Dimecres, Juny 11, 2008
Adéu company,
Adéu company, has deixat un estrany silenci...
Moltes gràcies a tots per les vostres paraules, reconforta saber que hi ha tantes persones prop teu.
Lo siento
"Morir es una transicion. Solo he pasado al cuarto de al lado. Yo soy yo y tu eres tu. Sea lo que fuesemos el uno para el otro, seguimos siendolo. Llamame por mi apodo cariñoso, hablame facilmente como siempre lo hacias. No cambies el tono, no pongas ningun aire de tristeza y de solemnidad. Rie como siempre reiamos de los pequeños chistes que disfrutabamos juntos. Juega, sonrie, piensa en mi, reza por mi. Permite que mi nombre sea una palabra familiar, lo que siempre fue, deja que sea nombrado sin ningun vestigio de sombra. La vida significa todo lo que ha significado siempre, existe una continuidad inquebrantable. ¿Por que debo estar fuera de tu pensamiento, simplemente porque no estoy visible? Estoy esperando por ti, por un intervalo, a un lugar muy cercano, a la vuelta de la esquina".
"Todo esta bien"
Henry Scott Holland
( 1847 - 1918 )
solidaritat
Quan no hi ha explicacions ni paraules possibles de consol, només els qui som o hem estat a prop vostre en algun moment de la vida hem de dir-te que som aquí compartint tot el que sents, el que recordes i el teu i vostre amor immens.
Sempre dic que les persones que estimem no desapareixen mai perquè ens deixen tal empremta que ja no es pot entendre la nostra vida sense elles.
Quina part de tu portes d'ell, Jaka ? Segur que un bon troç.
Una abraçada de comunió
Un petó i una abraçada molt gran, amiga.
Fins ara mateix no he lligat caps i no tinc més paraules.
Bonica...
De vegades un no entén per qué passa, de vegades un voldría no ser-hi per qué no li toqués ni de costat, de vegades un es queda plé de dolor, ple de llàgrimes i només vol sentir aixó... per qué és l'única certesa que encara sent...
Una abraçada!
Jaka, quan algú se'n va deixant un estrany silenci, percebtible només pel sentiments i no pels sentits, deixa sempre la porta oberta, pequè sap que tornarà amb les ales dels records, amb les espurnes de les emocions, amb els dolços flaires dels sentiments, fins hi tot amb una fina, suau i reconfortant bufada de la marinada.
adéu amic
sabent el que es passa en aquests moments, només et puc donar ànims i que encara que sigui tòpic, seguir endavant.
T'acompanyo en el silenci distant, jaka. Sí, era per a ell, i per a tu. Ja veus, de vegades ens són més fàcils les paraules d'altres.
:(
Et deixo un poema que a nosaltres dues ens va ajudar entendre que el dolor cal viure'l per anar-lo empassant, a poc a poc...
Amb carinyo: http://blocs.tinet.cat/blog/human-trash/category/71/flaixos/2006/05/15/plorar-per-lagus-que-ha-marxat
