El bloc del Joan Ruiz

Una de les tasques dels secretaris d’organització del nostre partit és parlar amb aquelles companyes i companys que pel motiu que sigui no “continuen a llistes” . Hi ha ocasions que les raons per les quals no continuen et semblen bé, però hi ha altres que no acabes d’entendre, o no comparteixes les raons per les que una organització local  ha pres la decisió de prescindir d’un o altre. Quan tenim agrupacions consolidades, amb “quadres” de Partit i experiència, saben molt bé com fer per no perdre gent pel camí, en d’altres ocasions ho hem de fer des d’una mica més amunt.

Al llarg dels últims anys he hagut de fer aquest paper en algunes ocasions. Abans de l’entrevista, trobada, conversa, sempre tinc una sensació desagradable i poques ganes de portar-la a terme, en canvi en acabar, habitualment em queda una sensació doble, d’un cantó que he fet el que calia fer i de l’altre que això que anomenem “la gent” està format per persones molt millors i molt més compresiva del que molta altra gent imagina.

Al menys això pensava mentre amb el meu cotxet blau anava aquesta tarda-nit entre un poble i altre d’aquí prop