N’hi ha que no renunciem a la Catalunya de i per tots els catalans i catalanes, independentment de l’origen de cadascú, der les seves facultats físiques o mentals, de la seva parla o cultura. Volem que a aquesta nació i a aquest sentiment s’hi sumin quants més ciutadans millor, única manera d’assolir les màximes possibilitats de realització personal de cada català i de cada catalana, és a dir, la màxima independència possible. Perquè Catalunya és i serà allò que es i sigui en el futur cada català i cada catalana.
Tenim molta feina per aconseguir això. Hercúlia i, com a tal, necessitada de molta gent. Molt unida i esmerçant molta força. Perquè un país que no tingui en compte tots els seus fills i filles no es pot considerar nació. Els socialistes diem que som socialistes i catalanistes per les mateixes raons, perquè no entenem que hi pugui haver dues Catalunyes, la dels i les qui poden avançar perquè tenen mitjans, no tenen cap dificultat d’origen o sobrevinguda i la dels i les qui no poden tirar endavant i necessiten un cop de mà. Les persones aturades i joves han aparegut els darrers temps molt vulnerables. I aglutinar els més reticents a incorporar-se al projecte d’una Catalunya que si no és de tots, tindrà moltes dificultats de subsistir. Per ser de tots hem d’oferir als catalans educació, sanitat i serveis socials de qualitat, les nostres empreses han de ser competitives i hem d’excel.lir en la lluita contra el canvi climàtic i en el medi ambient. Perquè només un país on valgui la pena viure i ens en puguem sentir orgullosos comptarà amb un poble unit
En aquest sentit, els qui més tenen han de contribuir més. En el seu discurs de la Diada, el President de la Generalitat ha dit que tothom ha de treure l’aigua que entra al vaixell. Nosaltres afegim, però, que no pot ser que només ho facin els més necessitats, la classe treballadora i la classe mitja mentre la classe alta pren el sol a coberta i no se li demana ni un cop de mà .
I hem d’explicar les coses com són en la seva complexitat i no simplificant-les. Espanya no es comporta bé amb Catalunya, és cert. Ara en plena crisi és més insuportable que mai que el dèficit fiscal sigui tan gran i exigim un tracte just. Però ni aquesta és l’única ni la major injustícia que ens dispensa Espanya . la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 ha laminat greument la nostra llei màxima , l’Estatut, Cap país al món deu tenir en aquests moments la seva principal llei retallada per un Tribunal Constitucional. Cal també dedicar urgentment tota l’energia – i el Govern del sr. Mas el primer – a resoldre aquest greu problema
Hem de construir un món nou que és possible i necessari si el volem en pau i sense fractures que provoquen dues societats i que ens poden col.locar a tothom sense excepció un dia o altre en el cantó dels més desgraciats. Cal posar al servei dels ciutadans l’economia i avui no ho podem fer sense una Europa forta i unida que sàpiga fer front a les dependències actuals que són moltes i no només les de l’Estat Espanyol: les dels qui acaparen i especulen amb matèries primeres; o amb els aliments i porten a la misèria i a la gana a milions d’éssers humans, àdhuc a casa nostra; amb els que ho fan amb l’energia, aigua, armament, productes financers. I lluitar contra el canvi climàtic. Una Europa a la qual haurem de cedir encara més competències. De quina sobirania parlem, doncs ?
Espanya també haurà de canviar. O és federal de veritat o no té futur. Respectar Catalunya és el primer pas. Aprovar un Pacte fiscal just a l’estil dels estats federals moderns com Alemanya, la primera mesura. I paral.lelament, restituir el nostre Estatut aprovat per la majoria del poble de Catalunya retallat pel Tribunal Constitucional. I això es fa buscant solucions per altres vies que costa trobar-les però que s’han de treballar, quelcom que no fa el Govern de CiU massa subordinat al PP en tantes i tantes dependències.
Al PSC no ens fa por cap debat ni cap projecte. I ni per a ser bon català s’ha de ser independentista ni el monopoli del bon catalanisme el tenim ningú. Nosaltres estem per la unitat del poble de Catalunya i pel que considerem que li pot anar millor als catalans. Qui vulgui promoure una consulta i la independència que els proposi i treballi perquè es duguin a terme. Ho respecto. Crec que és una aventura llarga i de molt difícil consecució i que no suma i nosaltres volem agregar, que no té futur o el té a molt llarg termini i que, pel camí podem perdre moltes energies i oportunitats. Els del PSC treballarem per una Catalunya de tots en la qual la dignitat i la igualtat d’oportunitats de persones i territoris siguin les millors possibles.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
