Recordo la nit d’un mes de juliol ara fa 39 anys en que el home va arribar (al menys ho va semblar) a la lluna, feia molta calor lògic estan al temps que estàvem i si que veia la lluna per la pantalla del televisor però per la porta veia el mar i la lluna en directe... a pesar del avenç que va representar, crec que la gesta no va treure romanticisme al voltant del nostre satèl·lit ni li va restar misteri... tot continua blau, blanc amb fines nebuloses i Bach continua vigent amb els seus grans concerts.
Hola, Jaka,
Ara corren aquestes històries sobre si era o no veritat, amb la il·lusió que ens va fer! El fet és que no hi han tornat, o era bola o no feia falta anar-hi a fer el volt.
Com molt bé dius, la lluna sempre serà la lluna, encara que sobre ella s'ha fet molta broma: luna que en el cielo estás haciendo la competencia a los faroles de gas.