El bloc del Joan Ruiz

L’estiu te això dels sopars improvisats. Cadascú prepara una cosa, agafes una ampolla que hi ha per casa, fas una truïta d'alguna cosa "diferent" i acabes com ahir al cal Lluís sopant amb un grup de gent. Es parla de coses “agradables” i sobre tot es parla de coses “diferents” coses de les que no estàs acostumat a parlar o que no estàs acostumat a escoltar (es veritat que de vegades et mossegues la llengua per no constestar), tot i que pel general tohhom intentar no molestar a ningú. I s’expliquen acudits i anècdotes mentre fa aquell airet de les nits d’estiu (no mires el rellotge, o potser no en portes) i tot et fa desitjar que el sopar no acabi