El bloc de La Pell del Llavi

TIC-TAC

Allò que comença és

des d'aquest moment

allò que acaba;

allò que fineix és alhora

allò que arrenca.

Joan Brossa

Hi ha qui s'injecta botox, s'opera i s'alimenta de silicona per tal de donar-li una falsa apariència llustrosa a la pell...

De vegades, també, hi ha qui et vol fer la pell, o te la vol arrencar a tiretes, o no fa més que estirar-te-la per provar-ne la resistència...

Aprenem que cal canviar-se la pell, com una serp, per donar pas a una pell nova, lluent, viva i d'irisats matisos...

Però allò que és important, el que rau de fons i ens alimenta, és el desig d'estimar la pell, de sentir-la viva sota l'abraçada. Perquè la pell sense companyia, sense la mà que l'acaricia i el llavi que la besa, no és pell sinó cuir maldestre...

Perquè de vegades la familia no és la que et cria sinó la que et fa crèixer dalt dels escenaris de la vida, i no hi ha plaer més gran que compartir els instants amb aquestes pells que se t'ofereixen, intrigants i plenes de creació tendra...

Gràcies pel 2006. Gràcies pel 2007

Visca l'Acció! Visca la Sensació! Visca la Pell del Llavi!

* * *

Fotos de la Tardor Literària 2006: http://www.flickr.com/photos/humantrash/sets/