El bloc del Joan Ruiz

Com cada any avui s’han celebrat actes commemoratius davant del monòlit dedicat a Rafael de Casanova, al Passeig del Miracle, organitzat per l'ajuntament de Tarragona i després davant el monument a Salvador Allende al Parc de la Ciutat, organitzat per la Asociación Salvador Allende de Tarragona .

El primer marcat enguany per la crisi econòmica i la recent sentència del tribunal constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, el segon, com sempre pel record al President mort al cop d’Estat contra la democràcia a Xile un 11 de setembre, que aquest any s'ha fet encara més presents perquè els organitzadors han posat de música defons les últimes paraules d'Allende.

El primer és “unitari”,  crec que el podríem nomenar així, hi ha gent de pràcticament tots els partits polítics, dels sindicats i d’una colla d’entitats de la ciutat. En canvi el segon, tot i que te la voluntat de ser també unitari te un “públic” diferent. Hi ha una nodrida representació socialista (molts dels quals venen de l'acte anterior a quest)  també de la resta de partits d’esquerres i dels sindicats, tots barrejats amb xilens i xilenes i els seus fills i nets, alguns d’ells amb la bandera del seu país i també algunes entitats ciutadanes. De dretes només hi ha algú de CDC.

Fa pensar ¿no?  

Torno content de la reunió a Madrid, Portem tot l’estiu amb declaracions d’entitats, pàgines senceres als mitjans de comunicació, rodes de premsa de dirigents polítics, parlant de la "retallada” d’infraestructures del Ministeri de Fomento a les nostres comarques. Sembla com si el Ministeri esmentat ens tingués castigats.

I la veritat és que si veus les quantitats invertides i les obres en marxa es fa difícil mantenir aquests arguments. Ara fa una estona a la “Comisión de Fomento” el Ministre ens ha explicat que com a conseqüència dels estalvis, la millora del deute públic i altres circumstàncies, el ministeri te una mica més de marge econòmic i es poden “repescar” algunes de les obres que s’havien de “retallar” per combatre el dèficit.

L’Autovia A-27, un dels trams de la qual estava entre els que ens feien patir i amb possibilitats de rescindir el contracte per tornar a licitar serà una d’elles.

Des del grup parlamentari i en especial el nostre coordinador, el Francesc, s’ha fet tot el que calia per a que al ministeri veiessin la necessitat de no parar les obres. L’A-27 no ho arreglarà tot però serà un ajut important pel Port, per les mercaderies, per arribar fins el nord i Centre d’Espanya. Dotarà encara més a les nostres comarques de connexió entre el Corredor del Mediterrani i el que uneix la Barcelona i la Costa amb l’Interior. És sens dubte una molt bona notícia.       

El volum d’inversió a Catalunya en aquests anys de govern socialista ha pujat de manera molt considerable, aquest passat 2009 es van licitar obres per valor de 1.909 milions d’euros i es van executar per 2.620 milions (si ho passes a pessetes..............)   

En 10 minuts arribem i si no m’entretinc massa encara puc arribar al cafè d'aquell sopar al que m’havien convidat a participar  

Si entres a les pàgines que te penjades a Internet el “Instituto Nacional de Estadística” i busques dades de la ciutat de Tarragona trobes algunes que com la quantitat de romanesos, marroquins o llatinoamericans ja podies suposar però també altres que no hauries dit mai. Per exemple tenim empadronats mes de 1.000 persones nascudes a Nigèria o també més de 1.000 persones nascudes a Xina. ¿Tants? ¿Però on son?

No se de quan conec al Josep M. Potser me’l va presentar el Fontxo?  i quan ho va fe em va dir que era del PSU? però fa tant de temps que no ho recordo molt bé. Ha estat el cap de llista del PSC a Altafulla en els últims 3 o potser 4 mandats i ara que era alcalde per una barreja de circumstàncies, algunes personals, ha dimitit, inclús de regidor. Avui mentre xerràvem, recordàvem coses o rèiem i preníem, amicalment,  un tallat, hem constatat que poques vegades hem actuat de comú acord, aquesta vegada encara menys.

 Hi ha una cosa de les festes majors del pobles que a les ciutats ja no es troba, una d'elles “El ball del Fanalet" (si, si, el ball del fanalet)

Ho explico una mica. Tota la pista a les fosques, plena de llumetes d’espelmes, mentre sona un vals interminable i pots veure com els avis ballen, parelletes que es miren com si no hagués res més que mirar, matrimonis que ja s’ho han dit tot. Nens i nenes amb el vestit nou. La mare que balla amb el fill,i la filla amb el pare. A ciutat en canvi hi ha balls, i llocs, de gent jove, de gent “carossa”, de mitjana edat, de rokeros. Als pobles i sobre tot al ball del fanalet, tot està barrejat.