Mort a Venècia

Ho recordo ara...

Hi havia un rellotge de sorra igual a casa, la sorra fluïa lentament provocant la il·lusió de in-mutabilitat...

Del recipient superior vàrem comprovar que la sorra adquireix una major velocitat al final...

abans donava una falsa impressió d'abundància però en el últim moment

ja no hi ha temps,

es ja tard per meditar.

[Respon]

Es veritat Doe, i va haver un moment que el temps no existia... però tant si es diu temps com un altre cosa, hi ha quelcom que passa i deixa empremta.

Fins aviat,
&;D

[Respon]

Com una cosa que es creació de l'home el pot limitar-lo? Com una cosa que nosaltres vam inventar-nos pot obligar-nos a fer les coses d'una determinada manera?
Al principi no n'hi havia de temps...

[Respon]

Hola Yur !!! que be per Astúries eh? Gràcies per la teva visita.

Petonets,
&:D

Temps [Respon]

Una abraçada des d'Astúries, des d'on també et segueixo i on sembla aturar-se el temps per a mí...

[Respon]

Bona nit Pere,
No et faci por aquest post, això passa a “Mort a Venècia” es una reflexió que es fa el protagonista mentre se sent la música de Malher...Bellisimo !!!
Als rellotges de sorra sí que se els hi pot donar la volta però només es una il•lusió, el temps tant intangible existeix i passa ràpidament la prova la dona el deteriorament de les coses i sobre tot de les persones.
Com pots veure el rellotge de la foto està trencat no es pot voltar, no crea falses perspectives, es real.

Una abraçada,
&:D

[Respon]

Als rellotges de sorra sempre els podem donar la volta, jaka. El temps, el temps... Quina cosa tan estranya i desigual! tangible i intangible al mateix temps.
Em fa... no sé trobar les paraules...por? aquest post.

Afegeix un comentari