El bloc del Joan Ruiz

Potser serà perquè no està fent massa calor, potser per l’hora, potser serà perquè demà és festa, el cas és que a les voreres dels carrers per on passava la “processó” de carros de “Portants de l’Aigua de Sant Magí de la Brufaganya” estiguessin atestades.

"Tenia pressa i els volia acompanyar només una estona. Estaven les voreres tant plenes que “feia cosa“ anar-se’n, allà davant de tothom. Total que he arribat, com la major part de la Corporació fins al final. Hi havia mes gent als carrers del recorregut que seguint el “Seguici Popular de Santa Tecla”  de l’any passat, segur!! 

Aquesta tarda el President de la Generalitat, José Montilla, ha participat a les festes de la Canonja. Després dels actes protocol·laris hem seguit, des del balcó de l’ajuntament, els castells de les colles Jove de Tarragona i de Torredembarra. Veure castells des de d’alt es força diferent, veure com l’enxaneta puja agafant-se a una faixa, al balcó, pot arribar a posar la pell de gallina.

En acabar he sortit volant cap a l’Argentera, on, com l’any passat i l’anterior, i l’altre  he donat un cop de ma en fer el “cremat, que després hem servit per les taules, on tothom estava acomodat escoltant havaneres. A aquella hora i després d’un dia calorós, a la terrassa de la Susi, fa un airet molt agradable, tothom calla, mentre s’escolten les cançons i s’escampa un aroma a ron cremat que m’encanta. El cas és que m’agrada molt cremar-lo, i com he dit l’olor, però no el provo, soc abstemi.

Al sortir de Tarragona el cel estava gris fosc i més endavant semblava que el cel s’havia transformat en aigua i que ens podia caure al damunt. Avui els diaris parlen de quants litres per metre quadrat van caure per tot arreu, però “miraculosament” al mig de l’aiguat generalitzat, a Botarell a l’hora de la sardinada no ha caigut ni una gota d’aigua. Mentre menjàvem sardines i xerraven o el Robert ens explicava acudits, per telèfon ens assabentàvem que als pobles del voltant diluviava.  I ÉS QUE PORTEM UN ESTIU!!

Mentre sortia de Sant Pau, del seu funeral, en rodava pel cap una frase que m'ha dit el seu germà, o potser un dels seus fills “Gràcies per haver vingut”

Va compartir amb nosaltres alguns dels moments més importants de la nostra vida i era, a més a més, un Senyor de Tarragona, així que vaig assistir perquè “afectivament”, el Joan, no podia mancar al comiat, però també com un Diputat a Corts, més allà de la ideologia, per retre homenatge a un ciutadà distingit i estimat de la nostra Ciutat.

Fa uns dies que el Pere em va trucar per comentar una cosa que vaig trobat força interessant. Avui acompanyat d’un altra persona, apassionada com ell de l’atletisme ho hem parlat. Es tracta de que bona part dels nens i les nenes de la nostra ciutat son immigrants o fills d’immigrants, en canvi entre els membres dels equips, de futbol, basquet, etc. i d’atletisme hi ha molt pocs. ¿com es pot corregir? Ho hem estat parlant una estona i potser si que trobarem com ajudar a que això deixi de ser així.    

Entre la ventada de l’any passat, la nevada d’enguany i el que han brostat arbres i arbustos per les pluges d’aquesta primavera, els camins de muntanya necessiten una repassada. El Camí de la Font del Galàpat (pujant Escornalbou) ha quedat be, Feia dos anys que no es netejava i li calia una repassadeta. Ara caldrà pujar un dia amb una motoserra, perquè al mig el camí, a la pujada del Castell va caure un pi enorme que ja està sec i que no hi ha manera de moure, s’haurà de tallar a bocins.

El començament del camí, que estava empedrat, està fet malbé degut al pas de les motos. És força habitual que els camins de muntanya estiguin “destrossats” per la mateixa raó però en aquest cas encara es nota mes. Damunt hi ha “motoristes” que diuen que van per muntanya “perquè ells són ecologistes”. Quina barra!!

L’estiu te això dels sopars improvisats. Cadascú prepara una cosa, agafes una ampolla que hi ha per casa, fas una truïta d'alguna cosa "diferent" i acabes com ahir al cal Lluís sopant amb un grup de gent. Es parla de coses “agradables” i sobre tot es parla de coses “diferents” coses de les que no estàs acostumat a parlar o que no estàs acostumat a escoltar (es veritat que de vegades et mossegues la llengua per no constestar), tot i que pel general tohhom intentar no molestar a ningú. I s’expliquen acudits i anècdotes mentre fa aquell airet de les nits d’estiu (no mires el rellotge, o potser no en portes) i tot et fa desitjar que el sopar no acabi

El Firagost s’ha transformat. No fa encara massa anys hi havia un munt de paradetes amb fruita i verdures que feia goig mirar-les. Tomàquets enormes, carabasses de tota mena, préssecs grocs, vermells, nectarines, “paraguaios”, i al costat  ampolles de vi, cava o d’oli o d’altres productes elaborats

Ara més aviat trobo que és al contrari, avui es veien ampolles de vi de tota mena, productes elaborats, oli amb ampolles que com algunes de els de vi podríem dir “artístiques”. En canvi la fruita i la verdura, natural, com es recull al camp, cada vegada hi ha menys.

Puja el nombre de cotitzants estrangers a la demarcació

Joan Ruiz 

Un total de 33.234 ciutadans estrangers cotitzen a la Seguretat Social a la demarcació, el que significa una pujada del 3,6% respecte el mes de maig, segons ha explicat el diputat del PSC i membre de la Comissió de Treball del Congrés, Joan Ruiz. Per tipologies, 32.864 cotitzen al règina general, 3.906 són autònoms, 5.077 treballen al sector agrari i 2.173, en l'àmbit domèstic. Els col·lectius més nombrosos són els procedents del Marroc, l'Equador, la Xina, Bolívia i Colòmbia.

Per Joan Ruiz, les dades econòmiques dels últims mesos, referents a l'evolució de l'atur, la Seguretat Social i el nombre de contractes, demostren que "anem deixant enrere el pitjor de la crisi econòmica". En el conjunt de l'Estat el nombre d'estrangers afiliats va augmentar en 40.345 nous cotitzants al juny, un augment del 2% respecte al mes anterior que situa per primer cop el total d'immigrants inscrits en el sistema per sobre dels dos milions

publicat a

.

 Vaig rebre, fa setmanes, una invitació per assistir a la festa, organitzada pel consolat del Marroc a Tarragona per commemorar els anys que és rei l’actual monarca. L’ambient, majoritari, m’ha semblat que era d’homes “entratjats” a la europea, també dones, d’origen marroquí. Parlaven de la situació econòmica, de les exportacions, del turisme d’infraestructures i demostraven un coneixement important de la ciutat de Tarragona i del seu entorn. (per cert, i com és habitual a qualsevol celebració marroquina, les pastes eren boníssimes.