El bloc del Joan Ruiz

En algun moment de la transició democràtica es devia acordar que com que a cada lloc hi ha unes festes, les del Congrés dels Diputats serien les del municipi de Madrid. La cosa te una certa lògica perquè els dies festius a Madrid, com és natural, tenen festa els treballadors del Congrés

Però clar aquesta lògica xoca cada any amb les festes d’uns o d’altres. Enguany ha xocat amb Sant Jordi (pr cert festa oficial a Castilla y Leon i a Aragón). Hem tingut Ple al matí, i passades les dues ( 14:00) estàvem votant, però he pogut agafar l’AVE que surt de l’estació d’Atocha a les 15:30h. que ha arribat a l’estació del Camp de Tarragona a les 18:10. He sortit de l’aparcament ràpidament però la carretera de Valls m’ha imposat la seva lentitud i l’entrada a la ciutat ha estat exasperant. He pogut deixar el cotxe a l’aparcament de “Vallellano” per poder arribar a la paradeta del PSC a temps d’acabar amb el repartiment d’alfàbegues, abans de desmuntar-la i de que comencessin els castells.

M’encanta repartir-ne allí al mig de la riuada humana que puja i baixa per la Rambla, curiosejant les parades dels llibres i passejant les roses ja regalades o que van a regalar. Es podria dir que això de repartir alfàbegues s’està convertint en una tradició. Tenim ja gent que ve a buscar-ne una i et comenta com te la de l’any passat o la de l’anterior.

Aquest any hem repartit més de 15.000

Ahir l'ajuntament va organitzar un acte per commemorar els 30 anys d'ajuntament democràtics. Va consistir, bàsicament, en una trobada de consellers i conselleres d'aquests anys, de tots els partits.

Abraçades, discursos i el que no pot faltar mai, la foto de tots els assistents.

Com és habitual en aquests casos, acabes parlant si falta aquest o l'altre i com a conseqüència, ahir a la nit, vaig acabar la llista que "penjo" a continuació, ara mentre arribo a Madrid amb l'AVE. És la llista de tots i totes els que ho han estat, elegits amb llistes del PSC.

Estan tots 

 1979-1983
Josep M.Recasens Comes
Enric Olivé Serret
Josep Anton Burgasé Rabinad
Josep M. Magí Miró
Sergio Xirinacs Diaz
Carlos  Pujol Moragas +
Ramon Lopez Proubasta + 
M.Luisa Garcia Sanchez
Manuel Barberà Lleó(1) +
 (1) Va substituir Olivé 
  
 1983-1987
Josep M. Recasens Comes
Josep Anton Burgasé Rabinad
Sergi Xirinacs Diaz
Francesc Xavier Sabaté Ibarz
Sebastià Barrufet Rialp
Carmen Cabré Vidal
Fernando Sanchez Camins
Jordi Aletà Bernad
Julian Lopez Belenguer
Ramon Biosca Pallarés
Josep Felix Ballesteros Casanova
Manuel Barberà Lleó +
Ramon Lopez Proubasta + 
Josep Lluís Burguera Sarró
  
 1987-1991
Josep M.Recasens Comes
Josep Anton Burgasé Rabinad
Francesc Xavier Sabaté Ibarz
Carmen Cabré Vidal
Manuel Fuster Pitarch
Ferran Sanchez Camins
Julian Lopez Belenguer
Ramon Biosca Pallarés
Immaculada Sastre Miró +
Josep Felix Ballesteros Casanova
Rafael Tatay Duran +
Ana M. Zapatero Serrano
  
 1991-1995
Josep Anton Burgasé Rabinad
Francesc Xavier Sabaté Ibarz
Carmen Cabré Vidal
Jaume Ixart Neira (1)
Manuel Fuster Pitarch
Ferran Sanchez Camins
Rosa Maria Martinez March
Immaculada Sastre Miró +
Josep Felix Ballesteros Casanova
Francesc Diez Ral
Miguel Zanón Simón
 (1) Trànsfuga 
  
 1995-1999
Josep Anton Burgasé Rabinad
José Fèlix Ballesteros Casanovas
Manuel Fuster Pitarch
Ferran Sanchez Camins
Gabriel Mas Montagut
Roser Recasens Vives
Miguel Zanón Simón
  
   1999-2003
Xavier Sabaté Ibarz
José Antonio Burgasé Rabinad
Teresa Segués Piqué
Pere Valls Miró
M.José Elices Marcos
Carlos J. Cepero Martí
Minerva Castillo Clua
Manuel Lopez Pasca
Ana Amelia Diaz Sancho (1)
 (1)Va substituir Minerva Castilo
   
 2003-2007
Josep Felix Ballesteros Casanova
Maria Carmen Crespo Blazquez
Maria José Elices Marcos
Carlos Jose Cepero Martí
José Antonio Burgasé Rabinad
Ana Amelia Diaz Sancho
Pablo Perez Herrero
Carles Castillo Rosique
José  Cosano Cano
Teresa Rubio Viciedo (1)
 (1) va substiuir Burgasé 
  
 2007-2011
Josep Felix BallesterosCasanova
Dolores Herrera Jimenez
José Luis Navarro Royo +
M. Carme Crespo Blazquez
Pablo Perez Herrero
Begoña Floria Eseberri
Xavier Tarrès Aznarez
Carles Castillo Rosique
Joan  Sanahujes Rull
Sandra Coloma Santos
José  Cosano Cano
Teresa Victoria Pelegrin Casanova
Manuel Lopez Pasca
Antonio Rodriguez Moreno (1)

publicat al SETMANARI CIUTAT DE TARRAGONA

He acabat la tarda a la Inauguració de les obres de recuperació i consolidació del Monestir de Santa Maria a Santa Oliva, molt prop del Vendrell

És un model de recuperació de Patrimoni Històric, pagat en bona part amb diners del famós 1% Cultural del Ministeri de Foment. Val la pena visitar-lo ha quedat preciós.

La Nostra ciutat s’ha anat fent d’aportacions diverses, en l’últim segle gent dels pobles propers i també de valencians, desprès de murcians, mes tard d’andalusos, extremenys i ara sud-americans, marroquins, subsaharians romanesos i gent de tot arreu.

El procés sempre és el mateix arribem buscant feina perquè volen millorar les seves condicions de vida i perquè volen que els seus fills tinguin més oportunitats, que ells

Els inicis no són fàcils van a parar a les zones més humils, on viuen una mica al marge de la resta de la ciutat, desenvolupen les feines que no vol ningú, s’organitzen entre ells, poc a poc prosperen, compren piso a altres zones de la ciutat, els seus fills es barregen amb la resta de tarragonins i tarragonines i sense adonar-se un bon dia quan algú els pregunta d’on són diuen : de Tarragona.

Aquesta tarda pensava en tot això quan parlava amb un nou grup de tarragonins i tarragonines el Julio Cesar, Yesenia, Jon Jairo, Orlando, Deni, .... d’origen colombià, allà al costat del riu, mentre la música sonava ben forta i notava olors que no coneixia.

Aquesta vegada, les diferències son força mes grans. ¿es tornarà a repetir el procés ?    

La nostra organització, el PSC, és forta per moltes raons, la mes important de totes perquè una part considerable dels ciutadans i ciutadanes, d'aquest pais així ho ha decidit. Elecció darrera elecció ens fan costat, ens voten, ens fan confiança perquè creuen que representem i defensem els seus interessos

Però hi ha altres moltes més, una d'elles és la gran importància que donem a la Formació. Fem cursets de tot tipus i els secretaris i secretaries de formació son persones amb pes al Partit. Avui al local de Tarragona hi havia un curset d'Oratòria i he aparegut per allà, a migdia, a temps de compartir l'estona de descans. 

D'aquest curset tothom recorda sempre el mateix. Després de preparar un discurset, cosa per la que tens una estona, has de passar davant de la resta i parlar mentre et filmen. A continuació es "visiona" i critica entre tots. Per la majoria és una sorpresa veure, a una pantalla ben gran, com et mous realment, com pronuncies, si mous els mans, les paraules que fas servir, els defectes. És realment força instructiu.    

Esta mañana participando en la lectura del Quijote que organiza el Centro Castellano Manchego de Reus. 

Al terminar había que escribir unas líneas en un libro de dedicatorias, donde he puesto (más o menos) "En un lugar del Camp, de cuyo nombre acordarme si quiero, REUS, vive desde hace años un grupo de hidalgos caballeros procedentes de la Mancha. Uno de ellos Don Enrique García Alonso me ha invitado a hacer una de las cosas que mas me gustan: Leer en público historias, cuentos, relatos..

Mientras leía, una imágem me ha pasado por la cabeza y al terminar la he recordado del todo. Hace 46 años (si, si 46) hice el examen de ingreso, se llamaba así, para entrar en la Salle (en los hermanus) y hacer el Primero del "Bachillerato Elemental" de aquella época. En las pruebas estuve "justillo" pero me quedaba una, la final, la lectura de un texto. Un "hermanu" de la Salle abrió un libro y me dijo "empieza aquí" y a partir de allì leí. La prueba era de rutina, pero el "hermanu" que estaba hablando con otro, sentado en la mesa que había encima de la tarima, dejaron de hablar, entre ellos, y me escucharon en la medida que iba yo leyendo. Aquella prueba rutinaria me salvó el examen de ingreso. Mas tarde le comentaron a mi padre, que no entendían como un niño de 9 años podía leer así. El libro era el Quijote.

Vinc d'assistir a un sopar promogut pel meu amic Josep amb l'objectiu de crear un Ateneu Republicà a la ciutat. El sopar ha estat be, però això no ha estat massa important, el que ha estat important és el tipus de gent que ha participat. Les converses molt entretingudes, els discursos, que en un acte d'aquests tipus no poden faltar no han estat malament, però per damunt de tot ha resaltat les paraules del Josep, una barreja d'idealisme, bon humor i sentit comú.

A la taula m'ha tocat amb un grupet de joves que es dediquen a federar entitats al Moviment Laic i Progressista de Catalunya, Ateneus, Cooperatives, Grups d'Escoltes no lligats a l'Església, Sindicats, Grups de Teatre etc, etc, etc, he trobat la conversa força interessant.