El bloc del Joan Ruiz

Aquesta tarda hem fet una reunió de parlamentaris, del Senat, del Parlament de Catalunya, del Parlament d’Europa i del Congrés de Diputats, al local del PSC al Carrer Nicaragua de Barcelona. Es tractava de coordinar la nostra acció a les diferents institucions  desprès de la pèrdua del govern de la Generalitat i de començar a fer oposició al Parlament de Catalunya  .

Tot i que era interessant el que deien Obiols, Montilla, Quim Nadal, Chacón, mentre parlaven, el cap em fugia. Sumava llistes de les municipals, recomptava gestions a fer, apuntava mentalment a qui havia de trucar i així un llarg etc i entre una cosa i altra, tornava a la reunió. M’ha tornat a cridar molt l’atenció que més d’un dels qui ha parlat deia que al Partit li mancava “relat”. ...       

Al llarg del mes de gener he recorregut tot el Camp de Tarragona, des de Querol, a Miami, des de Falset a Creixell, des de Montblanc a la Canonja, he estat a Valls, Cambrils, Perafort, Vila-seca, el Vendrell, Constantí, Reus, Alcover, Roda, i un llarg etc. i ara tornant a Tarragona amb l’AVANT no recordo que a cap lloc m’hagin preguntat pel que intueixo hi ha darrera de la frase “el Relat del PSC”. El que sempre i a tot arreu m’han preguntat, a banda d’altres coses, moltes vegades locals, ha estat per la reforma de les pensions, pels famosos 67 anys i si la reunió era “de confiança” per tot això que l’extrema dreta i no tan extrema, ha escampat dels suposats “privilegis” dels diputats.