Tarragona pel dret de decidir

Abans d'ahir vaig enviar al director del diari Avui la carta següent:

"Plego de l'Avui

Senyor director,

Després d'aguantar estoicament durant molts mesos el contingut ofensiu de la columna “Llir entre cards”, us faig saber que a partir de demà deixo de comprar i llegir el diari que he comprat i llegit des de fa 32 anys. Per damunt de divergències ideològiques amb la línia editorial del diari (i amb els articles dels periodistes que avui majoritàriament la sustenten), sempre he valorat la visió autocentrada (catalana) de la informació i l’opinió, l'ús de la llengua del país i la participació de col·laboradors diversos i prestigiosos. Però la columna en qüestió ultrapassa el límit del respecte que cal tenir per les persones i pels pobles i no vull continuar mantenint un diari sostingut per aquella columna. Fins aviat.

Josep M. Fort

Tarragona"

Avui he rebut una resposta molt amable del senyor David Caminada, cap d'opinió del diari,  al qual he respost en aquests termes:

"Molt amable.

A mi també em sap greu haver de renunciar a la lectura del diari que més m'ha interessat tots aquests anys. Però crec que és obligat que us faci saber el meu parer per honestedat i perquè, com que veig que és compartit amb totes les persones amb qui n'he parlat, no fos cas que estiguéssim davant un epsiodi de "nuesa de l'emperador", que convingués denunciar.

Confio retrobar-me amb l'Avui més endavant, si canvien les circumstàncies i resulta que "som més dels que ells volen i diuen.

Josep M. Fort

Tarragona"

Avui 14 d'abril recordem la proclamació de la República Catalana l'any 1931.

Volem decidir el nostre estat i la nostra manera d'organitzar-nos. Amb la República Catalana matarem, no us espanteu, dos pardals d'un tret: lliures de reis i d'Espanya.

I més lliures, viurem millor. (I ells també, però encara no ho saben.)

Proclama (vídeo i text) de Francesc Macià:

 (Segueix)

1, Ponències de l'àmbit de Política del Tercer Congrés Catalanista

Títol de la Ponència: DE L’AUTODETERMINACIÓ AL DRET A DECIDIR?
Autor/a: Jordi Muñoz, Professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra

Descarregar ponència en Pdf

2.  Dret de decidir, autodeterminació, sobiranisme…sinònims, neologismes o màrqueting?

L’autogovern de Catalunya després de l’Estatut d’Autonomia que aprovi el Tribunal Constitucional Espanyol

L'esquerra, i especialment Esquerra Republicana, té mala peça al teler. Plantejar desacomplexadament les coses tal com volem que siguin, un país independent i modern com els països que ho són, vol dir posar-se en contra l'exèrcit de l'ordre establert: bancs, grups de comunicació (tots!), empresaris porucs, jugadors de borsa, funcionariat vari, militars rònecs, bisbes sacres... i algun mosso conseller que toca el flabiol.

L'error de l'Esquerra és pensar que renunciar a dir les coses pel seu nom i defensar-les amb dignitat els reportarà el benefici de la centralitat, de la majoria. No, companys. Per a centralitat ja tenim uns magnífics candidats. I entre ells sabeu qui és el qui rep més adhesió entre els catalans? Doncs un senyor que es diu Duran Lleida. Per què? Jo li trobo una característica que el diferencia de la resta de polítics: no té por de dir les coses pel seu nom. S'enfronta a propis i estranys. No se sotmet a modes ni a dictats majoritaris. 

És clar que és molt més fàcil fer aquest paper defensant l'església i els poderosos de tota mena que les classes populars i els pobles oprimits. Però tot i així aquest posat ferm li reporta beneficis d'imatge i credibilitat.

I això no està renyit amb la flexibilitat ni, és clar, amb la intel·ligència. Per això penso que el president del Parlament s'ha equivocat renunciant a tenir un cotxe més apte per a la feina. Calia haver-ne defensat les raons. La gent no som beneïts i sabem quant valen les coses. No hi havia arguments per convèncer-nos que amb un cotxe ben dotat se serveix millor el país? O no hi havia força per explicar-los? Vet aquí un dels resultats de la dissidència interna d'esquerra. I si el propi partit no respon, per què no confiem en els altres, en la gent que no es mama el dit, sigui militant d'un partit o no ho sigui?

L'ABC i tota l'espanyolada, catalans porucs inclosos, ja van fer plegar Carod-Rovira. Però la gent, molta més gent que no els militants d'esquerra republicana, la gent d'aquest país va premiar la seva acció valenta i decidida d'anar a parlar amb ETA amb els millors resultats mai aconseguits per aquest partit en unes eleccions.

Per què no confieu en la gent que raona? Per què hem de sucumbir davant del populisme i  la xaroneria?

Us convido a llegir aquest article de Josep Sort sobre la sociovergència (els "com cal") i els radicals

http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=opinions.cfm?id=98

Si dins mateix del nostre terrritori trobem incomprensió per la reivindicació de llibertat nacional, fora acostumem a trobar-hi l'exabrupte. És per això que llegir determinades opinions respectuoses o favorables a les nostres tesis ens resulta especialment agradable.

El col·laborador del diari Les noticies, "periódicu dixital n'asturianu", Santiago Alba Rico ha publicat l'article "Izquierdas nacionalistas?", de lectura força recomanable.

N'extrec un paràgraf per animar qui tingui mandra de llegir-lo sencer: (Segueix)

Aquest és l'eslògan més representatiu de la concentració-manifestació d'aquest matí a la Rambla de Tarragona que ha reunit prop de quatre-centes persones.

Per destacar positivament:

La resposta ciutadana. Cal demostrar que hi som, que les manifestacions nazis ens preocupen i que no estem disposats a fer com si sentíssim ploure quan pretenen ocupar els carrers de la nostra població.

La unitat de la convocatòria. La coordinadora de moviments polítics i socials de Tarragona que convocava l'acte aplega organitzacions diverses. Cal potenciar la unitat i sentir-ne la força, per damunt de les diferències.

El paper de l'Ajuntament, discret i eficaç.

L'actitud de la governadora i de la policia  espanyoles, és a dir,  les forces d'ocupació. En aquest cas, el desplegament per evitar aldarulls ha estat sensat i l'actitud correcta.

Per destacar negativament:

La inhibició dels prinicipals partits polítics votats al nostre territori. Només Esquerra Republicana i a última hora Iniciativa han dit alguna cosa en contra de la possiblitat que la ciutat es vegés envaïda pels nazis. Com a organitzacions s'han desvinculat totalment de la resposta ciutadana. (Després s'estranyen de l'abstenció...) Només he reconegut un càrrec representatiu (d'Iniciativa) i algun (un) militant destacat d'ERC. Ningú més. (Del PSC i CDC ja no calia buscar ningú. En aquella hora alguns devien ser al Paseo de la Castellana...)  On eren la resta de càrrecs, militants i simpatitzants? L'apologia del nazisme no mereix cap resposta? Quan hi siguem insensibles no hi haurà remei.

La cerimònia de la confusió, alimentada per representants polítics i mitjans de comunicació, que posant-se per sobre del bé i del mal advertien dels perills dels enfrontaments entre neonazis i antifeixistes, com si ells estiguessin en el punt mitjà virtuós, sense esquitxar-se. De veritat que sou tan a prop dels neonazis com dels antifeixistes? Així sí que ja hem begut oli!

Veïns que surten al balcó per aplaudir els manifestants.

Segons que publica el Diari de Girona, la Intercomarcal d'UDC a Girona ha presentat una esmena al Congrés Nacional del partit perquè consti que "si finalment no es compleix el calendari per a crear un Estat confederal serà el moment de plantejar-se la independència de Catalunya."

A poc a poc tothom es va destapant i aviat no hi haurà qui pari l'adveniment de la nova República Catalana.

Segons la nova definició que s'ha proposat a l'entrada corresponent  del Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua, un demòcrata seria una "persona partidaria de la ilegalización de partidos políticos que se oponen a sus intereses y contraria a la convocatoria de referéndums y otras consultas populares".

No puc dir que sigui veritat però tampoc que sigui mentida.

El que és veritat és que es tracta d'una proposta, irònica, és clar, de Ferran Suay publicada a Criteri. L'he trobat molt ocurrent.

• Inici
• Albums

• Federalisme i independentisme. Reflexió de Raimundo Viejo Viñas des d'una perspectiva llibertària.
• Als amics federalistes
• Barcelona decideix
• Tarragonins: us convidem a votar a favor o en contra de la independència
• L'Espanya que decideix (ja que nosaltres no ho fem i "seguim creient" que cal passar el rosari)
• Raül Romeva, l'eurodiputat d'ICV i EUiA, renuncia a reivindicar el federalisme a Espanya i opta pel sobiranisme i el federalisme europeu
• La Plataforma Tarragona Decideix es constitueix en una sala plena a vessar
• Estat de la campanya DECIDEIXO DECIDIR
• Card entre llirs. Sis mesos després, torno a comprar i llegir el diari Avui
• Una opinió i una anàlisi que comparteixo publicada en un País que no és el meu

• Al marge [33]
• Campanya Decideixo decidir [30]

• Blocs per la unitat de l'esquerra catalana
  • Puig d'en Cama. Bloc de l'Antoni Veciana
  • Emigdi Subirats. Lletres ebrenques
• Pel dret de decidir
  • Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndum d'autodeterminació
  • Tercer Congrés Catalanista
  • Cercle d'Estudis Sobiranistes
  • Suma't a la campanya per un estat propi
  • Campanya Decideixo decidir
  • Sobirania i progrés

• Abril 2011 [2]
• Març 2011 [1]
• Octubre 2010 [1]
• Abril 2010 [1]
• Febrer 2010 [2]
• Novembre 2009 [2]
• Octubre 2009 [2]
• Setembre 2009 [1]
• Agost 2009 [1]
• Juliol 2009 [1]
• Maig 2009 [3]
• Abril 2009 [3]
• Març 2009 [1]
• Desembre 2008 [1]
• Octubre 2008 [9]
• Setembre 2008 [4]
• Juny 2008 [2]
• Maig 2008 [2]
• Abril 2008 [5]
• Març 2008 [11]
• Febrer 2008 [8]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0