fugaç com el de la joventut.

He conegut altres persones – per sort poques – que fan com Rivera oblidant que els exclosos també poden excloure als qui exclouen com ell i que la joventut és fugissera com han demostrat o fabulat clàssics des d’Herodot ( segle IV a.C) fins a Goethe, Berlioz, Gounod o Wagner per citar-ne només uns quants.

Que ho digui Rivera que és un polític de dretes no em preocupa perquè la dreta té tics, formes de pensar i de fer que no canviaran mai i no són les meves. A mi només em preocupa quan veig el mateix pensament de Rivera en persones de partits i organitzacions d’esquerres així que intentaré descriure-les perquè, des de la meva experiència, les pugueu identificar i prevenir-vos dels seus perills:

1 – En el noranta-nou per cent dels cassos, les persones que diuen que són d’esquerres que es dediquen a la política i que excloeun de la política per l’edat o no tenen idees o són dropes o no tenen ideologia – la qual cosa vol dir que no són amants del canvi ni del progrés, és a dir, són de dretes encara que no ho reconeguin  ). En els cassos més greus apleguen les tres característiques.

2- En versió moderna, els trobareu escampats i en ocasions agrupats en la seva mediocritat. Reconeixereu aquestes persones perquè – fan política de taverna sense cap mena de reflexió; parlen de tot i no saben de gairebé res.

– són a-ideològiques, és a dir, podrien estar en més d’un i més de dos partits  amb tota tranquil·litat i sense rubor (  són com el sr. Rivera que va ser al PP i circula alguna foto de quan era més jove molt compromesa saludant altres opcions poc o gens democràtiques).
– formalment parlen amb la gent; ho fan perquè no tenen més remei però el mínim possible i els ciutadans els noten que ho fan per compromís.

– no responen els escrits que els envien els electors i en els casos més greus ni els dels companys de la pròpia organització.

– el seu mitjà de comunicació audiovisual habitual és el selfie o autofoto i els 140 caràcters de twitter sense anar més enllà.

– són també persones expertes en l’art d’usar els colzes i no reconeixen ni pare ni mare en la seva pràctica.

– l’única formació que promouen és el coaching , és a dir, l’entrenament personal individual per aprofitar els recursos personals deixant de banda la formació política que, al menys en un partit d’esquerres és imprescindible per formar en la lluita i el treball col.lectiu. Obliden que les transformacions socials no les fan els líders sinó els treballadors organitzats en organitzacions d’esquerres polítiques, sindicals, socials, professionals.

– els van passant els anys mentre repeteixen obsessivament el “mantra” del “relleu generacional “. Uso “mantra” de forma sacrílega, ja ho sé, perquè és quelcom molt seriós a la Índia i en altres cultures que en ser recitat i repetit va portant a la persona a un estat de profunda concentració. Lamentablement per a elles, no conec ningú que amb aquest únic argument hagi fet res de bo a la vida – tampoc a la política -. Així que passen els anys, es fan grans i quan fan balanç descobreixen que han viscut bastant amargades.

– En la seva ofuscació, quan obren els diaris, els troben curulls de  persones que segons elles haurien de plegar peròno les veuen i, el que és més greu, és que al seu costat més immediat tenen i menystenen – i tampoc les veuen – a persones  que, segons la seva teoria de l’exclusió, haurien d’abandonar. Si poguessin es vendrien la seva ànima al diable i si no hi hagués Codi Penal, els exclosos haurien de témer per la seva integritat.

 

Per acabar, vista la seva mediocritat, intentarem contribuir una mica a elevar el seu baix nivell amb una cita clàssica d’Hipócrates:“Ars longa vita brevis “que significa “L’art (la ciència) es duradora però la vida es breu”. Aquesta expressió s’usa per indicar que qualsevol tasca important requereix molt esforç i dedicació però que tenim poc temps. La frase completa és: “Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile.””La vida és curta, l’art és llarg, l’oportunitat fugaç, experimentar perillós, el seny difícil.”

Però ni són conscients que la vida és curta i que en poc temps algú els demanarà que pleguin si fa fortuna la seva dèria, tampoc no saben l’abast de l’art de la política i per això són tan frívoles i superficials, no aprofiten l’oportunitat d’aprendre, són un veritable perill i ignoren i no volen saber on és el seny. En definitiva, són un perill per l’esquerra i una delícia per la dreta.

 

Versión en castellano:

 

Excluidos por la edad


Qué gracia me ha hecho Albert Rivera excluyendo por la edad a los que llevan tiempo en la política y atribuyéndose un mérito tan fugaz como el de la juventud.

He conocido a otras personas – por suerte pocas – que hacen como Rivera olvidando que los excluidos también pueden excluir a los que excluyen como él y que la juventud es huidiza como han demostrado o fabulado clásicos desde Herodoto (siglo IV aC) hasta Goethe, Berlioz, Gounod o Wagner por citar sólo unos cuantos.

Que lo diga Rivera que es un político de derechas no me preocupa porque la derecha tiene tics, formas de pensar y de hacer que no cambiarán nunca y no son las mías. A mí sólo me preocupa cuando veo el mismo pensamiento de Rivera en personas de partidos y organizaciones de izquierda así que intentaré describirlas porque, desde mi experiencia, las podáis identificar y preveniros de sus peligros:

1 – En el noventa y nueve por ciento de los casos, las personas que dicen que son de izquierdas que se dedican a la política y que excluyen de la política por la edad, o no tienen ideas o son vagas o no tienen ideología ( lo cual quiere decir que no son amantes del cambio ni del progreso, es decir, son de derechas aunque no lo reconozcan). En los casos más graves reúnen las tres características.

2- En versión moderna, se las encuentra esparcidas y en ocasiones agrupadas en su mediocridad. Reconoceréis a estas personas porque hacen política de taberna sin ningún tipo de reflexión; hablan de todo y no saben de casi nada.

– Son a-ideológicas, es decir, podrían estar en más de uno y más de dos partidos con toda tranquilidad y sin rubor (son como el sr. Rivera que fue del PP y circula alguna foto de cuando era más joven muy comprometida saludando otras opciones poco o nada democráticas).

– Formalmente hablan con la gente; lo hacen porque no tienen más remedio pero lo menos posible y los ciudadanos detectan que lo hacen por compromiso.

– No responden a los escritos que les envían los electores y en los casos más graves ni a los de los compañeros de la propia organización.

– Su medio de comunicación audiovisual habitual es el selfie o autofoto y los 140 caracteres de twitter sin ir más allá.

– Son también personas expertas en el arte de usar los codos y no reconocen ni padre ni madre en su práctica.

– La única formación que promueven es el coaching, es decir, el entrenamiento personal individual para aprovechar los recursos personales dejando de lado la formación política que, al menos en un partido de izquierdas es imprescindible para formar en la lucha y el trabajo colectivo. Olvidan que las transformaciones sociales no las hacen los líderes sino los trabajadores organizados en organizaciones de izquierdas políticas, sindicales, sociales, profesionales.

– Les van pasando los años mientras repiten obsesivamente el “mantra” del “relevo generacional”. Uso “mantra” de forma sacrílega, ya lo sé, porque es algo muy serio en la India y en otras culturas que al ser recitado y repetido va llevando a la persona a un estado de profunda concentración. Lamentablemente para ellas, no conozco a nadie que con este único argumento haya hecho nada bueno en la vida – tampoco en política -. Así que pasan los años, se hacen mayores y cuando hacen balance descubren que han vivido bastante amargadas.

– En su ofuscación, cuando abren los periódicos, los encuentran rebosantes de personas que según ellas deberían jubilarse pero no lo ven y, lo que es más grave, a su lado tienen y desprecian – y tampoco las ven – a personas que, según su teoría de la exclusión, deberían irse. Si pudieran se venderían su alma al diablo y si no hubiera Código Penal, los excluidos deberían temer por su integridad.

Por último, vista su mediocridad, intentaremos contribuir un poco a elevar su bajo nivel con una cita clásica de Hipócrates: “Ars longa vita brevis” que significa “El arte (la ciencia) es duradera pero la vida es breve” . Esta expresión se usa para indicar que cualquier tarea importante requiere mucho esfuerzo y dedicación pero que tenemos poco tiempo. La frase completa es: “Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile.” “La vida es corta, el arte es duradero, la oportunidad fugaz, experimentar peligroso, el juicio difícil.”

Pero ni son conscientes de que la vida es corta y que en poco tiempo alguien les pedirá que se larguen si hace fortuna su obsesión Tampoco saben el alcance del arte de la política y por eso son tan frívolas y superficiales, no aprovechan la oportunidad de aprender, son un verdadero peligro e ignoran y no quieren saber dónde está la cordura. En definitiva, son un peligro para la izquierda y una delicia para la derecha.

 

 

Publicat dins de General | Feu un comentari