Prats de Molló des del castell el 25 d’agost de 2014
En la conjuntura actual no podem més que anar a la manifestació de Barcelona l’11 de setembre. Allà hi haurà catalanistes conservadors, federalistes i independentistes però em embla que enguany tindrem el sentiment expressat o silenciat de fracàs. Així que haurem de preguntar-nos què fem a continuació.
És imprescindible tornar la veu als catalans que ens va silenciar el Constitucional l’any 2010. El PP ja ho va procurar a l’oposició i ara també ho fa des del govern retallant el nostre autogovern i atacant i dividint la nostra cultura i la llengua catalana. Però la consulta no es farà perquè Mas i Junqueras no han volgut que es fes. O dit d’una altra manera, la volien d’una manera que era impossible. Seria interessant saber si ells mateixos acceptarien que a Tarragona féssim un referèndum per separar-nos de Catalunya i a continuació ho fessin els de Lleida o també se’ls acudís als de Barcelona o Girona. En la futura constitució catalana hi figurarà aquesta possibilitat ?
Ja sé que és diferent però si volem que l’acompliment de la llei sigui la norma a seguir perquè és l’única manera de conviure, haurem d’acceptar que caldrà canviar la llei primer per poder construir un nou marc de convivència. I tot és possible en democràcia, també que un territori pugui separar-se d’un estat. Però mesurant les forces i els temps. Si no, es pot caure en el ridícul que Josep Tarradellas deia que era l’únic que no podíem fer.
Hi he pensat aquest estiu quan he anat a Prats de Molló. Des d’allí el 1926 el President Macià va dur a terme una aventura impossible; un any abans també va fracassar el complot del Garraf i el sis d’octubre del 34 el President Companys també va haver de treure el mocador blanc al balcó de la Plaça de Sant Jaume. L’Estat Català havia durat deu hores.
N’estic fart de fracassos. Se’ns diu als catalans que només celebrem derrotes però potser no tenim res més que celebrar perquè anem ensopegant sempre a la mateixa pedra.
Aniré a la via catalana amb el meu sindicat perquè sempre he defensat que el millor catalanisme – respecto els altres com espero que respectin el meu- és el que defensa la nació només perquè és la millor forma de servir les persones que hi viuen. És el catalanisme social que defensem des de l’esquerra. Per això l’11 reivindicaré una nació que pensi i defensi la igualtat d’oportunitats de tothom per accedir a un lloc de treball, dels joves a emancipar-se, de les dones a no ser discriminades ni assassinades, dels pobres, dels dependents, dels malalts, del medi ambient i del clima, de l’accés a l’aigua i a l’energia. Una nació que funcioni econòmicament i que sigui exemplar en les formes de democràcia.
Demanaré que puguem votar lliurement quan més aviat millor per establir unes noves bases de relació – també la possibilitat de la separació perquè sóc demócrata – amb la resta d’Espanya. Em permetran els amics independentistes que els digui que això és una fal.làcia en el món cada cop més inter-dependent que ens ha tocat viure i que solucionar els problemes globals que sense anar més lluny estem vivint aquest estiu – terrorisme, conflictes bèl.lics, sequeres, accès a l’energia, relacions amb Europa i amb les seves institucions, i un llarg etcétera – , només es pot fer amb aliances que ara no són possibles o, encara pitjor, ens venen a dir als morros des de Berlin, Whasington o París que són impossibles.
Qui vulgui una independència política tan difícil com d’utilitat qüestionable al segle XXI té tot el dret i si un dia s’aconsegueix ens trobarà al peu del canó. Mentrestant, prefereixo lluitar aferrissadamnent pel respecte a les nostres institucions, a la nostra llengua i als nostres recursos materials i immaterials. I per recuperar l’orgull i la dignitat dels catalans, que prou disminuïts els tenim darrerament i no només per culpa dels de fora – pregunteu si no a un ex-President que tan mal ens ha fet a tots plegats es veu que des de fa trenta anys – .
Però lluitar sobretot pels homes i dones que viuen a la nació catalana. Perquè sense aquest objectiu d’un catalanisme social i humà no té senti parlar de Catalunya.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019.
He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011.
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm .
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor
Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Absolutament d’acord. Aquest teu país és el meu.