LA BICI DE L'ALBERT

CARO Epic MTB Race

75 quilòmetres amb una altimetria molt trenca-cames, amb uns quants quilòmetres sota la pluja, però en general va ser un gran dia.

Vam arribar molt tous, el Manolo més que ningú, i és que després d'esmorzar/dinar haver de tornar a pujar a la bici per fer 35 quilòmetres més amb pujades llargues i baixades curtes, no té preu, però surt bastant car.

En aquests moments ens pensàvem que tot seria de cara avall. 

El Massís dels Ports, un espectacle. Vam poder veure 3 cabres, un senglar i algun ocellot. 

No va ser ni un esmorzar ni un dinar, però ens vam posar les botes, com sempre. 

CASTELLÓ, però no de la Plana

Anada a Castelló, però com que està deshabitat vam haver d'esmorzar a Vandellòs.

Etapa maratoniana, més de 55qm, amb un bon desnivell abans d'esmorzar. Abans d'arribar a Masboquera has de passar per una semi-trialera que de cara amunt i amb fang a les rodes té tela, i per acabar de fer gana, la pujada cap a Castelló és de les que et fan patir.

Això sí, la notícia de la jornada va ser que s'ha vist un home nu per aquestes muntanyes, però que no queda clar si el que busca és un càmping nudista o el que vol és empaitar algun ciclista per embeinar-li la "biela". Del que no dubta ningú és que tant a munt, de càmping no n'hi ha cap. 

EL COLL DEL GUIX PER DAVANT I PER DARRERE

Si vas en cotxe fins a Colldejou pots fer un recorregut que et permet arribar fins a Marçà la mar de bé. Sortint des de Cambrils en bicicleta no seríem capaços d'arribar-hi. I d'aquesta manera hem pogut fer uns camins per els que no hi havíem passat mai i realment són aprofitables. Llàstima que l'esmorzar s'ha fet massa lent i de tornada hem hagut d'acabar pujant per la Torre de Fontaubella i per la carretera. Mortal !!

LES IRLES (11/04/2010)

Havíem de descobrir una nova ruta. Passar de Riudecols a la Teixeta travessant Les Irles. Realment ho vam aconseguir tot i que el Manolo s'encaparrava a fer-nos saltar cadenes de camins privats.

CAMINANT, CAMINANT S'ARRIBA LLUNY

El dia de la Mona és per això no? Per fer el "dominguero" per la muntanya.

Junt amb unes mil persones més vam anar fins al Niu de l'Àliga (a prop d'Alcover) i realment l'excursió s'ho val. La vam fer amb els petitons de la colla. El menor té dos anys i es va comportar com un campió, i els terremotos que tinc per hereus no van defallir en cap moment. La il·lusió de conèixer món i muntanya els feia devorar el paisatge, el riu i els quilòmetres de camí. 

A veure si l'any que ve, en fem una amb tota la gent de la colla i en algun lloc idíl·lic de la nostra comarca. 

Cel de pintura

El passat dimarts 30 feia una tarda espectacular però el millor estava sobre els nostres caps. El cel ennuvolat d'aquella manera que si el veiéssim en un quadre diríem que l'artista s'ha columpiat.

Doncs a Riudecanyes vaig fer aquesta foto per deixar-ne testimoni. 

Diumenge sense bici

Com que avui no he sortit en bici, penjo una baixada xulíssima.

Si t'hi fixes bé m'assemblo al que va tercer.

Pica aquí per veure un vídeo espectacular 

Què sóc ?

Doncs ara resulta que ja no està clar que els gèneres es limitin a femení i masculí. Segons les autoritats britàniques també hem de parlar del gènere neutre.

És curiós que una persona tingui tants dubtes mentals que no sigui capaç de determinar si és home o dòna. Ja m'esgarrifo de pensar quan al protagonista de la història li van demanar que es decidís per estudiar una carrera de ciències o de lletres, o bé, per apuntar-se a un grup escolta o a l'esbart dansaire del seu poble, o que triés entre anar de vacances amb avió o amb vaixell. I per menjar què li deu agradar més? la carn o el peix?

Ai mare, quina poca decisió... ara que els metges i els jutges tampoc no li han ajudat gaire a aclarir qui és aquesta pobre persona (o tampoc és persona?).

Ryanair

És una passada això de poder anar a una ciutat llunyana per un mòdic preu. Si tens un cap de setmana disponible no hi ha res millor que agafar l'avió i anar a coneixer món.

Aquest cap de setmana passat ho hem fet, i sense nens. Oh ! quina pau, quin relax, quines caminades pel casc històric de Sevilla, quines tapes, quins vinets, quin gasto, quins nervis a l'avió, quina il·lusió de tornar a casa i veure als dos petardos.

Cap de setmana de calçots

Mira que la temporada de calçots ja està gairebé acabada, i jo encara no els havia tastat.

Vols caldo? Doncs té, dues tasses.

Vam tenir calçotada el dissabte i el diumenge. Un abús per l'estómac, però no podem perdre els bons costums gastronòmics. Val a dir que d'aquesta manera sempre acabes fent comparacions: que la salsa del dissabte estava avinagrada, que els calçots de diumenge estaven crus, però la companyia en qualsevol cas era esplèndida.

Això sí, el diumenge no em vaig perdre la sortida en bici de carretera fins a l'Ametlla. Havíem de passar per Vandellòs i coll de Gavadà, però vam desistir al comprovar la ventada que feia. Passant per la carretera vella de l'Almadrava també disfrutes, i no pateixes tant.