EL CAMÍ QUE NO FAIG
Publicat per lapell | 3 Gen, 2007
Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m'hi perdria.
Ara em perdo
també, sense ni moure'm,
i em cansa molt el camí que no faig
i la incertesa estulta de les hores.
Fràgil,
el temps se m'esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.
Potser
per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.
Miquel Martí i Pol
Temps d'interluni
Hola, he copiat aquest poema al meu blog. L'he trobat molt bonic i crec que avui és un bon dia per dedicar-li una estona a la poesia.
Publicat per Elena 22 Mar 2007, 00:28M'ha agradat trobar aquest racó de poesia, salutacions :)