"De la processó, pel fet de ser, de segur, un valor entès, no en vaig sentir parlar gaire. (Jo la vaig veure sortir de la Seu, enmig de cinc o sis turistes bocabadats.) En canvi, els diaris i els programes oficials posaven als núvols el “castell de focs” - també tradicional -, el qual era anomenat “Nocturno mágico”, denominació escaient i d’acord amb la diada. Els focs, segons que deien als papers havien d’acabar d’una manera apoteòsica en forma de “cascada celestial”. No m’ho podia deixar perdre.

El “castell” va ser instal·lat al moll i a l’escullera per tal que la fetilleria es veiés reflectida a l’aigua. D’altra banda, va córrer la veu que el tal “Nocturno” havia estat encarregat per a la nit del dia de noces del príncep de Mònaco i de la senyoreta Grace Kelly, però com que – continuava la veu – la pirotècnia (una casa de Reus) no el va poder enviar a temps, en raó de certes dificultats duaneres, el va passar a Tarragona. Si la gent es va creure aquesta versió, o no se la va creure, fa de mal dir. El cert es que el port, els carrers que hi donen, i tots els terrats i balcons que hi miren, eren plens de personal. Una multitud procedent dels pobles de la rodalia acudí també a veure els focs. Com sol passar, la mateixa expectació havia de fer mes ostensible el fracàs, ja que l’anunciat “Nocturno” fou un veritable mons parturiens. Els coets i els morters van petar, però les giràndoles vam fallar gairebé totes. “On es la cascada ? Volem la cascada !”, cridava la gent. Els organitzadors van dir que la “humitat en tenia la culpa” (del fiasco), la qual cosa, per analogia, van fer pensar en la metxa mullada dels francesos. Però molts tarragonins atribuïen la frustració a la pirotècnia. I els mes indignats haurien declarat la guerra a Reus. "

Aquest apunt del Nocturno Mágico m’ha fet riure i somriure al recordar-lo, jo era molt jove i allò va crear una gran expectació, a primera hora de la tarda vam anar una colla d’amigues a buscar lloc a la terrassa del Club Nàutic, no ens volíem perdre res del gran espectacle, encara em ve un flas del vestit que portava de brodat anglès segons la moda del moment, de la tarda d’estiu tant maca que feia, ect. el fracàs va ser estrepitós però també ens vam fer un fart de riure, en Bladé diu que els morters van petar, però jo no recordo haver-ne sentit cap ni un. El que no sabia jo es que els de la pirotècnia eren de Reus... Mummmmm sospitós oi? Ai , Deumeu, buenu deixem-ho aquí....de bon rotllo

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats
 

Tema

Text

El teu nom

La teva adreça de correu

La teva pàgina personal (si en tens)

Animal amb trompa: