LA BICI DE L'ALBERT

PUIGCERVER - SENDER LES OLLES DEL PO

Avui hem fet una ruta típica. Pujar a Puigcerver per la Creu de Formatge.

El Pericaldo encapçalant el grup en un descens.

I arribant a la Creu de Formatge. Pujar a Puigcerver per aquesta pista és més llarg, més dur, més pesat però la fama la té l'altra pista.

El Xavi que avui anava molt negre i gairebé no es veu.

Al bar de l'ermita hem coincidit amb un grup de Reus i amb un munt de Pinyonaires. S'ha de dir que els nous ermitanyus són més amables i més nets que els anteriors. Això promet !!

Per fer el descens hem entrat al senderó de les Olles del Po (Sr. Barber) i és divertit i ràpid. Molt recomanable.

Ah!, avui també ha vingut el Manolo.

ERMITA SANT PERE I TUNEL DE L'INFERN

Sortim dissabte perque el diumenge tenim calçotada i no es pot ser a tot arreu.

Ens dirigim cap a la Selva per pujar a l'ermita de St. Pere, però per una vessant nova que ha resultat més agradable que la que sempre feiem.

El Xavi gairebé coronant l'ascensió a Sant Pere.

I havent fet el cim.

La baixada l'hem fet per un senderó pedregós i no gaire agradable per ciclar.

Després d'esmorzar (i no sé com ens hem deixat convèncer) el Manolo ens ha fet de guia i sortim de la Selva en direcció l'aeroport de Reus. Havíem de baixar pel camí del Bartra, i al final ens hem posat pel camí de la Llebreta. ERROR !!!!

Mentre el Pere buscava en el GPS alguna indicació adequada al Manolo li semblava que el camí de la Llebreta era la millor opció. Poc ens podíem pensar que ens fotríem a la boca del llop.

Ens ha tocat travessar un túnel de més d'1,5 km de llarg amb l'única il·luminació que portàvem: el mòbil del Pere. Quina por !!  (Acabo de medir la distància del túnel amb el track del GPS i eren 830 m. Però collons quina por !!)

Per acabar sortint en mig de la riera i havent d'escalar un marge per trobar els carrers asfaltats del polígon industrial de Constantí.

Finalment hem trobat el camí adequat i per la vora de l'aeroport de Reus hem fet cap al Pi de Bofarull.

 En total ens han sortit 63 km i un track per esborrar.

HA NEVAT !

Sortida ràpida perquè hem d'anar de calçotada amb la Penya. Fem Trenet, esmorzar a Duesaigües i cap a casa.

Hem vist una mica de neu, i molts tolls congelats.

Els companys de l'equip èlit B que avui s'han acollonit. ANAVEN EN COTXE !!!!!

I després calçotada a la Casa de Colònies Marinada.

PRATDIP AMB LA CARABASSA

El dia pintava plujós i al final ha sigut pixaner. Però hem pogut fer una sortida prou completa. Gairebé 60 km amb la pujada de la rampa de formigó i la de la Carabassa com a colls destacats.

L'arribada a Pratdip pel senderó dels tocinos mossegadors és divertida i espectacular.

i després d'esmorzar hem tornat passant per Vinyols on el Jaume ens ha fet cava.

A SALOMÓ HI HA CALLOS

Portavem quinze dies parlant del bar de Salomó on fan uns callos boníssims, amb xupito i baratet. Així que finalment avui ha tocat agafar les "flaques" i anar-hi.

Hem sortit a les 8:30 direcció la Pineda i tot i que la Penya anaven a Masllorenç passant també per Salomó naltros havíem dit que aniriem al nostre ritme. Però al sortir de la Pineda ens han pillat per darrere i hem compartit la ruta fins al mateix poble on volíem esmorzar.

El bar estava ple i semblava que l'àpat de callos quedaria per a una millor ocasió, però per sort en un altre bar de Salomó hem pogut assaborir uns callos picantons i bons, cafès i xupitos. La mar de bé!

El Paquito mostrant en el calendari la programació de les properes sortides.

Hem fet més de 90 quilòmetres. Bastant planers però rapidets.

COLL DE SANT JOAN

Hem fet una sortida amb l'ajuda del track dels Barbers que sempre va bé tenir la guia d'uns experts com ells.

Havíem de passar per Riudoms, Castellvell, Almoster, Coll de Sant Joan i baixar a esmorzar a Maspujols. Després per la riera fins a Cambrils.

La nota l'han donat els GPS, perque tot i que són uns aparells fantàstics tenen el seu intringulis. Fins a Riudoms no ens hem adonat que anavem fent el trajecte en direcció contraria. Hem hagut de fer un enllaç fins a trobar la traçada correcta del track.

El Jaume ha tingut problemes amb el desviador.

A mitja pujada del coll de St. Joan hem fet el reagrupament. Nostámal aquesta pujada.

Després hem fet el descens pel senderó del Salt (divertit) i fins a Maspujols que ens esperava el mig de truita a 5 euros.

PORRERA BTT

Sortida llarga (72 km fins a casa) i amb el grup dels Albertos que van a un ritme viu i exigent. És a dir, que ens ha tocat patir.

Fins a Duesaigües no he pogut treure la càmera per fer la primera foto.

Després havíem de pujar la Teixeta fins al Coll Negre.

Des del cim de la Teixeta hem tirat per la carretera de Falset fins una entrada d'un camí que ens portaria fins a Porrera. Però havíem de pujar encara una mica més.

Anavem bastants ciclistes i és normal que algú tingui alguna avaria.

Espectacle de moto-cross. Però l'habilitat del pilot no era massa bona.

 Gairebé pujaven amb més seguretat els nostres bikers.

Preparant la foto de grup.

LA PICA 2013

I un any més hem participat a la Pica. La Pedalada Hivernal que els del BTTTarragona organitzen a Picamoixons. Jo la qualifico com el campionat del món de les marxes perquè hi participen uns mil ciclistes i l'organització és excelent.

El dia no acompanyava. Molt vent i molt fred. Per sort no ens ha plogut. 

Jo no he fet cap foto "en acció" perquè hem anat a fondo. Però l'esmorzar de Miramar s'havia d'immortalitzar.

Mireu quin bé de déu de taula.

L'Ametlla: turrons, aigua i vent

Després de les festes nadalenques i seguint les tradicions ens en hem anat a menjar els ultims torrons a l'Ametlla, on els col·legues d'allí ens han preparat les baldanes, les llonganisses, el músic i els torrons.

Feia bon dia. Vent, però no res anormal per tractar-se de l'Ametlla.

Després de l'esmorzar xispejaven tres gotes mal comptades però hem parat a ca les romaneses a fer el cafetó. I aquella mitja hora ens ha fet esgarrar el dia.

Sortint del bar feia més vent, més fred i bastanta més pluja.

Així que pel voral de la N-340 anavem gairebé inclinats per lluitar contra la força del vent. Cada cop estavem més mullats. Els camions ens adelantaven i provocaven un desequilibri perillós. Des de Calafat fins a Vandellòs II hem patit força. I baixant el coll de Balaguer el Víctor ha acabat anant per terra, sense conseqüències físiques però ha sigut el toc d'atenció per decidir fer una trucada al taxi del Pepe.

L'Ermita de la Roca

Sortida en dissabte perque aquest diumenge tots tenim feina amb els Reis i els nens.

Ha fet molt de vent i la intenció inicial de pujar al Castell d'Escornalbou ha quedat substituïda per pujar fins la gravera del Mallafrè, damunt de Vilanova.

Als Teixells hem completat el grup amb el Ricard i el Xavi.

La pujada fins a la gravera també és exigent.

El Jordi d'Abu Dhabi que encara es manté en forma.

L'esmorzar l'hem fet al restaurant de l'ermita de la Roca. Plat d'ous estrellats per cadascú.

I de tornada cap a Cambrils hem fet dos grups. Uns directes i els altres pel camí dels carlins.