República Catalana, la nostra llibertat
jmfortc | 15 Maig, 2009 00:21
jmfortc | 14 Maig, 2009 23:42
Abans d'ahir vaig enviar al director del diari Avui la carta següent:
"Plego de l'Avui
Senyor director,
Després d'aguantar estoicament durant molts mesos el contingut ofensiu de la columna “Llir entre cards”, us faig saber que a partir de demà deixo de comprar i llegir el diari que he comprat i llegit des de fa 32 anys. Per damunt de divergències ideològiques amb la línia editorial del diari (i amb els articles dels periodistes que avui majoritàriament la sustenten), sempre he valorat la visió autocentrada (catalana) de la informació i l’opinió, l'ús de la llengua del país i la participació de col·laboradors diversos i prestigiosos. Però la columna en qüestió ultrapassa el límit del respecte que cal tenir per les persones i pels pobles i no vull continuar mantenint un diari sostingut per aquella columna. Fins aviat.
Josep M. Fort
Tarragona"
Avui he rebut una resposta molt amable del senyor David Caminada, cap d'opinió del diari, al qual he respost en aquests termes:
"Molt amable.
A mi també em sap greu haver de renunciar a la lectura del diari que
més m'ha interessat tots aquests anys. Però crec que és obligat que us
faci saber el meu parer per honestedat i perquè, com que veig que és
compartit amb totes les persones amb qui n'he parlat, no fos cas que
estiguéssim davant un epsiodi de "nuesa de l'emperador", que convingués denunciar.
Confio retrobar-me amb l'Avui més endavant, si canvien les
circumstàncies i resulta que "som més dels que ells volen i diuen.
Josep M. Fort
Tarragona"
jmfortc | 14 Abril, 2009 17:35
Avui 14 d'abril recordem la proclamació de la República Catalana l'any 1931.
Volem decidir el nostre estat i la nostra manera d'organitzar-nos. Amb la República Catalana matarem, no us espanteu, dos pardals d'un tret: lliures de reis i d'Espanya.
I més lliures, viurem millor. (I ells també, però encara no ho saben.)
Proclama (vídeo i text) de Francesc Macià:
jmfortc | 08 Abril, 2009 20:26
1, Ponències de l'àmbit de Política del Tercer Congrés Catalanista
Títol de la Ponència: DE L’AUTODETERMINACIÓ AL DRET A DECIDIR?
Autor/a: Jordi Muñoz, Professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra
2. Dret de decidir, autodeterminació, sobiranisme…sinònims, neologismes o màrqueting?
Amb una clara voluntat d'esclarir aquests dubtes, Jaume López, professor de teoria política de la UPF i la UOC, i soci fundador de la Plataforma pel Dret de Decidir va intervenir a la xerrada amb un clar objectiu de respondre aquestes qüestions.document resum de la conferència.
jmfortc | 07 Abril, 2009 20:19
jmfortc | 28 Març, 2009 17:30
jmfortc | 10 Desembre, 2008 16:11
jmfortc | 30 Octubre, 2008 01:00
L'esquerra, i especialment Esquerra Republicana, té mala peça al teler. Plantejar desacomplexadament les coses tal com volem que siguin, un país independent i modern com els països que ho són, vol dir posar-se en contra l'exèrcit de l'ordre establert: bancs, grups de comunicació (tots!), empresaris porucs, jugadors de borsa, funcionariat vari, militars rònecs, bisbes sacres... i algun mosso conseller que toca el flabiol.
L'error de l'Esquerra és pensar que renunciar a dir les coses pel seu nom i defensar-les amb dignitat els reportarà el benefici de la centralitat, de la majoria. No, companys. Per a centralitat ja tenim uns magnífics candidats. I entre ells sabeu qui és el qui rep més adhesió entre els catalans? Doncs un senyor que es diu Duran Lleida. Per què? Jo li trobo una característica que el diferencia de la resta de polítics: no té por de dir les coses pel seu nom. S'enfronta a propis i estranys. No se sotmet a modes ni a dictats majoritaris.
És clar que és molt més fàcil fer aquest paper defensant l'església i els poderosos de tota mena que les classes populars i els pobles oprimits. Però tot i així aquest posat ferm li reporta beneficis d'imatge i credibilitat.
I això no està renyit amb la flexibilitat ni, és clar, amb la intel·ligència. Per això penso que el president del Parlament s'ha equivocat renunciant a tenir un cotxe més apte per a la feina. Calia haver-ne defensat les raons. La gent no som beneïts i sabem quant valen les coses. No hi havia arguments per convèncer-nos que amb un cotxe ben dotat se serveix millor el país? O no hi havia força per explicar-los? Vet aquí un dels resultats de la dissidència interna d'esquerra. I si el propi partit no respon, per què no confiem en els altres, en la gent que no es mama el dit, sigui militant d'un partit o no ho sigui?
L'ABC i tota l'espanyolada, catalans porucs inclosos, ja van fer plegar Carod-Rovira. Però la gent, molta més gent que no els militants d'esquerra republicana, la gent d'aquest país va premiar la seva acció valenta i decidida d'anar a parlar amb ETA amb els millors resultats mai aconseguits per aquest partit en unes eleccions.
Per què no confieu en la gent que raona? Per què hem de sucumbir davant del populisme i la xaroneria?
jmfortc | 27 Octubre, 2008 16:38
Us convido a llegir aquest article de Josep Sort sobre la sociovergència (els "com cal") i els radicals
jmfortc | 15 Octubre, 2008 18:13
Si dins mateix del nostre terrritori trobem incomprensió per la reivindicació de llibertat nacional, fora acostumem a trobar-hi l'exabrupte. És per això que llegir determinades opinions respectuoses o favorables a les nostres tesis ens resulta especialment agradable.
El col·laborador del diari Les noticies, "periódicu dixital n'asturianu", Santiago Alba Rico ha publicat l'article "Izquierdas nacionalistas?", de lectura força recomanable.
N'extrec un paràgraf per animar qui tingui mandra de llegir-lo sencer: (Segueix)
jmfortc | 12 Octubre, 2008 17:09
Aquest és l'eslògan més representatiu de la concentració-manifestació d'aquest matí a la Rambla de Tarragona que ha reunit prop de quatre-centes persones.
Per destacar positivament:
La resposta ciutadana. Cal demostrar que hi som, que les manifestacions nazis ens preocupen i que no estem disposats a fer com si sentíssim ploure quan pretenen ocupar els carrers de la nostra població.
La unitat de la convocatòria. La coordinadora de moviments polítics i socials de Tarragona que convocava l'acte aplega organitzacions diverses. Cal potenciar la unitat i sentir-ne la força, per damunt de les diferències.
El paper de l'Ajuntament, discret i eficaç.
L'actitud de la governadora i de la policia espanyoles, és a dir, les forces d'ocupació. En aquest cas, el desplegament per evitar aldarulls ha estat sensat i l'actitud correcta.
Per destacar negativament:
La inhibició dels prinicipals partits polítics votats al nostre territori. Només Esquerra Republicana i a última hora Iniciativa han dit alguna cosa en contra de la possiblitat que la ciutat es vegés envaïda pels nazis. Com a organitzacions s'han desvinculat totalment de la resposta ciutadana. (Després s'estranyen de l'abstenció...) Només he reconegut un càrrec representatiu (d'Iniciativa) i algun (un) militant destacat d'ERC. Ningú més. (Del PSC i CDC ja no calia buscar ningú. En aquella hora alguns devien ser al Paseo de la Castellana...) On eren la resta de càrrecs, militants i simpatitzants? L'apologia del nazisme no mereix cap resposta? Quan hi siguem insensibles no hi haurà remei.
La cerimònia de la confusió, alimentada per representants polítics i mitjans de comunicació, que posant-se per sobre del bé i del mal advertien dels perills dels enfrontaments entre neonazis i antifeixistes, com si ells estiguessin en el punt mitjà virtuós, sense esquitxar-se. De veritat que sou tan a prop dels neonazis com dels antifeixistes? Així sí que ja hem begut oli!
Veïns que surten al balcó per aplaudir els manifestants.
jmfortc | 10 Octubre, 2008 17:59
jmfortc | 08 Octubre, 2008 20:26
jmfortc | 06 Octubre, 2008 22:55
Segons que publica el Diari de Girona, la Intercomarcal d'UDC a Girona ha presentat una esmena al Congrés Nacional del partit perquè consti que "si finalment no es compleix el calendari per a crear un Estat confederal serà el moment de plantejar-se la independència de Catalunya."
A poc a poc tothom es va destapant i aviat no hi haurà qui pari l'adveniment de la nova República Catalana.
jmfortc | 05 Octubre, 2008 23:36
Segons la nova definició que s'ha proposat a l'entrada corresponent del Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua, un demòcrata seria una "persona partidaria de la ilegalización de partidos políticos que se oponen a sus intereses y contraria a la convocatoria de referéndums y otras consultas populares".
No puc dir que sigui veritat però tampoc que sigui mentida.
El que és veritat és que es tracta d'una proposta, irònica, és clar, de Ferran Suay publicada a Criteri. L'he trobat molt ocurrent.
« | Octubre 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |