Aviat farà dos anys de l’acord del President de la Generalitat i del primer secretari del PSC Pere Navarro a partir del qual ambdós es comprometien en nom del Governi del PSC respectivament a impulsar dos grans acords per bé que el referit a l’ampliació del CRT ( Consorci Recreatiu i Turístic ) de Vila-.seca i Salou va ser el que més va transcendir. I era lògic per la novetat i la dimensió que a les nostres comarques suposava la creació d’uns 10.000 llocs de treball segons els nostres càlculs ( no em vaig arribar a creure mai la xifra de 17.000 dels promotors ). Aquell dia el sr. Mas va dir ” El Camp de Tarragona ho té tot per triomfar i ho farà» i jo m’ho creia . Però tres anys més tard ja no em crec res del que digui Artur Mas que ens ha enganyat tantes i tantes vegades als tarragonins i les tarragonines. Avui tenim més atur, més pobresa, menys inversions privades i menys , moltes menys de públiques que fa cinc anys. Però el sr. Mas parla , com diu l’ex-alcaldessa de Cadiz “seguidito” i fa bones pauses i encara hi ha gent que se’l creu.
Bé, doncs el sr, Mas i el sr. Junqueras que estan disposats a tot per aconseguir la investidura del primer i que no s’hagin de tornar a convocar eleccions ( i més desprès del pànic que els va agafar diumenge a la nit en veure els resultats) ara diu que ho aturen. Ja els dic jo que això és la mort definitiva del projecte perquè els inversors estan fins a la barretina. I allò que em fa més gràcia és l’eufemisme “ buscarem més consens”. Em donen ganes de fer com Rossini que un cop a l’òpera de Milà en plena funció es va posar dempeus i va moure el barret saludant. Quan li van preguntar què estava fent va respondre: “ saludo vells coneguts “ en referència a fragments que sentia copiats literalment d’obres seves anteriors. Doncs bé, això de “ buscar més consens” un servidor ja ho ha sentit en altres ocasions parlant de parcs eòlics o del Logis Penedès per posar només dos exemples importants a les comarques tarragonines de centenars de milions d’euros d’inversió i aturats definitivament. Es veu que el consens encara no l’han trobat o devia estar molt amagat.
Com que anem sobrats d’inversions, aquí no arriben les del Mas Blau del Prat de Llobregat que sí mereix l’atenció del conseller Puig i del President de la Generalitat que en plena campanya electoral es van omplir la boca amb la inversió d’Amazon. Ara, els treballadors de Covestro de Tarragona encara deuen esperar. Doncs ja veuen senyores i senyors electors, això estava embastat ja fa dies però han esperat que passessin les eleccions, no fos cas. En un territori que té uns índexs d’atur superiors a la resta de Catalunya, les nostres comarques no interessen al Govern del país que ha passat cinc anys sense tenir ni un sol conseller d’aquestes comarques. L’ampliació del CRT comportava nous hotels, centres de convencions i l’establiment de tres casinos i l’acortd establia tot un seguit de condicions entre les quals es fixaven mesures per evitar el blanqueig de capitals i el frau fiscal, controlar les transferències de fons, increment de sancions, i un fons social destinat als treballadors, part del qual específicament per a les treballadores i a les necessitats de les entitats socials del territori. Tot plegat compensava amb escreix la rebaixa que únicament per a l’impost del joc s’establia perquè la resta d‘impostos quedava igual i fins i tot s’aplicava la màxima taxa turística )
Però Pere Navarro i Artur Mas van signar també un segon important document referit a la potenciació de la indústria. que entre altres coses comprometia al govern de la Generalitat a “ potenciar la industria com a sector clau per la sortida de la crisi i motor de la reactivació económica “, l’obligació que la Generalitat concentrés ” les seves línies creditícies i inversores cap al foment de l’activitat productiva” i la potenciació dels centres tecnològics. També figurava el foment de la marca Catalunya, un pla de treball per al retorn dels joves talents emigrats a Catalunya, així com l’acceleració de la construcció del Corredor Ferroviari del Mediterrani i dels accessos viaris i ferroviaris als ports de Barcelona i Tarragona, una major participació del Govern i les administracions locals en l’aeroport de Barcelona i el traspàs dels de Girona, Reus i Sabadell a la Generalitat.Tot això llegit avui l’hauria de posar vermell al sr. Mas perquè no ha fet res. Més ben dit, encara s’ha de posar a la feina.
S’ho ha passat pel clatell perquè ara l’interessa ser President com sigui, posant així els seus interessos per davant dels dels ciutadans de les nostres comarques.Però per ser Mas President que es fotin les comarques del Sud. La investidura de Mas té un preu: 10.000 treballadors i treballadores, persones que continuaran a l’atur. A canvi de la presidència es venen el projecte i les esperances de milers de famílies de trobar feina. I quin pèssim missatge als inversors. Qui confiarà en un país que desprès de dos anys fa marxa enrere en projectes ja tramitats ?.
En fi, tornanat a Rossini, em ve a la memòria un altre vell conegut incompliment signat personalment per Artur Mas amb el PSC ( i van tres ). També hi era personalment un servidor. Era el 2010 tal dia com demà 23 de desembre i mirin la foto que vista avui és tan suggerent que l’he escollit per encapçalar aquest article. Ja feia bé Laia Bonet de mirar cap a un altra banda….. Era una altra signatura que també permetia fer president al sr. Mas. Del contingut d’aquell acord tampoc n’ha volgut parlar mai més el sr. Mas que es va oblidar del PSC i es va amistançar – ja m’entenen que ho dic en sentit figurat – amb la sra. Sànchez Camacho del PP durant dos anys també eixorcs i antisocials per al nostre país. No saben el que fan els que firmen amb Mas ara. És un perill constant aquest home.
