LA BICI DE L'ALBERT

Entrenament d'entre setmana

Avui he començat el programa d'entrenament setmanal que inclou unes dues hores de bici de carretera els dimecres. Alguna cosa havia de fer. No pot ser que quan arribo a un repetxó (per petit que sigui) faci figa tant escandalosament.

Així que des d'ara mateix, cada dimecres (si no falla res) faré uns 35-40 qm en carretera.  

Sorra per tot arreu

 Mira que arriba a ser incòmode la sorra de la platja.  És de les coses que quan s'enganxa a la pell no et permet estar tranquil, però si tens la desgràcia que se t'hagi posat a dins el banyador o biquini llavors ja l'has cagat. No puc parlar de la nosa que deu fer a dins del floricol de les paies, que m'imagino que deu tocar la pera bastant, però on emprenya molt és a sota de la bossa dels ous.

Notar aquell rasca-rasca constant, que t'irrita la fina pell de l'escrot, i que per més que rasquis no marxen tots els granets de sorra, és insofrible. Sempre en queden. I si vols solucionar-ho anant a la dutxa de la mateixa platja, només aconsegueixes fer el penes obrint el banyador i que la gent es pensi que vols refrescar-te l'amic amb un bany d'aigua freda. Encara és pitjor si a sota la dutxa de la platja et passes la mà per dins del banyador per treure la sorra, perquè llavors sí que et miren amb cara d'esgarrifades (si, si, sobretot elles) i pensant el pitjor.

Visca les piscines amb gespa ... artificial. 

La Selva

Les anades a la Selva del camp es caracteritzen perque et cauen els 50 i pico quilòmetres. Tot i que són planers s'ha de dir que arribem a casa amb el cul estovat.

20100307vid.mp4      (només dura 7 segons)

Visca la bici !

Vídeo interessant d'un programa de TV3 que explica les meravelles de la bicicleta.

 http://www.tv3.cat/videos/2729530

JA COMENÇA A FER BON TEMPS

Encara sortim a les 08:30 però ni fa fred ni tenim son.

Hem anat pel pantà de Riudecanyes (població que el 28-F celebrava els comicis per l'autodeterminació catalana) fins a Duesaigües. Esmorzar de rigor al Cunirri passant per davant d'una trentena de caçadors que debatien com col·locar-se estratègicament per capturar alguns senglars. Jo pensava que la cacera ja s'havia acabat feia quinze dies, però sembla que per al senglar donen més dies de marge.

FA VENT, I ENS QUEDEM PELS VOLTANTS DE BOTARELL

De bon matí feia vent, i això ha provocat que modifiquéssim els plans inicials per quedar-nos més a la vora de casa. Hem anat a Botarell passant per Riudecanyes. No gaire cosa, però suficient per fer una mica de gana.

Hem provat un bar nou, Blanc i Negre de Botarell i ha resultat bò, agradable i no molt car, és a dir que molt bé.

De baixada cap a casa hem tornat a fer una mica més de tomb pel terme de Montbrió i Cambrils, barrancs i barrancons per no arribar a casa tant d'hora.

Ja preparem calçotada pel proper mes. I diumenge vinent intentarem fer els plans d'avui, arribar a Pratdip. 

3 TOMBS

La sortida prevista per avui era a Pratdip, però ho hem escurçat per poder arribar a temps als 3 tombs que feien avui a Cambrils.

Al final doncs hem esmorzat a Mont-roig però per arribar-hi hem passat per Huertos de Miami, i després pel camí dels tocinos, que dú n'hi dó com puja. Hi ha una rampa que la majoria hem hagut de posar el peu a terra.

Després de pujar, evidentment toca baixar i ho hem fet per la trialera de sota l'Ermita de la Roca, que és tècnica però molt coneguda.

I a ca l'Anton ens hem cruspit unes bones flautes de truita, o de fuet.

Encara hem arribat a l'hora justa a casa per poder veure un tomb o dos dels cavalls i carros.

A Marçà després de la nevada

Després de tant temps, ja tocava tornar a escriure alguna cosa. Potser és el fred de l'hivern, o potser els desafortunats esdeveniments familiars, però no tenia ganes de posar-m'hi. Espero que les paraules i les fotografies tornin amb la cadència setmanal habitual.

Doncs bé, aquest diumenge 17  es va anar a Marçà amb les bicis de carretera. Encara quedava neu acumulada als vorals de la carretera. Vam pujar la Teixeta i després d'esmorzar el segon coll, Colldejou per La Torre de Fontaubella.

El més destacable: l'esmorzar. Bon rotllo, molta xerrera i bones idees per marcar el calendari de sortides dels propers dos mesos i mig.

ESMORZAR DE CAL MARINÉ AL CASTELL D'ESCORNALBOU

Hi vam acudir una gentada. Uns amb la de carretera, però la majoria amb la de muntanya.

Un cop vam ser a dalt, ens hi esperava el pa amb tomaca i pernil. I unes mandarines.

De baixada, no va faltar el caraquillet de maria a Riudecanyes.

CRONO A LA TEIXETA 11OCT2009

Com cada any, i ja en van un femer, es va fer la cronoescalada a la Teixeta 2009. (Aquest cop amb la bici de carretera, eh?)

Fotia molt de vent, i els temps de tothom van ser bastant dolents. El meu, en particular, va ser dolent pel vent i pels quilos.