LA BICI DE L'ALBERT

Sopar a compte del Club Ciclista Pratdip l'Anjuba

Ahir divendres va arribar l'hora de disfrutar del premi que m'havia tocat a la Marxa BTT de Pratdip. Un sopar a l'hotel rural Mas Mariassa. Un indret tant amagat com encantador. És un hotelet de 7 habitacions amb un restaurant de 7 taules. Si hi voleu anar més val fer la reserva prèvia.

Doncs ens van oferir un menú degustació per a dues persones que ens va deixar flipant del bo que era. I nosaltres només vam haver de pagar el vi, un Celler Cecilio del Priorat.

Vam menjar: Una copeta amb sopa de meló i pernil de Jabugo, Musclos amb ceba i vinagreta al cava, Remenat d'ou amb samfaina, crema de carbassó, lluç a l'all cremat, Pintada cuita al forn amb cava i de postres un timbal de mousse de xocolata sobre galeta esmicolada.

Tot boníssim, i la cambrera i el xef són molt amables.

La Pintada amb patata cuita

I el timbaló de mousse de xocolata.

Si és que ja ho diuen que fer BTT és molt saludable. 

De nit, també.

I tant que si, de nit també es pot anar en bici. No s'hi guipa gaire, però si vas més de 100 ciclistes amb els fars corresponents la cosa millora.

Aquest dissabte passat es va anar a sopar a l'Ermita de la Roca. Sortíem de Cambrils cap allà a les nou del vespre i arribàvem al Pi Rodó cap a dos quarts de dues de la matinada.

És d'aquelles sortides anuals que es fan divertides perquè hi ha molta gent diferent, perquè es va de nit, però també perquè el sopar de beguda -gelada- i meló i síndria fresquíssims senten la mar de bé. És que de nit el Sol no crema, però la humitat ambiental fa que no paris de suar, i es necessita reposar molt de líquid.

18 de juliol, dia de l'ascensió al Castell

Érem poquets perquè n'hi ha que estan de vacances, altres tenen la cuixa fotuda, l'altre la clavícula, n'hi ha que fa temps que s'han abandonat, però els que quedem al peu del canó vam decidir fer l'ascensió al Castell d'Escornalbou.

Pujar pel camí del davant de Ca l'Amadeu té tela. És molt pedregós, empinat i hi ha unes volades de mosquitets que es posen al davant del nas i et van acompanyant durant tota la pujada. Vaja, igual que li fan al Contador i l'Schlek el moscardons de les muntanyes franceses.

A l'esmorzar vam estar acompanyats per la secció d'esguerrats de la colla demostrant que ni les lesions físiques poden impedir que l'esmorzar sigui el millor moment del matí.

Sortida del senderó que baixa de Riudecanyes.

Bé, ja ens podem considerar preparats per afrontar la sortida nocturna del dissabte vinent. 

Mini-alzina

Ja fa gairebé un mes que tenim a casa el bonsai, una alzina de set anys, que no s'aixeca més d'un pam del terra. Però penjo una fotografia per poder observar que no s'està morint, sinó ben al contrari, té uns brots molt potents que em fa pensar que a la tardor l'hauré d'escapçar força.

Ara veig que el secret dels bonsais no és altre que la paciència i deixar passar les estacions per actuar sobre ell a cada moment amb l'acció adequada. Quan fa calor vol aigua, a la tardor voldrà adob per anar preparant l'hivern, quan ja faci fred de valent se li haurà de fer una bona poda perquè mantingui la seva mida petita i a la primavera, tornem-hi a començar, adob, aigua.

Ah, també he plantat una branca d'olivera per intentar fer un bonsai parint-lo des de jove. Ja veurem.

PRATDIP. LA GRAN CURSA

Segons l'organització érem 198 ciclistes en el moment de la sortida. El recorregut era molt conegut per naltros, doncs és una de les zones per on acostumem a passar els diumenges. Feia molta calor, tanta que l'esquena cremava, i això que l'organització va disposar tres o quatre punts d'avituallament amb molt de líquid i fruita, però feia molta calor.

Però a 500 metres de l'arribada a Pratdip em trobo l'ambulància aparcada a la cuneta, amb mon germà al costat que em deia: "el Pere va aquí dintre" i pi-po-pi-po cap al Joan XXIII. Total que s'havia fotut de lloros al lloc més fàcil de tot el recorregut i es va trencar la clavícula.

Vaja, però tot no van ser desgràcies. A l'entrega de premis ens va correspondre:

Pernil per al club més nombrós

Trofeu per al participant més vell

Sopar per a dos persones per a mi i un altre per al Pere (en sorteig davant de notari, eh? que no hi va haver tongo) 

Molta calor. Ni les serps ho aguanten.

Després de molt temps vaig tornar a pujar damunt la bici. Vam anar fins a Pratdip pujant la Carabassa. Entre el repetxó de formigó i la Carabassa ens vam enveinar dos colls de 1a. categoria, però tot sigui per estar en forma el proper diumenge a la Marxa Btt de Pratdip. Hi hem de fer un bon paper, que ja ens coneixen.

Que consti que jo no la vaig matar.

Això si que no falla mai. Un bon vi amb gasosa, bocata de truita cargolada i molta xerrameca.

I després d'esmorzar s'ha de tornar a pujar en direcció Colldejou, que és com una purga del pecat de Gula que acabem de cometre.

I com que fotia molta calor vam fer una parada tècnica al xiringuito de la cosineta Bea, xampú fresquíssim a 1,50 euros, i de passada vam veure algun parell de sípies. 

Temporada llarga sense sortir

Diria que des del 16 de maig que no toco la bici. És a dir que fa una eternitat.

Després d'alguns diumenges ocupats amb "altres" actes lúdico-culturals, un diumenge de tanatori i algun diumenge plujós (que sempre xafen la guitarra), ens vam trobar amb una apendicitis inesperada, indesitjada, infectada i inoportuna. Vaja, que a hores d'ara encara no hem restablert la normalitat a casa, i ja portem dinou dies emmerdats. Suposo i espero que en breu s'acabi, potser per aquest dimarts o dimecres.

I mentrestant he trobat una possible nova afició. Ep!, que no substituirà la bicicleta, això mai, però és entretinguda. Em van regalar un Bonsai (una alzina petitona que ja té 7 anys) i no em vull resignar a que es mori.

Tothom diu que els bonsais en mans inexpertes no duren més de dos mesos. Jo estic intentant que em conegui, que deixi de perdre fulles i que tregui algun brot nou. De moment no s'ha produït cap miracle, però l'estic regant a consciència, li he posat fertilitzant, li he tallat alguna branca descol·locada, li he tallat una arrel que sobresortia. Sembla una feinada, però no ho és tant. Només te l'has de mirar cada dia, i saber interpretar quina cara fa. Si es troba bé, o si necessita alguna cosa més.

Tota aquesta nova afició, a més la puc alimentar amb el meravellós món d'internet i els seus blocs especialitzats en qualsevol tema, i en qüestió de bonsais ja està tot dit i escrit. Ja veurem si tots els consells que llegeixo funcionen. Penjo una foto del susoditx, i d'aquí unes setmanes en penjaré una altra per comprovar l'evolució. 

Continuarà ... 

Dissabte Romans, Diumenge Tanatori

La TARRACO VIVA 2010, representació de la Tarragona Romana va complir amb les expectatives. I als nens els encanta veure gladiadors, bàrbars i coses d'aquestes.

I diumenge no vaig sortir amb bicicleta. El Carmel ens havia deixat el divendres a la nit i amb altres companys el vam acomiadar al tanatori de Reus. 

Dissabte i diumenge aprofitats

Dissabte 22 passem la tarda a Port Aventura. Resum: Calor, gent, molta calor, molta gent, però bon rotllo també.

I diumenge excursió als  Avencs de la Febró. Impressionant la fresca que feia dins l'avenc.

Després de la caminada, agafem els cotxes i fem una aturada obligada a la Mussara, per observar com es va detenir el temps (i la vida) fa uns cinquanta anys.

La imatge mostra la Mussara i la seva gent l'any 1923. 

Riudecanyes-Duesaigües-Trenet-Caiguda i cap a casa

Sortida senzilla, pocs quilòmetres, molt d'esmorzar, poca trialera però fins i tot així també te la pots fotre.