No sóc pas teva

Publicat per lapell | 20 Des, 2006

-Hola

-Què vols?

-A tu

-La poesia no és de ningú...

No ho intentis. Festeja'm, si, però no et creguis que podràs posseïr-me entre les teves mans. Busca'm en l'aire que omple el teu pit, però no vulguis que estigui nua al teu costat quan t'aixequis.

No intentis ser amo i senyor de les paraules perquè aquestes et rebutjaran i fugiran de tu. Comparteix-me!

Inspira't!

...Però no t'enorgulleixis de la teva glòria

Pobre insensat

desconsiderat

boig

egoista

Contempla'm

Adora'm, si vols

però no em sotmeteràs a la teva voluntad

Mai

Estima'm

com jo t'estimo a tu

La mirada interior

Publicat per lapell | 13 Des, 2006

Tanca un moment els ulls. Deixa't emportar...i viatja lluny, molt lluny, allà on la poesia i la sensibilitat ho envolti tot...

Torna, vine als meus braços, al caliu de la llar de sentiments que rajen del meu cor. Comparteix la teva màgia amb mi, sovint no entesa per les ments buides de la naturalesa morta que t'envolta.

No oblidis mai qui ets. Gira't quan cridin el teu nom i somriu com sempre; vés pel camí que s'esborra sota les teves passes i, que tal volta, no és un camí recte...potser només sigui un conjunt de mots dispersos que ordenes mentalment.

I si, has de ser conscient de que els teus ulls són diferents

La teva vida és diferent

La teva manera de fer és diferent

Però no t'espantis; la teva diferència és el meu alè per viure, per somniar, per alçar el vol.

"(...)Torna, amor meu, integra't a les vides,

Uneix les fletxes a la senzillesa;

Deixa de banda els fòssils de les bèsties

Fets de més tro.

Enrotlla't al meu cos. Però il.lumina,

Com el feix lluminós d'una lent clara,

La molta empenta d'aquest sol concepte:

La Llibertat"

"A la poesia" de Joan Brossa

La Pell dels memes

Publicat per lapell | 10 Des, 2006

El meme (o quantitat mínima d'informació personal que passa de bloc en bloc com un virus del coneixement) es tracta d'agafar el llibre que tinguis mes a prop, obrir-lo per la pàgina 123 i escriure la cinquena línia o frase. Cal acompanyar-lo del títol del llibre i del nom de l'autor. Finalment, has de pasar el meme a 5 blocaires...

La Pell del Llavi respon un meme que envia Human Trash:

"(...) ARTES PARA LA VIDA. Emoción, sensibilidad, preguntas... de las que no puedo prescindir." Se acabó la diversión - Ideas y gestión para la cultura que crea y sostiene ciudadanía-. Toni Puig

Ara, enviem el meme a:

HI HA UN GOIG SALVATGE EN LA VIDA

Publicat per lapell | 8 Des, 2006

Hi ha un goig salvatge en la vida.

Una embriaguesa que és l’existència.

Cada dia és una amant pel meu infinit anhel.

La meva sang és un jove mar salat, bramant per la tempesta de la vida.

La vida és un pa que esmicolem i que llancem a terra per als ocells. Ai las! és un dur pa negre però també tan bo de gust –i l’únic que tenim per sadollar la nostra infinita fam !

Artur Lundkvist ( Poeta suec,1906- 1991)

Brachetti, Frègoli, Brossa i La Pell del Llavi

Publicat per lapell | 4 Des, 2006

OLYMPIA 1900

Frègoli
Entrava en escena de frac i pantalons
Ajustat fins al genoll, amb un clavell
Blanc al trau, i recitava el pròleg
De la farsa. Després reapareixia
Transformat en marit, inspector
De policia i successivament
En la muller, en un jove amant
I en un vell, sord com una tàpia;
Tot això canviant en un batre d'ulls
I cantant de baríton, de contralt,
De tenor o de baix. El públic
Dubtava que fos un artista sol
El qui feia tots els papers.
A l'últim
El reclamava en escena i cada vegada
Entrava amb el frac de color diferent.

Joan Brossa

Diumenge, 3 de desembre de 2006. Fi de la Tardor Literària.Volem més Brossa, més Carnaval, més màgia, art i poesia. En volem més, d'Acció i de Sensació!

La Pell del Llavi agafa el Regional i cau al Teatre Tívoli de Barcelona. Hem anat a veure l'hereu de Frègoli, aquell artista de començament de segle que ens deia, a cau d'orella, que "l'art és vida, i la vida, transformació". Un tal Arturo Brachetti.

S'apaguen els llums. S'encenen. Durant dues hores, restem bocabadats, astorats, al·lucinats i presos d'un amor arravatador envers aquest artista italià que barreja comicitat, màgia, poesia, professionalitat, tendresa i transformisme en un espectacle únic i vibrant. Dir que vam disfrutar, que ens vam deixar enganyar amorosament per l'Arturo i que vam aprendre moltíssimes coses en una lliçó magistral d'art escènic és poc. Vam alimentar-nos, realment. Nyam nyam, Brachetti!

Per saber-ne més:

Canviar-se la Pell el 2007

Publicat per lapell | 1 Des, 2006

TIC-TAC

Allò que comença és

des d'aquest moment

allò que acaba;

allò que fineix és alhora

allò que arrenca.

Joan Brossa

Hi ha qui s'injecta botox, s'opera i s'alimenta de silicona per tal de donar-li una falsa apariència llustrosa a la pell...

De vegades, també, hi ha qui et vol fer la pell, o te la vol arrencar a tiretes, o no fa més que estirar-te-la per provar-ne la resistència...

Aprenem que cal canviar-se la pell, com una serp, per donar pas a una pell nova, lluent, viva i d'irisats matisos...

Però allò que és important, el que rau de fons i ens alimenta, és el desig d'estimar la pell, de sentir-la viva sota l'abraçada. Perquè la pell sense companyia, sense la mà que l'acaricia i el llavi que la besa, no és pell sinó cuir maldestre...

Perquè de vegades la familia no és la que et cria sinó la que et fa crèixer dalt dels escenaris de la vida, i no hi ha plaer més gran que compartir els instants amb aquestes pells que se t'ofereixen, intrigants i plenes de creació tendra...

Gràcies pel 2006. Gràcies pel 2007

Visca l'Acció! Visca la Sensació! Visca la Pell del Llavi!

* * *

Fotos de la Tardor Literària 2006: http://www.flickr.com/photos/humantrash/sets/