El bloc del Joan Ruiz

Els mitjans de comunicació diuen que érem 4.000 i altres que 5.000, la veritat es que no tinc idea de quanta gent érem, però érem molta , però que molta gent.
 
Hem hagut de posar 500 cadires mes fora del recinte, però la major part han preferit quedar-se drets i amuntegats dins que asseguts fora, amb un pantalla que també havíem posat.

Crec que hauré de deixar passar uns dies per escriure amb objectivitat del Míting. Ha estat impressionant.
 
Després quan ha acabat he marxat cap a Montblanc a dinar amb els companys d'allà que ho fèien junts, baixant del míting. Després ha baixat "volant" amb a temps d’assistir al concurs de cant d’ocells de camp, al que m’havia convidat el meu cosí Pepe, (fa molts anys que diem que ho som, de fet al PSC hi ha molta gent que creu que ho som de debó), no era una cosa de campanya, senzillament és que és una cosa que m’agrada. He arribat a temps de veure el de verderons.
 
Hem quedat que quan facin el concurs oficial, em convidaran, Abans de sortir Pepe m'ha regalat un bolígraf de l'Associació de Veíns, i m'ha dit que estaria molt content que la primera signatura que faci com a diputat sigui amb ell.

¿que podia contestar?    naturalment que ho faré!!  
 
 Les 22:15 de dissabte 23 de febrer  

Míting de Felipe Gonzáez a Reus fa, ara, 25 anys

Apunta maneras

que ? fem un Sant Jordi?

Això d’aferrar el primer cartell és tot un ritual. Crec recordar que la primera vegada va ser les eleccions autonòmiques de 1980. Quan el primer ajuntament democràtic, presidit per Josep M. Recasens, v a col·locar panells de fusta per poder-los enganxar
 
Primer fem un pica a pica, després els discursos de rigor i per acabar, tots junts, cap a la Rambla
 
El Joan diu que hem estat una mica de dos-cents, els ha comptat. La veritat és que amb  els tambors davant i les banderes fèiem impressió. I amb les bengales, enceses,  ha estat espectacular.
 
Els dels altres partits, que han aparegut també, no eren tants, però s’ha notat que aquesta vegada alguns han fet un esforç per ser un grup nombrós.
 
A diferència d’altres vegades hem parlat poc amb els dels altres partits, però naturalment amb el Sebastià, si, faltaria més !  pot ser del PP o del que sigui, és una bona persona i em cau bé.
 
Els cartells, com sempre. Hi ha qui els fa una mica “complicats” vull dir que t’has de parar per llegir-los o que com els nostres són senzills i molt clars, que d’un impacte visual ja saps que són nostres i que volem dir. Jo hagués afegit al costat de les sigles PSC, el símbol del Puny i la Rosa, que per a molta gent ens identifica
 
Be! Seran 15 dies de no parar i viure’ls amb passió.
 
La 01:45h de divendres 22 de febrer 

Si, si, risc, i dels forts, d’aquells que quan passen fan malbé tot el que troben.
 
El causant, si guanya les eleccions, és el PP de Acebes, Aznar, Zaplana, Rajoy i de Pizarro, que una vegada que s’han desfet dels Piqué, Ruiz-Gallardon etc., degudament purificats s’han llançat sense escrúpol en direcció a la Moncloa. 
 
Han buscat unes quantes eines per arribar-hi, una és parlar malament dels catalans. Hi ha gent, alguns de bona fe, que es creuen qualsevol cosa, i han trobat qui es creu tot el que diuen de nosaltres, que es pot resumir en que som una colla d’insolidaris. En cap moment diuen que des de sempre les institucions recapten mes diners a Catalunya que els que es gasten aquí, i que estem orgullosos de contribuït a que les zones mes endarrerides d’Espanya ja no ho estiguin tant, o ja no ho estiguin.
 
Una altra cosa que fan servir és engrandir la preocupació, que tots tenim per  l’arribada de persones de tot el món, que s’estan quedant a treballar i a viure entre nosaltres. Magnifiquen els problemes que poden sorgir i en lloc d’intentar trobar fórmules que facin possible la convivència i un futur comú, exalten les diferències i busquen tot el que sigui conflictiu, per intentar preocupar encara mes als ciutadans, i ciutadanes i obtenir vots entre ells.
 
Un tercera eina és la inseguretat. Els candidats del Partit Popular, seguint instruccions, es dediquen a dir, a tot arreu, que la nostra societat és mes insegura ara, que quan ells governaven, i que si tornen posaran més policia al carrer.
 
Tot i que les estadístiques diuen que els delictes estan baixant, en els últims anys a les nostres comarques, això no és cap consol per qui els sofreix. El que cal és augmentar la seguretat treballant, treballant i treballant. Sense seguretat no hi ha llibertat. Però no deixa de ser “xocant” que el partit que mentre governava es va dedicar a “desmantellar” els cossos i forces de seguretat de l’estat, ara digui el que diu.
 
Només unes dades. El nombre de policies i guàrdies civils a la circumscripció era de 1.234 al 2003, l’últim any sencer del govern d’Aznar, amb Mariano Rajoy de Vicepresident. Quatre anys mes tard a finals del 2.007, l’últim any sencer de l’actual mandat de José Luís Rodríguez Zapatero és de 2.698 i és que com diem habitualment fets i no paraules, senyors del PP !