Dissabte, Juny 25, 2011
El lloro de Flaubert
Bona nit Bloc,
I vaig posar moltes expectatives a la lectura d’aquest llibre i la veritat es que no m’ha defraudat gens, Julian Barnes fa una mena d'assaig, investigació, no-novel•la, que dona per resultat un divertimento molt entretingut, original i que revela coses del caràcter i la vida de Gustave que ell no volia que es sabessin, però que ha acabat per sortir a la llum. Quan llegint esbrines lo del lloro ja ho entens una mica encara que lo bo del cas es que sí que Flaubert tenia un lloro, però quin es el autèntic ? Per lo vist de lloros que es proclamen ser el únic, el vertader lloro de Flaubert em van sortint...
Potser era com el de la foto?
Sobre l'obra
Rara, rareta... un lloro no pas tan acolorit sinó més aviat astracanat o dos o eren més?. Bé com aquelles relíquies de sants que surten de diferents llocs. Literatura sobre literatura, divertimento, crítica, biografia, cronologies dobles. Flaubert com a víctima de la trama i alhora un gran reconeixement a la seva figura. Per a experts eh?