El bloc del Joan Ruiz

publicat a

5.590 pares tarragonins van percebre el permís de paternitat durant el 2010

Aquesta xifra suposa un increment del 2,8% respecte el 2009

Durant el 2010, un total de 5.590 pares de la demarcació van percebre el permís de paternitat. Aquestes dades suposen un increment d'un 2,8% dels beneficiaris en relació al nombre de sol·licitants de 2009. El pagament d'aquests permisos va suposar una despesa a la Seguretat Social de 4.639.845 euros. Aquestes són algunes de les dades que ha donat a conèixer aquest dimarts el diputat socialista per Tarragona i membre de la Comissió de Treball del Congrés, Joan Ruiz.

L'objectiu de la prestació és corresponsabilitzar als pares en la cura dels nadons     bebesymas.com 

Segons el diputat socialista, "el permís de paternitat s'ha demostrat com una eina eficaç a l'hora de corresponsabilitzar als pares en la tasca de tenir cura dels seus fills. De fet, el Govern ja ha reiterat el seu compromís d'ampliar aquest permís de dues a quatre setmanes quan la situació econòmica ho permeti". Així, ha afegit que "amb aquesta extensió progressiva del permís de paternitat continuem corregint un dèficit que ens vam trobar heretat del Govern del PP que parlava molt de família però que només oferia un permís de paternitat de tres dies laborals".

D'altra banda, un total de 524 tarragonins van demanar durant l'any passat l'excedència per tenir cura d'un familiar. Aquestes dades mostren, proporcionalment, un augment substancial del nombre de sol·licitants d'aquesta prestació que durant el 2009 va beneficiar un total de 454 persones a Tarragona. Cal recordar que l'excedència per tenir cura de familiars és voluntària i ha de ser sol·licitada prèviament per un treballador que necessiti atendre a algun familiar que, per raons d'accident o malaltia, necessiti ajuda per poder valdre's per ell mateix. El temps legal de duració de l'excedència no pot ser superior a un any.

publicat a

.

Avui he conegut un petit empresari d’origen colombià, que te ja tres negocis a la nostra ciutat i al que la situació econòmica l’està “apretant”. De moment aguanta però te alguna hipoteca que li ho fa passar malament  Porta ja anys aquí i està nacionalitzat i per tant “se sent segur jurídicament” però, com tot el col·lectiu, diu que l’actitud cap a ells no és la que havia fa un temps, troba que ha empitjorat.  M’ha acabat explicant el sistema de pensions a Colòmbia i després jo li he explicat a ell la diferència entre Bancs i Caixes. Com a tanta gent d’aquí, ningú li havia explicat

Aquesta tarda hem fet una reunió de parlamentaris, del Senat, del Parlament de Catalunya, del Parlament d’Europa i del Congrés de Diputats, al local del PSC al Carrer Nicaragua de Barcelona. Es tractava de coordinar la nostra acció a les diferents institucions  desprès de la pèrdua del govern de la Generalitat i de començar a fer oposició al Parlament de Catalunya  .

Tot i que era interessant el que deien Obiols, Montilla, Quim Nadal, Chacón, mentre parlaven, el cap em fugia. Sumava llistes de les municipals, recomptava gestions a fer, apuntava mentalment a qui havia de trucar i així un llarg etc i entre una cosa i altra, tornava a la reunió. M’ha tornat a cridar molt l’atenció que més d’un dels qui ha parlat deia que al Partit li mancava “relat”. ...       

Al llarg del mes de gener he recorregut tot el Camp de Tarragona, des de Querol, a Miami, des de Falset a Creixell, des de Montblanc a la Canonja, he estat a Valls, Cambrils, Perafort, Vila-seca, el Vendrell, Constantí, Reus, Alcover, Roda, i un llarg etc. i ara tornant a Tarragona amb l’AVANT no recordo que a cap lloc m’hagin preguntat pel que intueixo hi ha darrera de la frase “el Relat del PSC”. El que sempre i a tot arreu m’han preguntat, a banda d’altres coses, moltes vegades locals, ha estat per la reforma de les pensions, pels famosos 67 anys i si la reunió era “de confiança” per tot això que l’extrema dreta i no tan extrema, ha escampat dels suposats “privilegis” dels diputats.

Una de les tasques dels secretaris d’organització del nostre partit és parlar amb aquelles companyes i companys que pel motiu que sigui no “continuen a llistes” . Hi ha ocasions que les raons per les quals no continuen et semblen bé, però hi ha altres que no acabes d’entendre, o no comparteixes les raons per les que una organització local  ha pres la decisió de prescindir d’un o altre. Quan tenim agrupacions consolidades, amb “quadres” de Partit i experiència, saben molt bé com fer per no perdre gent pel camí, en d’altres ocasions ho hem de fer des d’una mica més amunt.

Al llarg dels últims anys he hagut de fer aquest paper en algunes ocasions. Abans de l’entrevista, trobada, conversa, sempre tinc una sensació desagradable i poques ganes de portar-la a terme, en canvi en acabar, habitualment em queda una sensació doble, d’un cantó que he fet el que calia fer i de l’altre que això que anomenem “la gent” està format per persones molt millors i molt més compresiva del que molta altra gent imagina.

Al menys això pensava mentre amb el meu cotxet blau anava aquesta tarda-nit entre un poble i altre d’aquí prop

Passada Zaragoza i fins arribar a Guadalajara