« buida’m amorosament
M'acompanyes... »

Segon

Publicat per lapell | 15 Abr, 2007

    Ho veus? Passat un segon ja no serà res.

    Han passat milers d'anys per arribar-hi. I ara, què?

    En un instant ja haurà passat.

    La vida és efímera perquè pugui continuar sent.

    La Pell del Llavi, com la ona, és ara i res.

    Però en cada acció erosiona l'escut anònim contra la teva insensibilitat.

    Al final, serem res i s'haurà acabat.

Aquesta entrada es va inserir el 15 Abril, 2007 00:07 sota la categoria General Pots deixar una Resposta, o Retroenllaços des de la teva web.

4 Comentaris & 0 Retroenllaços de "Segon"

    l'home busca en les religions el consol del decés per que no es conforma a ser res, sabent que ve del res i torna al res.L'instant minim es pot assaborir? - Anton.

    Publicat per anforsa 03 Abr 2008, 18:03
     

    l'home busca en les religions el consol del decés per que no es conforma a ser res, sabent que ve del res i torna al res.L'instant minim es pot assaborir? - Anton.

    Publicat per anforsa 03 Abr 2008, 18:02
     

    Tota l'eternitat està en la intensitat d'un instant mil·limètric.

    Publicat per Poètiques 15 Abr 2007, 18:32
     

    sort que sóm conscients que tot s'acaba, sinó l'efímer no existiria perquè no li donariem valor.Tot i així, aquesta consciència em fa posar trista. En resum, m'agrada el poema!
    Alba.

    Publicat per Alba 15 Abr 2007, 00:30
     

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: